Arxiu d'etiquetes: arqueòlegs/gues

Martorell i Peña, Francesc

(Barcelona, 19 novembre 1822 – 9 novembre 1878)

Arqueòleg i naturalista.

Després d’haver-se dedicat al comerç i endut per la seva afició, el 1854 inicià una col·lecció malacològica, que arribà a tenir 6.000 espècies. Els científics li’n dedicaren tres: la Modolia martorelli, l’Helix martorelli i la Linnaea martorelli.

Llegà a Barcelona les seves col·leccions i els seus llibres, que foren la base del Museu que duu el seu nom, al Parc de la Ciutadella. Instituí el premi Martorell, que s’atorga cada cinc anys a la millor obra sobre arqueologia.

La selecció dels seus escrits s’ha publicat amb el títol d’Apuntes arqueológicos (1879).

Margineda i Duran, Ramon

(Gràcia, Barcelona, 1883 – Vilajuïga, Alt Empordà, 11 febrer 1972)

Arqueòleg i industrial. Estudià a Barcelona, i freqüentà la penya del Niu Guerrer.

Establert a Vilajuïga, hi explotà les aigües, i fundà el balneari de Vilajuïga i una llar cultural.

Aplegà una important col·lecció de peces arqueològiques, conservada al castell del Joncar (Roses).

Llubià i Munné, Lluís Maria

(Barcelona, 11 setembre 1906 – 15 desembre 1973)

Arqueòleg.

Especialista en ceràmica, conservador de ceràmica dels Museus d’Art de Barcelona (1950-64), enriquí considerablement el nou Museu de Ceràmica de Barcelona (creat el 1964), del qual fou nomenat director.

Féu nombroses excavacions i viatges d’investigació a la Península Ibèrica.

Entre les seves publicacions, algunes en col·laboració, cal citar: Cerámica catalana decorada (1949), Aragón-Muel (1952), La cerámica de Teruel (1962) i Cerámica medieval española (1967).

Fou membre de la Spanish Society of America i de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica.

Llongueras i Campañà, Miquel

(Barcelona, 1942 – 18 setembre 1998)

Arqueòleg i polític. Conservador del Museu d’Arqueologia de Barcelona.

Ha publicat treballs sobre prehistòria i arqueologia catalanes, com La cultura neolítica de los sepulcros de fosa de Cataluña (1963), en col·laboració amb E. Ripoll.

Laietania

(Mataró, Maresme, 1981 – )

Revista multilingüe, especialitzada en arqueologia.

Editada pel museu de Mataró amb la finalitat de donar a conèixer estudis d’arqueologia de la comarca del Maresme.

Fins al 2019 ha publicat vint números, alguns dels quals són monogràfics.

Lagarda i Mata, Ferran

(Barcelona, 1959 – )

Arqueòleg i pedagog. Format a la Universitat de Barcelona.

S’ha dedicat durant llarg temps a la docència, fins que s’especialitzà en l’arqueologia de l’illa de Menorca i a la pintura prehistòrica, principalment de Catalunya i d’Aragó, treballs sobre els quals ha publicat moltes obres, algunes en col·laboració.

Junyent i Sánchez, Emili

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1 juny 1946 – )

Arqueòleg i prehistoriador. Format a la Universitat de Barcelona sota el mestratge del professor J. Maluquer de Motes.

Ha centrat la seva investigació en la cultura ibèrica, especialment en terres de Lleida, on ha dirigit, entre d’altres, el projecte dels Vilars d’Arbeca. Catedràtic de la Universitat de Lleida des del 1999.

Entre les seves publicacions cal destacar La filiación cultural del horizonte ibérico antiguo en tierras catalanas (1980) i la direcció del volum I de la Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans (1996).

Hernández i Sanahuja, Bonaventura

1 Resposta

(Tarragona, 30 maig 1810 – 9 novembre 1891)

Arqueòleg i historiador. Fundà, instal·là provisionalment i dirigí (1851-91) el Museu Arqueològic de Tarragona.

Fou soci corresponent de la Real Academia de la Historia, de la Real Academia de Bellas Artes i de la de Bones Lletres de Barcelona.

Dirigí la restauració de l’aqüeducte romà (1854), i altres obres a Santes Creus i a Poblet.

Escriví diverses obres sobre arqueologia i història de Tarragona, com Indicador arqueológico de Tarragona (1867) i Historia del real monasterio de S. S. Creus (1886).

Gusi i Jener, Francesc

3 Respostes

(Barcelona, 11 octubre 1942 – València, 2012)

Arqueòleg i prehistoriador. Deixeble de Lluís Pericot, Joan Maluquer de Motes i Eduard Ripoll.

Ha estat director del Museu Arqueològic Luis Siret d’Almeria (1971-72) i del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la diputació de Castelló des de la seva fundació (1975).

Fundador (1974) i director de la revista “Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló” i de les Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques.

Ha excavat nombrosos jaciments prehistòrics i protohistòrics, entre els quals cal destacar el poblat calcolític de Terrera Ventura (Tabernas, Almeria), l’assentament de l’edat del bronze d’Orpesa la Vella (Plana Alta) i el poblat ibèric del puig de la Nau (Benicarló, Baix Maestrat).

Entre les seves publicacions cal destacar Castellón en la Prehistoria (1981, 1984, en col·laboració amb Carme Olaria), Arquitectura del mundo ibérico (1984), El poblado neoneolítico de Terrera Ventura (1991) i El Puig de la Nau, Benicarló, Castellón. Un poblado fortificado ibérico en el ámbito mediterráneo peninsular (1995).

Gurt i Esparraguera, Josep Maria

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 1951 – )

Arqueòleg i numismàtic. Des del 1984 fou professor numerari i des del 1989 catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Barcelona.

S’ha especialitzat en l’estudi del món romà i ha centrat la seva tasca de recerca en l’antiguitat tardana i en la numismàtica. Des del 1987, a més, inicià una línia de recerca sobre arqueometria amb la creació de l’Equip de Recerca Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona.

Ha dirigit i participat en diferents treballs d’excavació, sobretot a la ciutat romana de Clunia (Burgos).

Entre les seves publicacions destaca La romanización de la Meseta Norte a través de la circulación monetaria en la ciudad de Clunia (1985) i Le trésor d’Eauze. Bijoux et monnaies du IIIe s. Après J.-C. (1992, en col·laboració).

Fou col·laborador de la Encyclopaedia of Early Christian Art.