Arxiu d'etiquetes: Amer

Gallissà -Selva-

(Amer, Selva)

Veïnat, a l’esquerra del Ter, davant el Pasteral.

Fundà, el

(Amer, Selva)

Veïnat, al sud de la vila.

Colomer, el -Selva-

(Amer, Selva)

Veïnat, a la dreta del riu Brugent, aigua amunt de la vila.

Té una església dedicada a sant Marçal.

Carrer del Pont, el

(Amer, Selva)

Veïnat, a l’esquerra del Ter, davant la Cellera de Ter.

Costa de Santa Brígida, la

(Amer, Selva)

Veïnat, davant la vila, al vessant oposat del riu Brugent, al voltant del santuari de Santa Brígida.

Font Picant, la

(Amer, Selva)

Veïnat, situat 2 km al nord-oest de la vila, a la dreta del riu Brugent.

Hom explota l’aigua minero-medicinal de la Fontpicant.

Tenia baixador de l’antic ferrocarril d’Olot a Girona.

Castella i Bertran, Enric

(Amer, Selva, 20 març 1924 – Madrid, 16 gener 2013)

Veterinari. Ha treballat principalment en els camps d’enzimologia, farmacologia bàsica i experimental, toxicologia, alimentació animal i bromatologia.

Professor a la universitat Complutense de Madrid, fou cap de projectes d’investigació de pinsos, alimentació animal i additius a l’Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias, de Madrid.

Ha publicat nombrosos treballs científics i ha realitzat estudis sobre els desenvolupaments ramaders i sobre les civilitzacions animalistes.

Amer, monestir d’

(Amer, Selva)

Monestir benedictí (Santa Maria d’Amer). Fundat per l’abat Deodat, al lloc de Sant Medir, veí de Girona, agregat del municipi de Sant Gregori. Inicialment, era dedicat a Sant Medir i Sant Genís. La seva fundació per Carlemany és llegendària.

Obtingué un precepte d’immunitat de Lluís el Piadós i d’altres de Carles el Calb, els anys 844 i 860, d’Odó el 890 i de Carles el Ximple el 922.

L’any 949 havia estat traslladat al lloc actual d’Amer, on fou refet i consagrada una església dedicada a Santa Maria, que ja hi posseïa el monestir.

El monestir s’enfortí al llarg dels segles i adquirí moltes esglésies, dominis i jurisdiccions. Estigué molt vinculat al bisbe de Girona, però mantingué la seva independència durant els segles XI i XII.

amer

El segle XII fou refeta l’església i fundat un priorat a Santa Maria del Coll, a les Guilleries. L’any 1381, el monestir adquirí la plena jurisdicció, civil i criminal, sobre la vila d’Amer, formada entorn del monestir i sobre els llocs veïns.

Els terratrèmols dels anys 1427 i 1428, centrats a Amer, desferen la vila i el monestir, només respectaren part de la seva sòlida església romànica la qual, però, hagué d’ésser consolidada.

L’any 1445 s’uní per poc temps a Sant Pere de Galligants, i l’any 1592 el papa li uní a perpetuïtat el monestir de Santa Maria de Roses. Subsistí fins a l’exclaustració de l’any 1835.

Formà part de la Congregació Claustral Tarraconense des del segle XIII fins al XIX.

Amer (Selva)

Municipi de la Selva (Catalunya): 40,08 km2, 186 m alt, 2.260 hab (2016)

0selvaSituat al nord de la comarca, al límit amb el Gironès i la Garrotxa. El relleu és accidentat, amb boscos de pins, roures, alzines sureres i castanyers.

L’agricultura es reparteix entre el secà i el regadiu, que aprofita l’aigua del Ter. La ramaderia i algunes indústries tèxtils i papereres, com també l’explotació d’aigües minerals i el turisme, completen l’activitat econòmica del municipi.

Els anys 1427 i 1428 la vila va ser destruïda per dos terratrèmols i va ser reconstruïda entorn del monestir benedictí de Santa Maria d’Amer, l’església romànica del qual, del segle XII, és, de fa temps, l’església parroquial. A la vila destaca també la plaça major, porticada.

Dins el terme, que comprèn nombrosos llogarets, veïnats i caserius, es troba també la Font Picant, molt visitada pels excursionistes.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesInstitut