Arxiu d'etiquetes: Alt Millars

Sucaina (Alt Millars)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 51,57 km2, 810 m alt, 183 hab (2015)

(cast: Zucaina) Situat al sector d’interfluvi entre el riu Millars i el riu de Vilafermosa, i drenat pels barrancs de Santa Anna i del Villar, afluents per la dreta del segon, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme és accidentat i ocupat en gran part per boscs de pinedes i d’alzinars.

Només s’hi conrea una petita part del territori, amb agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya); el regadiu és limita a 7 ha d’hortalisses. Ramaderia de llana. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

La vila, d’origen islàmic, és troba enlairada dominant la vall del barranc del Villar, a llevant del terme; l’església parroquial és dedicada a el Salvador. Formà part del ducat de Vilafermosa.

El municipi comprèn també diversos veïnats esparsos i la coneguda ermita de Santa Anna.

Enllaç web: Ajuntament

Boinegro

2 Respostes

(Argeleta, Alt Millars)

Antic castell enrunat, d’origen islàmic, situat en un tossal a la dreta del riu de Vilamalefa.

Pobla d’Arenós, la (Alt Millars)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 42,71 km2, 626 m alt, 154 h (2014)

(cast: Puebla de Arenoso) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb l’Aragó. El terme, accidentat, s’estén a banda i banda del Millars.

Els conreus ocupen una petita part del terme: produeix cereals, ametlles i vinya, principalment. Vora el riu s’estén una important zona d’horta. Hi ha ramaderia ovina i porcina.

La vila és en una petita elevació a la dreta del Millars. L’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels fou bastida en 1540-95. Es formà, a partir del segle XIII, dins el terme de l’antic castell d’Arenós i formà part de la baronia d’Arenós.

El terme comprèn, a més, la caseria de Los Calpes i nombrosos grups de masos.

Enllaç web: Ajuntament

Bibioj

1 Resposta

(Vilafermosa, Alt Millars)

Caseriu, al vessant occidental de Penyagolosa.

Montant (Alt Millars)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 34,14 km2, 580 m alt, 403 hab (2014)

(cast: Montán) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià i drenat pel barranc de Montant, afluent del Millars. El terreny és molt muntanyós (serres d’Espina i de Montalgrau) i poc conreat (un 10% escàs) i la major part és ocupat per matolls i bosc, fet que ha causat una continua davallada demogràfica des de la fi del segle XIX.

Hi ha abundància de fonts, l’aigua de les quals serveix per a regadiu d’algunes hortes. Hi ha també conreus d’oliveres, cereals, vinya i ametllers. Hi té una gran importància la ramaderia ovina. Indústria de la construcció. Àrea comercial de Sogorb.

La vila, d’origen islàmic, és al peu del turó del Calvari, a banda i banda del torrent de Montant; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Bernat, arxiprestal, bastida en 1730-35.

Enllaç web: Ajuntament

Montanejos (Alt Millars)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 37,8 km2, 418 m alt, 583 hab (2014)

(ant: l’Alqueria Alta) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a la vall mitjana del Millars, a la confluència amb la rambla de Maimona. El terme s’estèn a banda i banda del riu, és muntanyós i poc conreat, fet que ha causat un important descens demogràfic els darrers decennis.

La principal riquesa és l’agricultura, amb conreus de patates, hortalisses i fruiters a la vall del riu, i al secà: cereals, ametllers i oliveres. El municipi és també un lloc d’estiueig tradicional, gràcies a les nombroses fonts d’aigua medicinal.

El poble, situat a la dreta del Millars, és d’origen islàmic; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Jaume, bastida en 1782-98.

El terme comprèn, a més, el poble de Montanet o l’Alqueria Baixa i el 1974 hi fou annexat el municipi de Campos d’Arenós a causa de la construcció del pantà.

Enllaç web: Ajuntament

Lludient (Alt Millars)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 31,35 km2, 431 m alt, 175 hab (2014)

(cast: Ludiente) Situat a la vall mitjana del riu de Vilamalefa, a l’àrea de parla castellana del País Valencià, al límit amb l’Alcalatén. El territori és força accidentat pel vessant meridional extrem del massís de Penyagolosa, i la major part és ocupat per garrigues i pasturatges pobres, amb una petita superfície forestal.

La riquesa es basa en l’agricultura de secà, la qual es limita a un 15% del terreny, dedicada sobretot a cereals. Hi ha ramaderia (bestiar oví) i avicultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Notable davallada demogràfica iniciada ja a mitjan segle XIX.

La vila és en una foia, a l’esquerra del riu de Vilamalefa; l’església parroquial és dedicada a santa Maria.

El municipi comprèn, a més, la caseria de Giraba i diversos masos i caseries en procés de despoblació.

Enllaç web: Ajuntament

Fonts d’Aiòder, les (Alt Millars)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 10,98 km2, 505 m alt, 135 hab (2014)

(o Fontes, cast: Fuentes de Ayódar) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, als contraforts septentrionals de la serra d’Espadà. Drenen el terme diversos barrancs, que aflueixen a la rambla d’Aiòder, afluent per la dreta del Millars. Gairebé una tercera part del territori, molt accidentat, és ocupada per boscs de pinedes i matollar.

Els recursos econòmics del municipi es limiten de fet a l’agricultura de secà (garrofers, oliveres i cereals) i una mica de regadiu (hortalisses), circumstància que ha provocat una constant devallada de la població ja des del darrer terç del segle XIX, i molt especialment a partir del 1965. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

El poble s’enfila per la serra, a la dreta de la rambla d’Aióder; l’església parroquial és dedicada a sant Roc i depèn de la d’Aiòder.

Enllaç web: Ajuntament

Font de la Reina, la (Alt Millars)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 7,50 km2, 811 m alt, 54 hab (2014)

(cast: Fuente la Reina) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a la dreta del riu de la Maimona, afluent del Millars, que limita el terme pel nord. El terreny, accidentat pels contraforts septentrionals de les serres d’Espadà i d’Espina, és, en gran part improductiu (matollar, roures, alzines).

El municipi es troba en procés de despoblament (pèrdua de més del 90% de la població des del 1900). Es mantenen alguns conreus, principalment de secà (cereals i vinya) i una petita part de regadiu que aprofita l’aigua de fonts, abundants al terme. Àrea comercial de Sogorb.

El poble és troba en un turó, damunt el riu de la Maimona; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu dels Àngels i depèn de la de Vilanova de la Reina.

Enllaç web: Ajuntament

Fanzara (Alt Millars)

10 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 34,86 km2, 229 m alt, 323 hab (2014)

A la zona de llengua castellana del País Valencià. Situat entre la confluència del Millars amb el seu afluent, el Vilamalefa, i la serra de Cantallops, que limita el terme pel sud i que el separa de la Plana Baixa. El relleu és muntanyós i drenat per diversos barrancs, amb abundància de boscos i pastures.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura de secà amb conreus de cereals, oliveres i garrofers, amb algunes hectàrees de regadiu (hortalisses i tarongers), localitzats a la vora del Millars. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila, d’origen islàmic, és a l’esquerra del Millars i agrupa tota la població del municipi; l’església parroquial és dedicada a santa Maria. El bisbe de Barbastre Pere Teodor Granell hi bastí (1720) un palau.

Dins el terme hi ha els despoblats de Castell de Fanzara i l’Alcúdia de Fanzara.

El parlar de Fanzara té un marcat i característic caràcter de dialecte de transició.

Enllaç web: Ajuntament