Arxiu d'etiquetes: Alt Palància

Xóvar (Alt Palància)

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 18,20 km2, 410 m alt, 339 hab (2014)

(cast: Chóvar) Situat al vessant meridional del sector central de la serra d’Espadà, a la vall de capçalera de la rambla d’Assuévar (o barranc de Xóvar), a la zona de parla castellana del País Valencià. Un 20 % de la superfície és coberta de bosc de pins i alzines sureres.

Riquesa agrícola de secà, amb conreus d’oliveres, ametllers, vinya i garrofers; hi ha poca agricultura de regadiu. Totes les terres són treballades en explotació directa. Àrea comercial de Sogorb.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat en un coster, vora la rambla d’Assuévar, al peu d’un serrat on s’alçen les ruïnes de l’antic castell de Xóvar; església parroquial de Santa Anna.

Fou lloc de moriscs, els quals participaren el 1525 a la revolta de la serra d’Espadà.

Enllaç web: Ajuntament

Xèrica (Alt Palància)

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 78,57 km2, 523 m alt, 1.621 hab (2014)

(cast: Jérica, ant: Eixèrica) Situat a la conca mitjana del Palància, a la zona de parla castellana del País Valencià, és accidentat pels contraforts de la serra d’Espadà.

Es conrea una tercera part del terme, amb predomini del secà (cereals, oliveres i vinya); a les vores del riu hi ha conreus de regadiu (blat, blat de moro, hortalisses i fruiters). Les activitats terciàries, però, són la base econòmica del municipi. Hi abunden les fonts.

La vila, d’origen romà, és situada sobre un turó, tallat a ponent pel Palància, al voltant de l’antic castell de Xèrica; església parroquial de Santa Àgata, d’origen gòtic, construïda a partir del 1395; l’església de Sant Roc, antiga parroquial, conserva un retaule de la Mare de Déu de Llorenç Saragossa; església de la Sang i la de l’antic convent dels Socors.

El municipi comprèn també el poble de Novaliches.

Viver (Alt Palància)

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 49,95 km2, 562 m alt, 1.594 hab (2014)

(cast: Viver de las Aguas, o Vivel) Situat a banda i banda del Palància, a la zona de parla castellana del País Valencià. El territori és drenat, a més, pels barrancs d’Herragudo i d’El Hurón.

Tres quartes parts de la superfície és de pastures pobres o terrenys improductius; la resta es distribueix entre el bosc, els conreus de secà (cereals, llegums, oliveres i vinya) i de regadiu, dedicat en gran part a arbres fruiters. Centre d’estiueig. Àrea comercial de València. Població en descens.

La vila és situada a la sortida de la vall d’El Hurón; l’església parroquial de la Mare de Déu de Gràcia té adjunt un campanar de planta quadrada. El 1532 s’hi fundà el primer convent de mínims dels Països Catalans, i el 1558 s’hi fundà als afores un convent de carmelitans calçats; ambdós perduraren fins al 1835. Hi ha diversos testimoniatges de poblament romà.

El municipi comprèn també les caseries de Monleón i Herragudo.

Canals -Alt Palància-

(Sacanyet, Alt Palància)

(o Canals de Begís, cast: Canales)  Poble (1.200 m alt), al vessant occidental de la serra de la Bellida.

L’església (Santa Bàrbara) depenia de Begís, del qual municipi fou segregat el 1842, juntament amb Sacanyet.

Vall d’Almonesir, la (Alt Palància)

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 21,12 km2, 441 m alt, 254 hab (2014)

(o de Monesil, cast: Vall de Almonacid) Situat a la vall d’Almonesir, drenada pel barranc del Baladar, i accidentat pel sector central de la serra d’Espadà, a la zona de llengua castellana del País Valencià.

L’agricultura és la base econòmica del municipi i està basada en el conreu de cereals, vinya i oliveres. Les terres són treballades en règim d’explotació directa.

El poble és situat en un coster, a la dreta de la rambla d’Almonesir, davant el turó on s’alcen les ruïnes de l’antic castell d’Almonesir, del qual depenia; l’església parroquial de la Concepció conserva un interessant retaule del començament del segle XV.

El terme comprèn, a més, els despoblats de Sant Joan d’Almonesir i de Torre-somera.

