Arxiu d'etiquetes: Alt Palància

Sogorb (Alt Palància)

111 Respostes

Municipi i capital de la comarca de l’Alt Palància (País Valencià): 106,08 km2, 364 m alt, 9.073 hab (2015)

(cast: Segorbe) Situat al sud-oest de Castelló de la Plana, a la riba dreta del Palància (o riu de Sogorb), a la zona de parla castellana del País Valencià.

Important mercat agrari, la irradiació del qual ultrapassa la comarca, domina l’Alt Millars i penetra lleument pels Serrans i el Racó. Hi ha conreus de secà (garrofers, oliveres, ametllers, vinya) i de regadiu, especialment fruiters (pereres, pomeres, cireres), Indústria tèxtil, ceràmica, metal·lúrgica. Gran part de la població activa, però, treballa al sector terciari. Important nus de comunicacions entre València i Saragossa. Capital d’una àrea comercial, dependent de l’àrea de València.

La ciutat està situada a la vall de Sogorb, destaca la catedral d’origen gòtic, restes de la muralla medieval, antic palau de Medinaceli (casa de la ciutat), esglésies de Sant Pere (segle XIII) i de la Sang, barroca, el santuari de l’Esperança, i restes de l’antic alcàsser de Sogorb, on hi havia el Raval de Sogorb. Es la seu episcopal de la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana.

El municipi comprèn, a més, l’antic monestir d’Àrguines, els llocs de Torques i de Càrrica.

Cabeçagut *

Deixa un comentari

(les Alcubles, Serrans / Altura, Alt Palància)

Veure> cabeç Agut  (tossal).

Sacanyet (Alt Palància)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 30,50 km2, 1.015 m alt, 80 hab (2015)

(cast: Sacañet) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a l’oest de la comarca, al límit amb els Serrans, a la divisòria d’aigües entre el Palància i el Túria. El territori és força muntanyós, accidentat per la serra d’Andilla i gran part del mateix és incult o boscat.

Només una petita part del terme és conreat; cereals de secà i llegums. Ramaderia ovina i cabrum.

El poble és a l’esquerra del barranc de Pedregós, dividit per la plaça de l’església en dos nuclis. L’església parroquial de Sant Jaume depèn de la de Begís, municipi al qual pertangué, amb el poble de Canals, fins al 1842.

Enllaç web: Ajuntament

Pina (Alt Palància)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 31,6 km2, 1.039 m alt, 134 hab (2014)

(cast: Pina de Montalgrao) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, al sector occidental de la comarca, al límit amb l’Aragó; s’estén pel vessant meridional de la serra de Montalgrau i al sector meridional s’aixeca la serra Cerdanya. Terreny muntanyós, prop de les tres quartes part són de terreny improductiu, amb grans extensions de pinedes.

Agricultura de secà, amb conreu de cereals. Ramaderia de llana i cabres. Àrea comercial de Sogorb.

Al poble destaca l’església parroquial de la Transfiguració, que data del segle XV, i està situada en una elevació a les afores del nucli urbà. Formà part de la baronia de Xèrica.

Enllaç web: Ajuntament

Pavies (Alt Palància)

1 Resposta

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 14,41 km2, 738 m alt, 54 hab (2014)

(cast: Pavías) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, entre les conques del Millars i el Palància, al sector oriental de la comarca, al límit amb l’Alt Millars, és accidentat per la serra d’Espadà. El barranc d’El Salto, al centre de la foia de Pavies, aflueix a la rambla de Figueres. Els boscs de pins i la muntanya improductiva ocupen gran part del terme, que reguen nombroses fonts.

Modesta agricultura, la producció d’oli, vi i cereals, així com una minsa ramaderia (porcs i cabres), n’és la principal riquesa. La propietat de la terra és molt fragmentada en règim d’explotació directa. Població en descens.

El poble aglutina tota la població del municipi. Església parroquial de Santa Caterina.

Enllaç web: Ajuntament

Navaixes (Alt Palància)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 7,88 km2, 383 m alt, 761 hab (2014)

(cast: Navajas) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a la vall del Palància, el terme s’estén a banda i banda d’aquest riu, entre Sogorb i Xèrica.

L’agricultura es basa en els conreus de cereals, ametllers, oliveres i garrofers; al regadiu s’hi conreen llegums i fruiters. Deus d’aigües medicinals que permeten una activitat balneària que ha perdurat en l’estiueig de famílies de la ciutat de València (viu ja al començament del segle XX) i que és l’actual base econòmica del municipi. Població en descens.

El poble, a la dreta del Palància, és d’origen islàmic. L’església parroquial de Santa Maria conserva la imatge de la Mare de Déu de la Llum.

Bellida, la

2 Respostes

(Andilla, Serrans / Sacanyet, Alt Palància)

Cim (1.510 m alt) de la serra d’Andilla, situat entre els dos municipis.

Matet (Alt Palància)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 14,89 km2, 586 m alt, 93 hab (2014)

Situat al vessant sud de la serra d’Espadà, a l’àrea de parla castellana del País Valencià. El terme és accidentat i drenat per la rambla de Gaibiel (afluent del Palància). La zona muntanyosa és ocupada per boscos de pins i alzines.

La vida econòmica local es limita a l’agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres); al regadiu, que aprofita les aigües del Gaibiel, es conreen hortalisses i fruiters (cirerers). Àrea comercial de València. La població ha minvat notablement.

El poble, d’origen islàmic i que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l’església parroquial de Sant Joan Baptista.

Enllaç web: Ajuntament

Gaibiel (Alt Palàncià)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 18,06 km2, 517 m alt, 198 hab (2014)

Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a la conca mitjana de la rambla de Gaibiel (que neix als contraforts meridionals de la serra d’Espina, i aflueix al Palància per l’esquerra); drena també el terme el seu afluent, la rambla de Figueres. El terreny és muntanyós, accidentat pels contraforts de la serra d’Espadà, amb pinedes, alzinars i matoll.

La vida econòmica del municipi es limita pràcticament a l’agricultura de secà (oliveres, vinya i cereals) i el descens demogràfic, en conseqüència, ha estat constant des de la fi del segle XIX. Darrerament el municipi ha esdevingut un petit centre d’estiueig, que ha creat una activitat terciària i de la construcció. Àrea comercial de Sogorb.

La vila es troba a la dreta de la rambla de Gaibiel, dominada per l’església parroquial de Sant Pere, de la fi del segle XVIII.

Enllaç web: Ajuntament

Figueres (Alt Palància)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 11,8 km2, 671 m alt, 59 hab (2014)

(cast: Higueras) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al vessant sud de la serra d’Espina, és travessat per la rambla de Figueres, afluent per la dreta de la rambla de Gaibiel. El relleu és força accidentat, i cobert en gran part amb matollar i boscos de pins i alzines.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a unes poques hectàrees de conreus de secà (cereals i vinya) i de regadiu (cereals i patates), que aprofita l’aigua de fonts. Va en procés de despoblament, a causa de la forta emigració. Àrea comercial de Sogorb.

El poble es troba a la capçalera de la rambla de Figueres, al fons de la vall, i agrupa tota la població del terme; l’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Enllaç web: Ajuntament