Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Solanes, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XVII – Viena ?, Àustria, segle XVIII)

Jurisconsult i escriptor. Fou oïdor reial de l’Audiència de Barcelona i catedràtic de la universitat.

És autor de les obres Duelos de amor (1694), El emperador político o política de emperadores (1700) i Vida del emperador Ulpino Trajano (1700). Tingué per deixeble Finestres.

Arran de la guerra de Successió fou partidari de Carles d’Àustria. El serví durant molts anys a Viena, on fou membre del Consell de Santa Clara i ocupà encara d’altres càrrecs a l’administració imperial.

En 1730 publicà les seves Selectae juris dissertationes circa edicta Praetorum.

Solà de Sant Esteve i d’Oriola, Francesc de

Deixa un comentari

(Sant Joan d’Oló, Bages, 1671 – Catalunya, segle XVIII)

Cavaller. El 1705 fou un dels primers que reconegueren per rei Carles d’Àustria, tan bon punt aquest desembarcà a Catalunya. L’any següent, durant el frustrat setge de Barcelona per Felip V, pressionava la línia enemiga des de l’exterior, per la banda de Sant Cugat del Vallès.

Després prengué part en l’ofensiva per alliberar Aragó. Participà, entre d’altres accions, a la batalla del coll de Lechago, prop de Calamocha, on es féu remarcar pel gran coratge demostrat en l’ocupació d’un turó.

Fou Diputat Militar de la Generalitat del 27 de juliol de 1710 a la mateixa data del 1713. En cessar el seu mandat restà a Barcelona durant el setge borbònic. El 20 de juliol de 1714 fou nomenat membre de la comissió especial facultada per a arbitrar mitjans d’emergència davant la situació crítica de Barcelona.

L’11 de setembre de 1714 se sumà al gran contraatac dirigit per Rafael Casanova. Més tard combaté a la barricada del Pla de Palau i a la tarda era amb la junta de govern reunida a les voltes de Sant Antoni, poc abans de la capitulació, després de la qual li foren confiscats els béns.

Solà, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Fou un dels qui es queixaren a les corts de Barcelona de 1701-02 de la conducta de Felip V. El 1705 s’incorporà al camp aliat de Carles d’Àustria establert davant de Barcelona.

El 1706 fou un dels ajudants del comte d’Uhlefeld durant el frustrat setge de Barcelona per Felip V. El 1707 figurà entre els cavallers encarregats de restablir la situació al front de Lleida.

Sitges i de Vidal, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 14 agost 1714)

Cavaller. El 1687 era Oïdor Militar de la generalitat. S’enfrontà amb el virrei espanyol, marquès de Leganés, en la protesta per unes exaccions indegudes fetes pels militars a la vila de Centelles.

Poc després censurà durament la conducta del virrei per la compra o permuta d’uns llocs de la frontera del Rosselló. El cas motivà un escàndol notable, que provocà un decret destituint Sitges del seu càrrec a la generalitat. Aquesta mesura dràstica alçà una gran protesta del Consell de Cent de Barcelona.

Pel maig de 1688 Carles II hagué d’anunciar que Sitges podia reintegrar-se a la generalitat, i així ho féu fins a la fi del seu mandat. El 1713 assistí a la Junta de Braços que decidí la resistència de Catalunya contra Felip V. Restà a Barcelona durant el setge.

A la matinada del 14 d’agost de 1714 fou un dels prohoms que, malgrat ser ja d’edat, es llançaren al contraatac per expulsar els borbònics del baluard de Santa Clara. Morí en la lluita.

Sisa, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Durant el setge borbònic de Barcelona (1713-14), fou un dels millors oficials de la guarnició. Era capità del regiment de Santa Eulàlia. Sobresortí repetidament pel seu coratge i la seva competència.

El 12 d’agost de 1714 fou un dels oficials que dirigiren la reconquesta del baluard del Portal Nou. A la nit del 13 al 14 d’agost participà a la terrible batalla del baluard de Santa Clara, on fou ferit.

L’11 de setembre ja s’havia refet i era al cos de reserva del convent de Sant Agustí. El general Bellver li ordenà que anés a ocupar el convent de Sant Pau. Aconseguí l’objectiu i defensà el convent de les primeres escomeses enemigues, fins que caigué molt malferit.

