(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Despoblat (1.243 m alt), de l’antic terme de la vall de Castellbó, al nord de Castellbó.
De la seva antiga església parroquial de Sant Vicenç es conservava un retaule de Sant Feliu, gòtic (segles XIV-XV), que fou traslladat el 1972 a la casa del comú de Montferrer, destinat al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble (1.260 m alt) de l’antic municipi d’Aravell, a l’antic terme de la Vall de Castellbó, damunt Albet.
La seva església depèn de la de Santa Creu de Castellbó.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble (1.293 m alt), fins el 1970 del municipi de Castellbó, al nord-oest de la vila.
De la seva església parroquial depenia la d’Albet.
Formà part de l’antic terme de la Vall de Castellbó.
(el Pont de Bar, Alt Urgell)
Balneari i caseria (810 m alt), dins el poble de Castellnou de Carcolze, a la dreta del Segre, el qual el separa del municipi d’Arsèguel.
L’establiment, en explotació, fou construït al segle XIX a l’indret d’un antic hospital.
Les aigües de Sant Vicenç són sulfurades càlciques i indicades per a les dermatosis herpètiques, leucorrees, endometritis i cloranèmies.
(Anserall, Alt Urgell)
(o Sant Sadurní de Tavèrnoles) Important abadia benedictina, situada a tres quilòmetres de la Seu d’Urgell, anant cap a Andorra.
Malauradament només es conserven les restes d’aquest cenobi, comparable per la importància a Ripoll i Cuixà. Tan sols es mantenen el creuer i els absis de l’església, que, en part, han estat aprofitats per a l’actual temple parroquial.
Se suposa que fou consagrada vers l’any 1040.
Procedent d’aquesta abadia és el famós frontal dels bisbes, obra del millor romànic del segle XII.
(Noves de Segre, Alt Urgell)
Ermita (1.478 m alt), a l’oest del poble, al cim de la muntanya de Sant Quiri, que domina la confluència de les valls de Castellàs i de la Guàrdia, a ponent, i d’aquesta amb la de Pallerols, a llevant.
Al vessant meridional hi ha el llogaret de Malgrat de Noves.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell)
Antiga canònica, situada prop de la catedral, on més tard fou edificat el convent de dominicanes.
L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del segle XI, i la dotà en el seu testament del 1035. El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència. Sembla que adoptà la regla de sant Agustí.
Subsistí fins a la fi del segle XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada (1294-1308), i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria.
(les Valls de la Valira, Alt Urgell)
Poble (1.011 m alt), vora el riu de Civís. De la seva església parroquial (Sant Joan) depèn Asnurri.
La vall de Sant Joan Fumat, que davalla del ras de Conques i aflueix a la Valira, per la dreta, prop de la Farga de Moles, comprèn una gran part de l’antic municipi d’Ars i una part del de Civís; el mateix poble de Civís es troba a la capçalera de la riera de Civís, tributària d’aquesta vall, i els llocs d’Argolell i d’Arduix, a la ratlla d’Andorra, encara que geogràficament en són exclosos, es troben molt relacionats amb la vall de Sant Joan.
Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Antic santuari i hostatgeria, dins l’antic terme de Castellbò, al vessant esquerre de la vall del riu Madriu. Es trobava en un alt port de muntanya (1.700 m alt) al peu de l’antic camí que unia l’Alt Urgell amb el Pallars Sobirà. Molts altres camins confluïren en aquest lloc, que era sempre molt concorregut i famós en tota la comarca.
Els orígens són desconeguts. Existia el 1208 i es trobava sota la protecció dels vescomtes de Castellbò; és tradició que aquell any Arnau de Castellbò hi portà el Sant Greal que es guardava a Besiers. Estava a cura d’un beneficiat i donats.
L’església es reedificà al segle XVII, i tenia una gran casa i hostals entorn seu que formaven com un petit carrer. L’antic santuari fou incendiat el 20 de desembre de 1936.
El 1959 s’inaugurà un nou santuari, sense hostatgeria, a una hora de distància de l’anterior, prop del pla de la Basseta, enmig d’un magnífic bosc comunal d’avets i mirant a la vall de Castellbò. A poca distància del santuari, al pla de la Basseta, hom construí un refugi forestal, ampliat a causa de la florent estació hivernal d’esquí nòrdic que s’hi instal·là el 1971.
(Coll de Nargó, Alt Urgell)
Contrafort (1.745 m alt) de les serres interiors pre-pirinenques, continuació vers l’est de la serra de Carreu, de la qual és separada pel riu de Puials.
Al seu contrafort més oriental s’alça l’ermita de Santa Fe, que domina la vila d’Organyà.
Dades dels Països Catalans 