Arxiu d'etiquetes: argenters

Via, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Argenter i gravador. Féu la seva prova de passantia l’any 1679, presentant una medalla d’or amb la imatge de sant Oleguer.

És autor documentat de la imatge de la Mare de Déu de la Cinta de la catedral de Tortosa, del reliquiari de sant Tomàs de Villanueva de la catedral de València i d’un frontal d’argent per a la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona.

Entre les seves obres conservades cal esmentar un reliquiari de sant Pere per a l’església prioral de Reus (1696).

Com a gravador són notables els seus frontispicis de llibres i les làmines que il·lustren la relació d’actes dedicats pel gremi d’argenters de Barcelona a Joan Josep d’Àustria amb motiu del seu nomenament com a primer ministre (1677).

Valls, Ignasi

1 Resposta

(Barcelona ?, segle XVIII)

Gravador i argenter. Gravador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, fou un dels més actius de la ciutat i un dels pocs a treballar també la fusta. Col·laborà en la il·lustració de la quasi totalitat d’obres d’ensenyament editades per ordes religiosos barcelonins.

Entre les moltes làmines que gravà hi ha la de la Proclamació de Ferran VI (1746), amb dibuix de Manuel Vinyals, altres sobre dibuixos de Joan Pau Canals i Martí (1759), i diverses per als germans Francesc (El príncep de Viana, 1756; túmul de les exèquies de la reina Amàlia, 1761, etc) i Manuel Tremulles (entre les quals l’acció de la Junta de Comerç).

Com a argenter féu una custòdia (1761) per a la confraria de Sant Nicolau de Bari, del convent barceloní de Sant Francesc d’Assís.

Vallès, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Vic, Osona, segle XVI)

Argenter. Actiu a Vic.

Segons les fonts documentals la seva producció es concretà en la realització d’una sèrie de creus processionals per a les parròquies del bisbat de Vic: la de Sant Feliu de Torelló (1574), Sant Martí de Sentfores (1583), Santa Maria de l’Estany (1584), Santa Coloma Sasserra (1586); totes elles es mantenen dins els esquemes flordelisats de l’argenteria gòtica catalana.

Torruella i Cortès, Carles

1 Resposta

(Barcelona, 1839 – 15 gener 1898)

Mestre argenter i orfebre. De família humil, aprengué l’ofici a Barcelona i a Sevilla. De tornada s’establí amb el seu germà Josep i produí orfebreria litúrgica, que exportà per tot Espanya.

Popularitzà la joieria d’argent treballada amb el nou procediment de gravat a l’àcid, que, després d’ell, restà en desús, bé que algú n’hagi fet la represa cap a 1950-60, amb esperit contemporani.

Es valgué de models dels millors escultors catalans i de la col·laboració del pintor Josep Presno. A Barcelona deixà notables obres per al culte.

Sunyer -joiers-

2 Respostes

(Barcelona, segle XIX – segle XX)

Família de joiers i argenters.

En fou el fundador Vicenç Sunyer i Torelló (Barcelona, 1819 – 1887)  Joier. Es documentat en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters el 1837, any en què obrí un obrador al carrer de Sant Pau, inici de la tradició familiar.

El seu fill fou Josep Sunyer i Parera (Barcelona, 1850 – 27 març 1919)  Joier. Format al taller de P. Carreras, es casà amb la filla de l’argenter Magí Clarà, i ajuntà ambdós obradors. Fou mestre de notables orfebres, com Jaume Mercadé i el seu fill Ramon Sunyer i Clarà.

Serrahima i Bofill, Alfons

3 Respostes

(Barcelona, 5 desembre 1906 – 4 febrer 1988)

Orfebre i argenter. Fill de Lluís Serrahima i Camín i germà de Maurici i Joan. Format al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona.

Exposà per primera vegada el 1930, amb una obra simple i geomètrica, molt allunyada del típic gust barroc. És autor de nombroses peces d’orfebreria religiosa, així com de trofeus esportius.

Guanyà diversos premis, entre els quals la medalla d’argent a la Triennal de Milà (1936), la medalla d’or a l’Exposició d’Arts Decoratives de Madrid (1947), així com d’altres guardons a les exposicions de l’Art en l’Esport el 1968 i el 1970.

El seu altre germà Rafael Serrahima i Bofill  (Barcelona, 1910 – segle XX), fou pintor i orfebre, i col·laborà amb ell en diferents projectes d’orfebreria religiosa. També destaca la seva tasca de retratista al llapis.

Salis, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI)

Argenter.

Autor de nombroses creus d’argent per a diferents parròquies de la comarca de Vic, ciutat en la qual tingué l’obrador (Santa Eugènia de Berga, 1567; Sant Andreu de la Bola, 1583; Malla, 1584; Santa Cecília de Voltregà, 1586).

Obrà també la Veracreu de Sant Martí a Aiguafreda (1577) i la de Sant Martí Sescorts (1589).

Sala, Salvador

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1577 – 1643)

Mestre argenter, anomenat Serarols. L’any 1606 fou nomenat argenter de la seu de Vic.

Intervingué a l’encunyació de moneda local i obrà diferents creus de plata (Sant Cebrià de la Móra, 1598; Sant Julià Sassorba, 1617) i altres imatges, entre les quals la de Sant Just (1624) i la de Santa Escolàstica (1638), totes dues per a la seu de Vic.

Juntament amb el seu fill, dirigí l’aixecament de la ciutat de Vic l’any 1640.

Roure, Sebastià

1 Resposta

(Catalunya, segle XVI – Vic, Osona, 1572)

(o Sebastià Sitjar) Argenter.

Entre els anys 1555 i 1561 consta que realitzà diferents treballs per a la seu de Vic, entre els quals la creu processional de la Confraria del Santíssim (1557).

També obrà una creu d’argent per a la parròquia de Sarrià (1560).

Ros, Felip

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI – segle XVII)

Mestre argenter. Aplicà en moltes de les seves obres la tècnica de cartutx.

És autor del reliquiari de Sant Sebastià i Sant Fabià (1611), i de l’Àngel de la plaça del Blat (1616), així com del reliquiari de Sant Jordi, d’argent esmaltat, per a la capella del sant al palau de la Generalitat (1626).