Encara que donat per mort per alguns, sembla que sobrevisqué i que escriví un informe sobre la seva missió al sector de Sant Pere, informe aprofitat per l’historiador Castellví.

Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa, Pere de

2 Respostes

(Barcelona, 1633 – 1717)

Polític i militar. Germà de Francesc (II) de Sentmenat i de Perapertusa. Baró de la Roca i marquès de Torrelles.

Partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, participà en el combat de Montjuïc (1705) contra les tropes de Felip V. Exercí el càrrec suprem en l’administració de justìcia.

El 1713 prengué part activa en la resistència contra els filipistes, i, essent membre de la Junta especial assessora del mariscal Villarroel, participà en les reunions del govern provisional.

Després de la derrota, li foren confiscats els béns.

Sentjust-Pagès i de Paixau -germans-

3 Respostes

Josep de Sentjust-Pagès i de Paixau  (Barcelona, 1647 – Catalunya ?, segle XVIII)  Militar. Senyor de la Morana i Albors. Fou capità de la coronela de Barcelona i com a tal lluità contra els francesos el 1697. Austriacista, el 1708 fou nomenat governador de Menorca pel rei arxiduc Carles III.

Manuel de Sentjust-Pagès i de Paixau  (Barcelona, 1648 – l’Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 18 juny 1720)  (o Santjust)  Eclesiàstic i polític. Canonge prior de Tortosa, el 1702 fou nomenat canceller de Felip V, però aviat acceptà la causa de l’arxiduc Carles. El 1705 fou nomenat membre de la Junta d’Estat de Catalunya i el 1706 bisbe de Vic, càrrec del qual no es possessionà fins el 1710. A causa de friccions amb el nou govern de Felip V, fou desterrat del bisbat (1717) i es retirà a l’Ametlla del Vallès.

Galderic de Sentjust-Pagès i de Paixau  (Barcelona, 1657 – Catalunya ?, segle XVIII)  Religiós. El 1700 figurava entre els membres de la junta que es constituí a Barcelona per deliberar sobre la conveniència d’admetre el nomenament del cardenal Portocarrero com a governador general, fet per Carles II, ja gairebé moribund. Formà amb els seus germans un grup familiar addicte al nou rei Carles d’Àustria, el qual el nomenà abat del monestir de Camprodon. El 1713 assistí a la Junta de Braços de Barcelona, i fou membre de la ponència especial per aconsellar els parlamentaris. Després de la victòria de Felip V fou expulsat del país.

Sentís, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Advocat i ciutadà honrat. Pertanyia al Consell de Cent. Hi restà després de les eleccions municipals de 1713.

Formà part d’una de les juntes que compongueren el govern provisional català durant el setge de Barcelona.

Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

Senjust, Galderic *

Deixa un comentari

Veure>  Galderic Sentjust-Pagès i de Paixau  (religiós austriacista català, 1657-segle XVIII).

Segarra, Adjutori

Deixa un comentari

(Castellbisbal, Vallès Occidental, segle XVII – Viena ?, Àustria, segle XVIII)

Militar. Combaté al front de forces de voluntaris durant la guerra de Successió, lluitant contra els borbònics. Assolí el grau de capità.

Per l’agost de 1713 sortí de Barcelona amb l’expedició del diputat militar Berenguer. El 3 de setembre participà amb Amill a l’acció de Coll Cardús per protegir l’expedició dels seus perseguidors. Tornà a Barcelona per l’octubre de 1713. En sortí altra vegada el 8 de febrer de 1714, amb les forces del coronel Antoni Puig i Sorribes que anaren a reunir-se amb les d’Antoni Desvalls, marquès del Poal.

El 3 de març fou ferit prop de Solsona, es reféu aviat i pel maig de 1714 anà amb els coronels Brichfeus i Bosquets a la part de Martorell. D’allí passà al Camp de Tarragona, amb Josep Marco, i enllaçà amb la partida de Nebot. Els dies 13-14 d’agost de 1714 fou figura destacada a la doble victòria de Talamanca-Sant Llorenç Savall.

Després de les capitulacions de setembre, els borbònics li confiscaren els béns, i s’exilià a Viena.