Arxiu d'etiquetes: astrònoms/es

Sesplanes, Dalmau

1 Resposta

(Perpinyà ?, segle XIV – Barcelona ?, 1383)

Astrònom i astròleg. Cridat el 1359 a Barcelona pel rei Pere el Cerimoniós, amb el seu mestre Pere Gilbert, per tal de fixar la posició i el moviment exacte dels planetes.

El 1361 construí una esfera armillar i el 1366 acabà de redactar, mort ja Pere Gilbert, un almanac, en llatí, i unes taules astronòmiques segons el meridià de Barcelona, taules que més tard adequà el jueu Jacob Corsuno (texts editats el 1962).

El 1379 redactà per a l’infant Joan una obra sobre els eclipsis i el 1381 encara una altra obra major d’astrologia.

Romañà i Pujó, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 21 març 1900 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 12 octubre 1981)

Astrònom. Ingressà a la Companyia de Jesús i estudià filosofia a França, ciències exactes (a Barcelona i a Madrid) i teologia a Àustria.

El 1934 fou destinat a l’Observatori de l’Ebre; del 1939 al 1970 en fou director i es dedicà a reconstruir-lo i a ampliar-lo.

Fou numerari de l’Academia de Ciencias de Madrid i corresponent de les de Barcelona, Coïmbra, Lisboa, Colòmbia, etc. Presidí el Patronato Alfonso X el Sabio del CSIC.

Cap del Servei Internacional de Variacions Magnètiques Ràpides des del 1954, publicà més d’un centenar de treballs científics.

Fou delegat de la seva província a la Congregació General dels Jesuïtes de 1965-66.

Rodés i Campderà, Lluís

Deixa un comentari

(Santa Coloma de Farners, Selva, 31 desembre 1881 – Biniaraix, Mallorca, 7 juny 1939)

Astrònom i religiós jesuïta. Fou adscrit a l’Observatori de l’Ebre, i n’arribà a ésser director el 1920.

Féu llargs viatges per Europa i pels Estats Units, per tal d’observar-hi diversos eclipsis i assistir als congressos de la Unió Astronòmica Internacional i de la Unió Internacional de Geodèsia. Pertanyia també a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Durant la guerra civil preservà i mantingué en ús les instal·lacions de l’Observatori de l’Ebre, però hagueren d’ésser retirades l’abril de 1938, a causa de la proximitat del front.

És autor de treballs com De los cuerpos reales al éter hipotético (1915), El principio de Doppler-Fizeau en su relación con la ley de Kirchhoff (1919), Harmonies del firmament (1920), El Firmamento (1927) i La aurora boreal de 25 de enero de 1930 (1938).

Roca, Tomàs

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XV – segle XVI)

Metge i astròleg. Es graduà en arts i en medicina a Perpinyà.

Primer fou metge a Girona. Després passà al servei de l’almirall de Castella, Frederic Enríquez de Cabrera. Pretengué aplicar a la medicina les deduccions astrològiques.

És autor de Mira prognosticatio anni 1522, Utilis compilatio terminorum Astrologiae, en la qual combat les presumpcions dels astròlegs, i d’una epístola contra els nigromàntics, tot en llatí.

Raurich i Ferriol, Salvador

(Londres, Anglaterra, 1869 – Barcelona, 1945)

Músic i astrònom. Residí a partir del 1879 a Begur, on de molt jove actuà com a organista.

Escriví sardanes, música de cambra i sarsueles. Fou crític de “Las Noticias”, de Barcelona, i publicà Records d’una evolució musical a l’Empordà (1913).

Intentà de restaurar a l’Empordà el contrapàs cerdà i realitzà un estudi sobre l’obra manuscrita de Pep Ventura.

Pujasol, Esteve

(Fraga o Lleida, segle XVII – Catalunya ?, segle XVII)

Astrònom i psicòleg.

Autor d’un Discurso de los tres soles (1622), del recull d’axiomes fisiognomònics El sol solo y para todos, sol de la filosofía sagaz y anatomía de ingenios (1637), que sembla que influïren en l’obra de J.K. Lavater (1755-78).

Allargà fins el 1652 el Llunari o repertori dels temps de Joan Alemany del 1557.

Puig i Simon, Ignasi

(Manresa, Bages, 14 desembre 1887 – Barcelona, 16 octubre 1961)

Químic i astrònom. Jesuïta.

Ensenyà durant el període 1921-25 a l’Institut Químic de Sarrià, fins que fou nomenat sotsdirector de l’Observatori de l’Ebre.

Publicà gran quantitat de treballs científics i obres de divulgació: Vademecum del químico (7 edicions), Resumen de un curso general de química (1924), Estudio sobre la radioactividad (1926), La noció d’isotopia (1927), Determinació de l’edat de la Terra (1930), Prácticas químicas (1930) i Manual de química moderna (1955).

Presas i Puig, Llorenç

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 16 desembre 1811 – Barcelona, 16 gener 1875)

Matemàtic i astrònom.

Fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de Barcelona (1847) i a l’Escola Industrial (1855), i d’Astronomia i Meteorologia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts (1849).

És autor de nombrosos treballs científics i obres didàctiques.

Pratdesaba i Portabella, Josep

(Vic, Osona, 6 agost 1870 – 20 gener 1967)

Astrònom. Autodidacte. S’interessà per les ciències naturals i sobretot per l’astronomia.

Fundador (1910) de la Societat Astronòmica de Barcelona, fou un dels impulsors del muntatge de la xarxa pluviomètrica d’aquesta societat, que posteriorment passà a dependre de la Mancomunitat de Catalunya.

Fou president del Patronat d’Estudis Ausonencs i professor de física al seminari de Vic.

El seu nom fou donat a un cràter de la lluna.

Autor de nombroses treballs de divulgació científica i col·laborador de la revista “Ibèrica”.

Pòlit i Buxareu, Isidre

(Alella, Maresme, 31 desembre 1880 – Barcelona, 19 octubre 1958)

Físic i astrònom. Ajudant tècnic de l’observatori Fabra el 1900, n’esdevingué astrònom el 1921.

Fou membre de nombroses institucions científiques.

Va publicar treballs científics sobre cinemàtica i astronomia: Estudi cinemàtic del mecanisme a la Cardan, La variación de las latitudes i Observaciones visuales de pequeños planetas y cometas.