(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble (793 m alt) de l’antic municipi d’Aravell, situat a la dreta de la riera de la Mare de Déu Trobada, en el camí d’Aravell a la Seu d’Urgell.
La seva església parroquial és dedicada a sant Pere. Formava part del vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Castellciutat.
Aigua amunt hi ha el despoblat de Campmajor i la capella de Sant Marc.
Poble (950 m alt), situat a l’esquerra del Segre, al peu de la serra de Cadí.
L’antic castell, del qual es conserven restes, era el centre d’una antiga batllia del vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Castellciutat.
De l’església parroquial de Santa Coloma depèn la del Ges.
Canal de la paret septentrional del Cadí, a la capçalera del riu de Cadí.
Al capdamunt, al límit amb el terme de Josa de Cadí, hi ha el coll de la canal Baridana (2.485 m alt), que dóna pas a una altra canal, molt més suau, que davalla cap a Josa, anomenada també canal Baridana.
A llevant del coll hi ha el puig de la coma Baridana, punt culminant del Cadí (2.647 m).
Poble, situat en un contrafort de la serra de Cadí, a l’esquerra del Segre, vora el barranc de Barguja.
Al capdamunt del poble hi ha l’església parroquial de Sant Esteve i les ruïnes del castell de Bar, antic centre del Baridà, que, juntament amb els de Toloriu i d’Aristot, guardava l’entrada de la Cerdanya. Aquest castell fou ocupat per tropes alemanyes durant la guerra de Successió.
Al final del segle XIX, Bar formava encara un municipi.
Una carretera comunica aquest poble amb Toloriu i amb la carretera general que segueix el curs del Segre, prop de l’antic pont de Bar, origen del poble de Pont de Bar.
Entre Bar i el Quer Foradat, al mig de la mata de Bar, hi ha un petit empriu dels municipis de Toloriu i de Cava.
Masia (1.460 m alt), situada prop dels antics termes de Montanissell i Gavarra, al vessant septentrional de la serra d’Aubenç, prop del seu cim, al Coscollet (1.610 m alt); els contraforts d’aquesta serra formen, juntament amb els de la serra de Turp, a l’esquerra del Segre, l’estret d’Aubenç, actualment cobert pel pantà d’Oliana.
Aquesta zona és, en part, coberta de bosc (selva d’Aubenç) i, en part, de pasturatges aprofitats pel bestiar transhumant.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Poble i antic municipi: 35,36 km2, 1.362 m alt, annexat el 1970 a l’actual. El poble és situat sota el ras de Conques, elevat i a l’esquerra del barranc d’Ars.
Pertanyia al quarter de Castellciutat del vescomtat de Castellbó.
L’església parroquial (Sant Martí) és romànica, amb un pòrtic cobert i un notable campanar rodó, és esmentada ja el 839.
Hi ha a prop una torre medieval anomenada el colomer d’en Ruf i, en un turó, les restes del castell d’Ars (ruïnes conegudes per la Seca).
Poble (1.223 m alt) i antic municipi, annexat, el 1970, a l’actual. És situat al cim d’un enlairat turó que domina, des de molta altura, la vall del Segre. L’església parroquial, amb alguna resta romànica, és dedicada a sant Andreu.
El 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, és esmentada la parròquia d’Aristot. Hi havia hagut un castell que fou fet enderrocar l’any 1209 pel vescomte Arnau de Castellbó.
Pertanyia a l’antic terme el poble de Castellnou de Carcolze, el veïnat de Carcolze i el balneari i caseriu dels banys de Sant Vicenç.
Sota el pla de Lles es troben les ruïnes de l’ermita de Santa Llogaia d’Aristot.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Poble (1.125 m alt) de l’antic terme de Civís, situat a la dreta de la riera d’Argolell (afluent, per la dreta, de la Valira) prop del límit amb Andorra.
A mitjan segle XIX era un municipi que comprenia el llogaret d’Arduix.
De la seva església parroquial de Santa Eugènia, romànica (unes pintures al fresc, del segle XII, són conservades al Museu d’Art de Catalunya), depenen les d’Arduix i de Farrera dels Llops (a l’antic municipi d’Ars).
(la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
Poble (668 m alt) de l’antic municipi del Pla de Sant Tirs, situat a la riba esquerra del Segre, damunt un petit esperó rocós al peu de la serra de la Freita, i comunica per un pont i un curt branc de carretera amb la de Lleida a la Seu d’Urgell.
L’església parroquial (Sant Serni) conserva algunes imatges antigues, com és ara la de Sant Miquel.
Fou municipi independent fins el 1969.
Llogaret (1.500 m alt), situat al vessant meridional de la serra d’Ares (1.850 m, al pla Redon), gran altiplà ramader, limitat per altes cingleres, que separa la vall de Cabó de la vall de la Guàrdia o d’Aguilar.
Prop del llogaret, que presideix l’església, es troben les bordes d’Ares. Ares pertanyia al quarter d’Organyà, del vescomtat de Castellbó.
Dades dels Països Catalans 