Veure> Sant Joan de Caselles (església preromànica).
Caselles, Sant Joan de *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Andorra
Casamanya, pic de
Pic central de l’esquenall que separa la Valira d’Encamp de la d’Ordino.
És el punt culminant (2.709 m alt) d’un sinclinori devonià comprès entre el rocam metamòrfic septentrional del pic de l’Estanyó (2.912 m) i anticlinal esquistós (silurià) del bony de les Neres (2.228 m alt).
Casal i Vall, Editorial
(Sant Julià de Lòria, Andorra, 1956 – Andorra la Vella, Andorra, 1988)
Editorial i impremta. En català ha publicat les col·leccions “Monumenta Andorrana” i “Jalons”, diverses edicions de la Bíblia i el Missal -traduïts pels monjos de Montserrat-, etc.
El 1961 es traslladà a Andorra la Vella.
Capa, alt de la
Cim (2.572 m alt) dels Pirineus, a la zona axial pirinenca, unit pel coll de coma Llempla a l’alineació muntanyosa que el separa del Pallars Sobirà.
Canòlic
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Santuari de la Mare de Déu de Canòlic, patrona de la parròquia andorrana.
Situat en un coster (1.528 m alt), damunt la riba dreta del riu d’Aós, al camí de Bixesarri a Civís (Alt Urgell), pel coll de Canòlic.
Hom hi celebra anualment un aplec. Al seu voltant hi ha un grup de bordes.
Caldes, collet de
Pas de la parròquia, a la vall de la Valira d’Encamp, 1 km a l’est de les Escaldes.
Cabana Sorda, estany de
Estany d’origen glacial (2.306 m alt), a la capçalera de la vall d’Incles.
Hi ha estat construïda una presa destinada a la producció d’electricitat.
Cabana Roja
Refugi i centre d’esquí, situat al Grau Roig, a la part baixa del cercle de Pessons.
Braibal, tossa de
Pic (2.641 m alt) de la serra que separa la vall del riu Madriu de la Valira d’Encamp.
Sant Julià de Lòria (Andorra)
Parròquia d’Andorra: 60,5 km2, 908 m alt, 9.379 hab (2015)
A la riba esquerra de la Valira, afluent del Segre; comprèn el sector meridional de les Valls.
L’agricultura és fonamentalment de secà, amb conreus de cereals, tabac i prats de regadiu. Ramaderia (ovina i bovina). Fou interessant la indústria tèxtil (fabricació de draps de llana) durant el segle XIX; en l’actualitat les activitats més importants són l’hotelera (gràcies a l’increment turístic) i la comercial (tercer centre comercial del país, després d’Andorra la Vella i les Escaldes).
La població, que creixé molt lentament fins al segle XIX, s’incrementà durant la primera meitat del segle XX i aquest procés s’accelerà a partir del 1965, gràcies a l’existència d’un fort corrent immigratori.
La vila s’estén al llarg de la carretera de la Seu d’Urgell a Andorra la Vella; hi ha barris residencials moderns, com els Xalets d’En Trilla i el Solà. L’església parroquial de Sant Julià ha estat refeta i ampliada modernament, però conserva el campanar romànic (segle XII) a l’interior.
El terme comprèn els llogarets d’Aixirivall, Aixovall, Aixós, Bixesarri, Aubinyà, Fontaneda, Nagol, Serters, Juverri i Llumeneres, els masos d’Alins, Tolsa i pui d’Olivesa (alguns dels quals conserven les esglésies romàniques dels segles X i XI) i el santuari de Canòlic (patrona de la parròquia).
Enllaç web: Comú
Dades dels Països Catalans 