Caseriu de l’antic municipi de Toloriu, situat a la confluència del torrent de Barguja amb el Segre, a l’esquerra d’aquest riu.
Arenys, els
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Alt Urgell
Arduix
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Llogaret de l’antic municipi de Civís, situat a la capçalera de la riera d’Argolell, al límit amb Andorra.
L’església és actualment santuari de la Mare de Déu d’Arduix.
Pertany a la parròquia d’Argolell.
Arcavell
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Poble i antic municipi: 17,51 km2, 1.142 m alt, annexat el 1970 a l’actual.
El poble és emplaçat a més d’un quilòmetre a l’esquerra de la Valira. L’església parroquial (Sant Andreu) és esmentada l’any 839 i tingué fins al segle XVIII jurisdicció sobre el poble andorrà de Juberri.
El 1132 el comte Ermengol VI d’Urgell en féu donació a la mitra d’Urgell.
Aravell
(Montferrer i Castellbò, Alt Urgell)
Poble (738 m alt) i antic municipi (21,18 km2), agregat el 1970 a l’actual. Situat a la dreta de la riera d’Aravell.
L’església parroquial és dedicada a Sant Esteve, als afores hi ha, a cosa d’un quilòmetre a l’est, l’ermita de Sant Marc, on té lloc un aplec el 25 de març.
Aravell pertanyia al vescomtat de Castellbó.
Aós -Alt Urgell-
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
(ant: Os d’Urgell o de Cívis) Poble de l’antic municipi de Civís, situat a la dreta de la confluència dels rius de Setúria i Salòria, on es forma el riu d’Aós i al peu del pic d’Aós (2.406 m alt), el cim més occidental de la serra d’Enclar i terminal de les parròquies d’Aós i d’Andorra la Vella i de Sant Julià de Lòria, a Andorra.
Parròquia (Sant Pere) i antic castell, és el centre de la vall d’Aós, sector de la conca del riu d’Aós, aigua amunt del pont de Bixesarri, la qual, tot i que geogràficament és andorrana (l’única via de comunicació còmoda d’Aós es la carretera que, seguint el curs del riu, l’uneix a Sant Julià de Lòria), sempre ha pertangut políticament a l’Alt Urgell (amb el qual es comunica directament només a través del coll de Conflent, de 2.150 m alt).
Prop del pont de Bixesarri es trobava la farga d’Aós, que estigué en activitat fins al segle XIX.
Pertanyia al vescomtat de Castellbó.
Ansovell
Poble (1.338 m alt), situat al vessant septentrional de la serra de Cadí, sota el coll del Boscal, a l’esquerra del riu de Cava.
L’església parroquial de Sant Martí, de la qual depèn l’església de Cava, és esmentada ja el 839 a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.
Anserall
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Poble i antic municipi, que el 1970 formà part de l’actual, situat a la riba dreta de la Valira.
Al nord del poble hi ha l’església romànica de l’antic monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, que serveix d’església parroquial del poble.
Anoves, les
(o Lesanoves) Poble, al vessant meridional de la serra de Turp, a l’esquerra de la vall del Segre.
L’església parroquial (Santa Eulàlia) és esmentada ja el 839 a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.
Alzina d’Alinyà, l’
Llogaret (1.365 m alt), situat en un coster, a la dreta de la riera d’Alzina, prop del camí d’Alinyà a la vall de la Vansa.
Es comunica amb Organyà per una carretera forestal que passa pel coll de Galliner i per Fígols d’Organyà.
La seva església és agregada a la parròquia d’Alinyà.
Altés
Poble (491 m alt), situat a l’esquerra de la ribera Salada (que a l’edat mitjana era anomenada el riu d’Altés).
La seva església parroquial de Sant Pere era l’església de l’antic castell d’Altés i és esmentada ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, l’any 839.
Dades dels Països Catalans 