Arxiu d'etiquetes: arquebisbat Barcelona

Reig i Casanova, Enric

(València, 20 gener 1859 – Toledo, Castella, 25 agost 1927)

Eclesiàstic. Es llicencià en dret (1880) i, vidu, fou ordenat de sacerdot (1886).

Canonge a Palma (1896), fou després catedràtic de sociologia al seminari de Toledo (1900) i auditor de la Rota (1904).

El 1914 fou nomenat bisbe de Barcelona, on creà un Museu Arqueològic Diocesà, reorganitzà l’Acció Catòlica i, havent dissolt Acció Social Popular, creà (1916) Acció Popular.

Passà el 1920 a arquebisbe de València, on creà el Museu Arqueològic Diocesà i coronà patrona la Mare de Déu dels Desemparats (1923).

El 1922, creat cardenal, havia estat preconitzat arquebisbe de Toledo, i mentre regí aquesta diòcesi hi organitzà un Congrés Eucarístic (1926).

Actuà especialment en la creació de sindicats catòlics i de promoció de la influència eclesiàstica en els mitjans de comunicació.

Ramon Guillem -bisbe Barcelona, 1107/14-

(Catalunya, segle XI – Illes Balears, 1114)

Bisbe de Barcelona (1107-14). Fou elegit bisbe com a successor de Berenguer Bernat.

L’any 1108 obtingué del comte barceloní Ramon Berenguer III la transferència a la seu de diverses capellanies de provisió comtal.

Participà als preparatius de la conquesta de Mallorca. Sembla que ell mateix hi anà i hi morí (1114). Fou tingut per sant.

El seu successor seria sant Oleguer.

Ramon -bisbe Barcelona, s. XII-

(Catalunya, segle XII – Barcelona, 1193)

Prelat. Fou successor de Bernat de Berga com a bisbe de Barcelona (1189-93). Seria succeït per Ponç Desvilar.

El llinatge d’aquest prelat és desconegut.

Planella, Pere de -bisbe Barcelona-

(Moià, Moianès, segle XIV – Barcelona, 1385)

Eclesiàstic. Era canonge de Mallorca quan fou nomenat bisbe d’Elna (1361).

Fou l’iniciador del canal del Tec, que afavorí molt la indústria de draps de Perpinyà. En el sínode d’Elna del 1366 augmentà de 15 a 20 el nombre dels seus canonges i donà bones disposicions a favor de la clerecia.

S’enfrontà amb els cònsols de Perpinyà a causa de les imposicions implantades per Pere III de Catalunya, fins al punt que el seu vicari general, Arnau, abat de Sant Genís de Fontanes, llançà un interdicte a tota la ciutat el 1369.

Enmig d’aquestes lluites, en les quals intervingué el papa, fou traslladat i nomenat bisbe de Barcelona (1371). Féu construir la càtedra episcopal del cor, que porta el seu escut, i el 1380 presidí els trasllats a la catedral dels cossos de santa Maria de Cervelló i de sant Oleguer.

Peregrí, Bernat

(Catalunya, segle XIII – Barcelona, 1300)

Bisbe de Barcelona (1288-1300) de l’orde dels menors.

Ambaixador del rei Jaume I davant el papa, fou elegit bisbe per la major part del capítol barceloní (1285); contradit, no fou confirmat, però, fins el 1288 pel menoret Nicolau IV, que coneixia personalment Barcelona.

Prosseguí la tasca de renovació moral, religiosa i litúrgica del clergat i del poble, empresa quaranta anys abans, prenent per base les reunions sinodals, principalment la constitutiva del 1291, la participació en els concilis provincials del 1291 i del 1293, la devoció als sants locals i la col·laboració dels ordes religiosos (carmelitans, augustinians i menorets).

Inicià les obres a la catedral gòtica de Barcelona, el dia 1 de maig de 1298.

Pere -bisbe Barcelona, 1142/44-

(Catalunya, segle XII – Barcelona, 1144)

Prelat. El 1142, a la mort d’Arnau Ermengol, fou elegit bisbe de Barcelona.

Regí la diòcesi poc temps. Li succeí Guillem de Torroja.

Pere -bisbe Barcelona, 959/973-

(Catalunya, segle X – Barcelona, 973)

Bisbe de Barcelona (959-973).

S’oposà, juntament amb els bisbes de les altres seus catalanes, als propòsits de Cesari de reconstruir la província eclesiàstica Tarraconense (956), però després acceptaren el nomenament expedit per Joan XIII el 971 a favor del bisbe de Vic Ató, assassinat en tornar de Roma.

Assistí activament a l’acte de la consagració del monestir de Sant Benet de Bages (972), i procurà el millorament de l’església barcelonina amb l’acceptació de nombrosos béns deixats pel comte Mir.

Palou, Berenguer de -bisbe Barcelona, 1212/41-

(Catalunya, segle XII – Barcelona, 1241)

Bisbe de Barcelona (1212-41). Exercí càrrecs diplomàtics molt importants.

Presidí una ambaixada que negociava a la cort de França el matrimoni (no realitzat) de Pere I el Catòlic amb la filla del rei francès Felip August, en un intent del monarca català de guanyar-se’l.

Fou canceller de la Cúria catalano-aragonesa en el primer període del regnat de Jaume I.

Palau i Térmens, Antoni

(Valls, Alt Camp, 27 juliol 1806 – Barcelona, 8 juliol 1862)

Eclesiàstic i escriptor. Estudià al seminari de Barcelona, a Cervera i a Tarragona i s’ordenà el 1837.

Fundà la “Revista Católica” (1844) i publicà obres piadoses i apologètiques. Fou catedràtic als seminaris de Barcelona i Tarragona.

Bisbe de Vic (1854), inicià la reforma parroquial i la publicació del “Boletín Oficial del Obispado”.

El 1857 fou traslladat a la diòcesi de Barcelona, que substituí a Josep Domènec Costa i Borràs, i fou substituït per Pantaleó Montserrat i Navarro.

Pacià -bisbe i sant, s. IV-

(Barcelona ?, abans 310 – després 390)

Escriptor, bisbe de Barcelona (360-390) i sant.

Es conserven les tres cartes que escriví a Sempronià (contra els novacians), un tractat (Exhortació a la penitència), un opuscle sobre el baptisme i una diatraba (Cervolus) contra la llicència dels festivals pagans.