(Barcelona, 7 novembre 1662 – 22 juny 1724)
Cavaller d’Almenara Alta.
Austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona el 1697, durant el setge de la ciutat, i de nou el 1706, en un atac de Felip V de Borbó; a partir del 1713 fou un dels més aferrissats partidaris de resistir a ultrança el setge de Barcelona.
En l’assalt final de l’11 de setembre fou un dels qui portà la bandera de Santa Eulàlia.
Li foren confiscats els béns pels filipistes.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Militar. En 1713-14 era capità del regiment de cavalleria de Sant Jaume, posat a les ordres d’Antoni Desvalls.
Fou un dels principals col·laboradors d’aquest a la dura lluita comarcal contra els borbònics.
Participà a l’important consell de guerra celebrat a Olesa de Montserrat pel maig de 1714.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Militar. Serví a l’artilleria catalana durant la guerra de Successió.
Tenia el grau de capità al setge de Barcelona del 1713-14. S’hi distingí molt.
Pel maig de 1714 sobresortí entre els defensors del convent de Caputxins.
(Mataró, Maresme, segle XVII – segle XVIII)
Noble. Gendre de Francesc Feliu de la Penya. Fou ostatge durant una revolta de camperols de Mataró (1688).
El 1705 s’incorporà a les forces partidàries de Carles d’Àustria; fou tinent coronel de guàrdies catalanes, i li foren atorgats els privilegis de cavaller (1706) i de noble (1708). Participà en el trasllat naval de les forces de Girona a Barcelona (1706).
Les autoritats filipistes feren cremar els seus privilegis (1714).
Fou el pare de Josep Feliu de la Penya i Feu.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Militar. El 1707 era coronel i servia a l’exèrcit borbònic.
Destinat a comandar la guarnició del castell d’Os, el lliurà de bon grat al paisanatge armat que lluitava per la causa austriacista. Carles III li conservà el grau i li confià un regiment de fusellers. Restà al mateix front occidental.
Pel març de 1708 obtingué un bon èxit prenent un comboi enemic amb 800 caps de bestiar, prop de Balaguer.
Pel juny de 1708 es trobava a Falset, reforçant un nucli de tropes angleses, quan 6.000 francesos encerclaren la vila. Davant la gran desproporció numèrica els anglesos es rendiren, però Ferriol es negà a adherir-s’hi i amb 100 dels seus, dels quals moriren 32, trencà molt coratjosament el cercle i se salvà amb els supervivents.
(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Militar. Fou capità del regiment d’infanteria de Desemparats, format per valencians i tan destacat al setge de Barcelona de 1713-14.
Per invalidesa d’un altre capità molt distingit, Joan Moreno, és féu càrrec de la companyia de granaders de la seva unitat.
El 3 d’agost de 1714 participà a l’atac contra la trinxera enemiga davant el Portal Nou, i el dia 14 lluità a la fase final de la batalla del baluard de Santa Clara.
Combaté durament l’11 de setembre pel barri de la Ribera. Finalment resultà mort defensant la caserna que hi havia en aquell sector.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller. Membre del Consell de Cent de Barcelona, es destacà en l’oposició a Felip V de Borbó i en la defensa a ultrança de la ciutat durant la guerra de Successió.
Pronuncià un notable discurs a la junta del braç militar prèvia a la junta de braços del 1713. President de la junta de tresoreria del nou govern provisional.
Després de l’11 de setembre de 1714 els borbònics li confiscaren tots els seus béns.
“Despertau-vos, despertau-vos catalans adormits. No sepulteu la vostra honra, vostres lleis i la llibertat de vostra pàtria estimada, en la negra obscuritat d’una perpètua esclavitud…” (part del discurs fet per Manuel Ferrer i Sitges a la Junta de Braços del 5 de juliol de 1713).
(Catalunya, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)
Cavaller. Com a membre del Braç Militar assistí a la junta de braços de Barcelona que decidí la resistència a ultrança contra Felip V de Borbó (1713). Es manifestà partidari de la defensa.
Durant el subsegüent setge manà una companyia de la Coronela. Destacà molt a la primera defensa del baluard de Santa Clara (12 agost 1714). Sobrevisqué al setge.
Caiguda la ciutat, obtingué dels borbònics passaport d’emigració. Li foren confiscats els béns.
(Illes Balears, segle XVII – Àustria, segle XVIII)
Militar. Essent capità d’artilleria, es posà al servei de les tropes de l’arxiduc Carles en la guerra contra Felip V de Borbó. Ascendit a coronel, intervingué en diverses campanyes per Aragó i pel Camp de Tarragona.
Sortí del país el 1713 amb els vaixells anglesos, seguint l’ordre d’evacuació de l’emperador. Cap al final del setge de Barcelona (agost 1714), entrà secretament a la ciutat com a delegat del virrei de Mallorca, marquès de Rubí, per negociar conjuntament la capitulació de l’illa amb la de Barcelona, a canvi de conservar les Constitucions del país.
Rebutjada aquesta proposta, el setembre fou un dels tres delegats de Villarroel per negociar la capitulació de Barcelona amb el duc de Berwick.
Un cop caiguda la ciutat, emigrà a Àustria i serví a l’exèrcit de l’emperador.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Polític. Era guanter de professió. O ell o el seu pare destacaren el 1674 en l’organització de la defensa de les costes del Principat contra els francesos.
A les eleccions del 30 de novembre de 1713 sortí elegit Conseller Sisè, al consistori presidit per Rafael Casanova, trobant-se la ciutat en ple setge borbònic. Cooperà molt a la defensa.
Assistí a les sessions del 4 de setembre de 1714, en que fou rebutjada una proposta de rendició feta per l’enemic, i a les dues del dia 11 de setembre, la primera a Can Gorgot, en plena batalla final, i la segona sota les voltes de Sant Antoni, poc abans de ser feta la crida a parlament.
Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.
Dades dels Països Catalans 