(Barcelona, 1903 – Säo Paulo, Brasil, 1980)
Editor, importador i llibreter. Estudià a l’escola de nàutica de Barcelona i a l’Institut Geogràfic.
Exiliat el 1936, residí a Marsella i a Lisboa -com a canceller del consolat de Xile-.
Establert a Säo Paulo (1945), fou un dels promotors més actius de la colònia catalana i un veritable mecenes. Com a empresari figurà també a primer rengle.
(Barcelona, 1864 – San José, EUA, 1930)
Eclesiàstic. Destinat de molt jove a Califòrnia, s’ordenà a Los Ángeles el 1886. Dirigí la missió del Carmel.
Sobresortí com a gran impulsor de la restauració de molts edificis antics, especialment religiosos.
Celebrà l’ofici de la unió en matrimoni del president dels EUA, Herbert Hoover, casat amb una californiana.
(Barcelona, 20 febrer 1888 – Buenos Aires, Argentina, 21 març 1948)
Director de teatre.
Dirigent del Casal Català i del Comitè Llibertat de Buenos Aires.
Fundà i dirigí la publicació mensual “Catalònia” (1923), i fundà el primer Esbart Dansaire Català a l’Argentina.
(Bràfim, Alt Camp, 14 desembre 1721 – Caracas, Veneçuela, 20 febrer 1792)
Eclesiàstic. Es doctorà en dret canònic a Cervera.
Fou provisor i vicari general de l’arxidiòcesi de Tarragona, fins que fou nomenat bisbe de Puerto Rico (1761), diòcesi que comprenia l’orient veneçolà i que recorregué en visita episcopal,
Nomenat bisbe de Caracas (1769), recorregué durant dotze anys (1772-84), en visita pastoral, la nova i vasta diòcesi amb diversos col·laboradors, a cavall de muls i en canoa: visità 345 poblats.
Dels seus manuscrits redactats amb els esborranys i les anotacions fets durant el trajecte, en foren publicats, el 1928, sis volums.
Destaquen els dos primers manuscrits, que formen el Libro personal, inèdit encara, que constitueix un aplec monogràfic d’observacions i d’investigacions locals sobre aspectes físics, parroquials, econòmics i socials, valuosa aportació al coneixement de la geografia setcentista d’aquella gran regió de la Veneçuela d’ara.
(Nova York, EUA, novembre 1874 – maig 1881)
Revista mensual il·lustrada, en llengua catalana, d’una gran qualitat de presentació i contingut, la millor de les que llavors sortien en aquesta llengua. Editada per l’escriptor Artur Cuyàs i el dibuixant Felip Cusachs.
Subtitulada Revista catalana de novas i gresca, en sortiren 73 números.
Hi col·laboraren una bona part dels escriptors i els artistes catalans de l’època, i publicà làmines amb reproduccions de quadres cèlebres de pintors catalans.
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 20 juliol 1743 – Santa Ana, Califòrnia, EUA, 16 gener 1825)
Descobridor.
Formà part de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia, on ajudà a fundar, juntament amb altres companys, les missions de San Luis Obispo i San Carlos.
La localitat de Yorbalinda li deu el nom.
(Arenys de Mar, Maresme, 1824 – Matanzas, Cuba, 1880)
Industrial.
Partidari de la independència cubana i de l’aboliment de l’esclavitud, fou perseguit perquè era simpatitzant de Carlos Manuel Céspedes.
Els seus fills moriren als EUA perseguits pel seu ideari independentista.
(Santiago de Cuba, Cuba, 1908 – vers 1960)
Grup polític catalanista, també conegut per Grop Catalunya. Tingué nuclis a l’Havana i a Guantánamo. El nom oficial era Catalunya, Grop Nacionalista Radical.
El principal dirigent fou Salvador Carbonell. Pel seu independentisme estrident no participà en la Constitució de República Catalana de l’Havana (1928) de Francesc Macià.
El Grop simbolitzà la intransigència dels catalans d’Amèrica, i publicà un butlletí.
Va ser suprimit pel govern de Fidel Castro.
(Mèxic, 1939 – 1988)
Grup editorial amb seu a Barcelona.
Format per les editorials Ediciones Grijalbo SA, fundada a Mèxic el 1939 per Joan Grijalbo i que publicà diccionaris, novel·les, guies de la natura, economia, etc; Editorial Crítica SA, fundada a Barcelona el 1976 i que edita obres d’història, filosofia i ciències socials, etc; i Ediciones Junior SA i Grijalbo-Dargaud SA, fundades a Barcelona el 1974 i el 1979 respectivament, que editen còmics en català i castellà.
Un 50% de la seva producció és destinada a l’exportació a l’Amèrica Llatina.
El 1988 un 70% del seu capital fou adquirit per l’editorial italiana Mondadori.
(Buenos Aires, Argentina, 1886 – )
Nom antic del Casal de Catalunya de Buenos Aires.
Dades dels Països Catalans 