(Barcelona, 27 juny 1933 – )
Esmaltadora. Formada amb Domènec Fita i a l’Escola Massana de Barcelona amb Manuel Brunet i Eudald Serra.
Ha participat en exposicions col·lectives de l’estat espanyol i d’altres països.
(Barcelona, 13 març 1915 – desembre 1921)
Revista d’art. Propietat de Santiago Segura, la redacció era a les Galeries Laietanes. Fins al 10 d’abril sortí setmanalment, i a partir d’aquesta data ho féu quinzenalment.
Dedicada a l’art de totes les èpoques amb criteri indistintament erudit i divulgatiu, hi col·laboraren molts dels principals escriptors i artistes noucentistes.
Interrompuda el 15 de desembre de 1919, inicià una segona època l’abril de 1920, amb caràcter mensual i més eclèctica. Aleshores publicà texts, ultra en català, en francès i en castellà.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Família d’artistes i intel·lectuals. Té la seva casa pairal a Olot (Garrotxa), i els seus membres tenien el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona.
Els primers membres foren els germans Joaquim, Estanislau i Marià Vayreda i Vila.
(Barcelona, 1903 – Buenos Aires, Argentina, 1985)
Metal·lista. Fill de Juli Vallmitjana i Colomines, i germà d’Abel.
Especialitzat en obres artístiques foses de bronze; expositor a l’Exposició Internacional de Barcelona, antic professor de la Universitat Industrial de Barcelona.
S’establí posteriorment a Caracas (Veneçuela), país que, representà, el 1955, a l’exposició internacional de medalles celebrada a Estocolm.
(Catalunya, segle XIX)
Família d’artistes. Iniciada per:
Felip Vallmitjana (Catalunya, segle XIX) Teixidor. Tingué dos fills escultors, Venanci i Agapit Vallmitjana i Barbany.
(Catalunya, vers 1644 – Barcelona, vers 1725)
Fuster artístic i escultor. Fou un dels escultors que l’any 1679 sol·licitaren la formació del gremi d’escultors de Barcelona.
Col·laborà a la construcció del retaule de Sant Sever de la catedral de Barcelona (1681-82), com a ajudant de Santa Cruz. El 1682, juntament amb Joan Gra i Joan Roig, feu un projecte, que fou acceptat, per al retaule de Sant Marc que el gremi de sabaters havia de construir al mateix temple.
Fou el pare de:
(Barcelona, 1916 – 1917)
Revista d’avantguarda artística. Editada i dirigida per Josep Maria Junoy.
Publicà sis números, els dos darrers dirigits per J.V. Foix. Inserí dibuixos de Miró, Lagar, Ynglada, Ricart, Gleizes i Burty.
(Barcelona, 25 gener 1917 – novembre 1924)
“391” Revista fundada per Francis Picabia, que en fou el director. El primer número s’imprimí als tallers d’Oliva de Vilanova. La redacció i l’administració eren a les Galeries Dalmau.
Des del 5 de juny de 1917 passà a publicar-se a Nova York (números 5-7) i després a Zuric (número 8) i a París (números 9-19).
Amb “Dada” de Tzara, constitueix la principal publicació periòdica del dadaisme. Hi col·laboraren importants intel·lectuals de l’època.
El 1960 Michel Sanouillet en féu una reedició integral a París, acompanyada d’un important estudi, i el 1977 foren reeditats fotostàticament a Barcelona els quatre primers números.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
(o Tramulles) Família d’artistes, iniciada per:
Antoni (I) Tremulles (Girona ?, segle XVI – Falset, Priorat, vers 1630) Escultor. Contractà el retaule de Sant Ramon per a l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès el 1605. Fou el pare de Josep (I) i de:
Antoni (II) Tremulles (Falset, Priorat, segle XVII – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1678) Escultor. Treballà a Valls entre el 1639 i el 1670.
Llàtzer (I) Tremulles (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, vers 1605 – Perpinyà, 1656) Escultor. Amb el seu germà Josep treballà a Valls. Contracta amb ell, el 1639, el retaule major de la parròquia vallenca. En 1645 s’establí tot sol a Perpinyà, on assolí un bon prestigi. Treballà per a la seu i per a bon nombre d’esglésies rosselloneses. Fou el pare de Llàtzer (II) Tremulles.
(Lleida, Segrià, novembre 1996 – )
Revista d’art. Editat pel departament de cultura de l’ajuntament i publicat íntegrament en català.
S’estructura en un tema central, un dossier sobre un artista o creador i un apartat d’informació.
Dades dels Països Catalans 