Enllaç web: Ajuntament

Toro, el (Alt Palància)

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 110,13 km2, 1.011 m alt, 256 hab (2014)

Situat al nord-oest de la comarca, al límit amb l’Aragó, a la zona de parla castellana del País Valencià; accidentat per la serra del Toro, que comprèn el sector nord-oest de la comarca; des d’ací, les terres baixen cap al sector de llevant, que forma part ja de l’altiplà de Barraques. Es drenat pel riu d’Orduña i pel Palància (que neix dins el municipi). El terme és molt muntanyós.

Economia agrícola, només es conrea una petita part del territori; el principal conreu és el de cereals. Ramaderia. Població en descens.

La vila és situada al sector més pla del terme; l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels conté un interessant retaule de Sant Gregori, Sant Joan Baptista i Santa Caterina d’Alexandria.

Enllaç web: Ajuntament

Toràs (Alt Palància)

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 16,78 km2, 773 m alt, 231 hab (2015)

(cast: Torás) Situat a l’esquerra i a la vall alta del Palància (sense arribar a tocar-lo), estès sobre les formacions que baixen cap al riu des de la serra de Montalgrau, en un dels indrets menys accidentats de la comarca; a l’àrea de parla castellana del País Valencià. Les tres quartes parts del terme no és conreat, i sense bosc productiu.

L’agricultura n’és la principal riquesa, amb conreus de secà (cereals, ametlles, oliveres i vinya) i una petita part dedicat al regadiu (hortalisses i arbres fruiters). Hi són importants les fonts d’aigües medicinals. Subàrea comercial de Sogorb. Població en descens.

El poble està format pels dos barris de Toràs Alta i Toràs Baixa. L’església parroquial de Santa Cecília és sufragània de la de Begís. Els masos són pràcticament deshabitats.

Enllaç web: Ajuntament

Teresa de Begís (Alt Palància)

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 19,86 km2, 636 m alt, 277 hab (2015)

(o de Viver, o Teresa) Situat a la riba del Palància, a l’àrea de parla castellana del País Valencià. La part meridional del terme és la més muntanyenca, amb elevacions pròximes a 1.000 m, i el sector nord-oest, més baix, s’obre directament en direcció a la vall del riu Palància, que drena les aigües del terme. Prop de les dues terceres parts de la seva superfície és de muntanya poc productiva.

L’agricultura es majoritàriament de secà, dedicada, sobretot, a vinya i oliveres; al regadiu (ja dins la vall) hi ha hortalisses i importants plantacions d’arbres fruiters. Àrea comercial de València i subàrea comercial de Sogorb. Població en descens.

El poble és situat a l’esquerra del Palància, i és de forma allargada; l’església parroquial, d’una sola nau, és dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança.

Enllaç web: Ajuntament

Sot de Ferrer (Alt Palància)

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 8,67 km2, 230 m alt, 428 hab (2015)

Situat a la vall mitjana del Palància, al sud de la comarca, al límit amb el Camp de Morvedre, a la zona de parla castellana del País Valencià.

Agricultura de regadiu, que es possible amb aigües del Palància, i produeix hortalisses i fruita (cireres, principalment); al seca s’hi conreen garrofers, cereals, ametllers i vinya. Hi ha jaciments de guix de certa importància. Petita indústria. Forma part de l’àrea comercial de Sogorb. Població en descens.

El poble és a l’esquerra del Palància, en terreny pla. Església parroquial de Santa Maria. Domina el poble el puig i l’ermita de Sant Antoni. Fou el centre del marquesat de Sot.

Enllaç web: Ajuntament

Soneixa (Alt Palància)

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 29,10 km2, 263 m alt, 1.476 hab (2015)

(cast: Soneja) Situat a la vall mitjana del Palància, que rega el terme, i drenat, a més, per la rambla d’Assuévar. És accidentat al nord pels contraforts meridionals de la serra d’Espadà, al sud-est de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià.

Agricultura amb conreus de cereals i oliveres al secà, i hortalisses i fruiters al regadiu. Indústria de la construcció i de la fusta. Àrea comercial de Sogorb.

La vila és a la dreta del Palància. L’església parroquial, dedicada a sant Miquel, és obra de la segona meitat del segle XVIII. Fou centre de la baronia de Soneixa i Assuévar.

El 1836, durant la primera guerra carlina, la vila fou incendiada per les tropes del Serrador.

Enllaç web: Ajuntament