Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Martí i Planell, Joan Anton de

(Balsareny, Bages, 1641 – Barcelona, 1716/17)

Polític i jurista. En 1705 fou un dels promotors de la revolta austròfila a la regió de Vic.

Carles d’Àustria el nomenà magistrat de la nova Audiència de Barcelona i, poc després, ciutadà honrat i també cavaller. En 1706 restà dins de Barcelona durant el setge frustrat que hi posà Felip V. L’any següent era membre del tribunal del mestre racional.

En 1714, després de la capitulació davant els borbònics, aquests li cremaren els títols, fins i tot el de magistrat.

No consta la seva possible relació o el seu coneixement previ de la sonada deserció, durant l’últim setge de la capital, dels seus fills Joan Baptista i Josep Anton Martí i Fontanelles.

Martí, Baltasar

(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Militar.

Es refugià al Principat quan el País Valencià fou ocupat pels borbònics (1707). Assolí el grau de coronel i participà a la defensa en el setge de Barcelona, com a agregat.

Morí en la defensa de la gran bretxa que s’obria pel front més amenaçat.

March, Sever

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític i mercader. El 1700-01 fou Conseller Cinquè de la capital.

S’oposà als primers abusos del nou rei Felip V, sobretot pel que fa al nomenament de nou virrei per el Principat abans d’haver jurat les Constitucions catalanes.

Fou, mesos després, un dels consellers municipals que reberen del monarca el greuge de no fer-los cobrir el cap davant la reial presència, incident que resultaria molt comentat.

El 1713-14, durant el gran setge de Barcelona pels borbònics, pertanyia a la Junta 24ª, agregada al govern provisional català. Durant aquest temps era també membre del Consell de Cent.

Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns, que produïen una renda anual de 22 lliures.

Maranyosa i de Granada, Ignasi de

(Lleida, segle XVII – segle XVIII)

Jurista. Germà de Ramon. Partidari de Felip V de Borbó durant les Corts de Barcelona, canvià d’actitud i ho fou de Carles d’Àustria.

Magistrat de la nova Audiència de Barcelona constituïda el 1705, el 1706 s’encarregà de proveir de queviures Barcelona, arran de la frustrada ofensiva de Felip V.

Romangué a Barcelona per a la resistència final contra l’exèrcit francoespanyol.

Després de la capitulació de 1714 els borbònics el destituïren de la magistratura.

Magrinyà, Lluís de

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cap de voluntaris durant la guerra de Successió. Continuà lluitant durant el 1713-14.

Fou lloctinent del coronel Antoni Vidal, amb el qual participà en les nombroses accions contra els borbònics, entre les quals destaca la batalla de Vila-rodona (Alt Camp), el 5 d’abril de 1714.

El seu coronel morí a la fi d’agost combatent al castell de Falset i fou nomenat cap de les forces que operaven per aquella part.

Durant els pocs dies que dugué el comandament i abans de la capitulació general de setembre, encara destrossà un comboi enemic, amb mort del coronel que el manava.

Magarola i Descatllar, Vicenç de

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller.

Com a delegat de la Generalitat a Lleida, rebé Felip V l’any 1701. Els abusos de l’administració borbònica el van fer decantar a favor dels austriacistes.

El 1706 resistí com a capità de la Coronela el primer setge de Barcelona.

Formà part de la Junta de Braços (1713) i del Consell de Cent (1713).

Ferit l’11 de setembre de 1714, els borbònics li confiscaren els béns.

Magarola, Jeroni de

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Jurista. Fou magistrat de l’Audiència de Barcelona.

A les Corts de 1701-02 adoptà de primer una actitud més aviat favorable a Felip V, però se’n desenganyà tot seguit a causa d’algunes irregularitats de què fou víctima i que foren recollides per l’opinió com a nous abusos borbònics. Esdevingué així partidari de Carles d’Àustria.

El virrei borbònic Velasco el deportà per uns mesos a Canovelles (1704).

Macip, Pau

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 27 març 1715)

Militar. Combaté contra els borbònics. Assolí el grau de capità.

Durant la repressió que seguí a la capitulació de Barcelona de setembre de 1714, fou detingut quan tractava de fugir a Mallorca amb el general Josep Moragues i el capità Jaume Roca.

Tots tres foren torturats. Els penjaren i esquarteraren.

Macip, Josep

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Cap de voluntaris a la guerra de Successió.

En 1713-14 fou tinent coronel del regiment de fusellers de la Ribera d’Ebre, durant el setge de Barcelona pels borbònics.

Es distingí sobretot a la darreria de la resistència: el 5 d’agost de 1714 participà a l’atac contra les bateries enemigues del convent de Jesús, i el 14 del mateix mes, al contraatac final que expulsà els borbònics del baluard de Santa Clara.

Durant la batalla de l’11 de setembre es baté pel centre de la línia, al sector del convent de Sant Agustí, prenguent part al contraatac sobtat que estigué a punt de treure els invasors del perímetre de la ciutat, però, en arribar batallons enemics de refresc, calgué retrocedir.

Morí en aquesta lluita.

Macià i Noguer, Francesc

(Catalunya, segle XVIII – Àustria ?, segle XVIII)

Guerriller austriacista. Fill de Francesc Macià i Ambert.

La seva àrea fou el Maresme, on sembla que abusà de la població civil.

Retirat a França, tornà a Catalunya el 1718 i formà part de l’exèrcit francès.

Posteriorment serví en l’exèrcit de l’emperador Carles VI.