(Fanzara, Alt Millars – Suera / Tales, Plana Baixa)
Alineació muntanyosa (la Mola, 703 m alt), que separa les valls del Millars i del riu de Sonella, entre els tres municipis.
(Fanzara, Alt Millars – Suera / Tales, Plana Baixa)
Alineació muntanyosa (la Mola, 703 m alt), que separa les valls del Millars i del riu de Sonella, entre els tres municipis.
Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 6,08 km2, 891 m alt, 68 hab (2014)

(cast: Villanueva de Viver) Situat a l’extrem sud-oest d’Aragó, al límit amb l’Alt Palància i l’Aragó, en la zona de parla castellana del País Valencià, accidentat entre la serra de Pina, al sud, i el riu de la Maimona (afluent per la dreta del Millars), al nord.
El territori és molt petit i muntanyós i el 50% de les terres són improductives, això fa que només es conreí una petita part del municipi; al seca hi ha especialment cereals, i algunes hectàrees de regadiu. Ramaderia de llana. Població en descens.
El poble és situat al vessant del Cerro de la Cruz, a mig km de la ratlla d’Aragó; l’església parroquial és dedicada a Sant Francesc.
Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 19,47 km2, 644 m alt, 75 hab (2014)

(cast: Villamalur) Situat al vessant septentrional de la serra d’Espadà, a l’extrem sud de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià. Comprèn la capçalera de la rambla de Vilamur, tributària del Millars. El 40 % del territori és cobert de bosc (pinedes, en part destruïdes pels incendis del 1977).
Agricultura de secà; els principals conreus són els cereals, la vinya i les oliveres; hi ha una mínima superfície de regadiu. Les terres són treballades en règim d’explotació directa. Població en descens.
El poble és situat damunt un serrat que domina la vall de la rambla de Vilamalur; de l’església parroquial de Sant Domènec depèn la de Torralba del Pinar.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 108,73 km2, 755 m alt, 500 hab (2014)

(cast: Villahermosa del Río) Situat al vessant occidental del massís de Penyagolosa, a la zona de parla castellana del País Valencià, comprèn l’extrem nord de la comarca, que correspon a la vall del riu de Vilafermosa o Major.
El fet que el territori sigui tan accidentat fa que només es conreí una petita part del terme (cereals, oliveres). Ramaderia de llana.
La vila és situada al vessant de la serra de Salvatierra, a la part superior hi ha l’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu (segle XVIII), centre de l’arxiprestat de Vilafermosa. Jaume II el Just el féu cap del ducat de Vilafermosa.
El municipi comprèn, entre altres, la caseria de Bibioj.
Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 5,09 km2, 276 m alt, 54 hab (2014)

Situat al sud-est de la comarca, a banda i banda de la vall mitjana del Millars, a la seva confluència amb el Vilafermosa, a la zona de parla castellana del País Valencià. Fora de les ribes dels rius el terreny és molt rost.
Migrada agricultura amb conreus de vinya, oliveres i garrofers; la superfície mitjana de les explotacions agràries és de 4 ha i són treballades en explotació directa. Sobre el Millars, però ja dins el terme de Fanzara, hi ha la petita central hidroelèctrica del Vallat. En procès de despoblament.
El poble s’assenta sobre la vora esquerra del riu de Vilamalefa; l’església parroquial de Sant Joan depèn de la d’Espadella.
Enllaç web: Ajuntament
Antic poble (548 m alt) i municipi: 14,05 km2. Està emplaçat a la dreta del riu Millars, pertangué al ducat de Vilafermosa, dins el terme de la Pobla d’Arenós, del qual s’independitzà el 1842.
L’església de Sant Pere, creada el 1631, fou annexa de la de la Pobla fins al 1841; l’edifici actual fou bastit en 1785-1811.
A finals del 1970 el poble fou cobert pel pantà d’Arenós.
Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 11,99 km2, 339 m alt, 75 hab (2014)

(cast: Torrechiva) Situat a banda i banda del Millars, a la zona de parla castellana del País Valencià; accidentat entre els contraforts septentrionals de la serra d’Espadà, al sud, i la solana de Lludient, al nord. Més de la meitat de la superfície del terme és de muntanya i garriga poc productiva, amb bosc de pins i de carrasques.
Economia agrícola, amb conreus de secà (garrofers, oliveres, vinya i ametllers); el regadiu es redueix a petites extensions a la vora del Millars. Hi ha aigües minero-medicinals. Àrea comercial de Nules.
El poble, antic lloc de moriscs, és situat a la vora esquerra del riu, amb carrers estrets i rosts; l’església parroquial de Sant Roc, d’una sola nau petita i amb un altar barroc, fou agregada a la d’Espadella. Formà part del ducat de Vilafermosa.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 21,64 km2, 729 m alt, 48 hab (2014)

Situat al massís de la serra d’Espadà, a cavall entre els vessants del Millars (on s’estén la major part del terme) i del Palància, al límit amb l’Alt Palància, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme és drenat per la rambla de Fontes, que desguassa al Millars. El territori és molt muntanyós i el 61 % de la superfície és de pineda (amb la important pineda de Torralba o de Téjar) i garriga.
Agricultura de secà, amb conreus d’ametllers, cireres i vinya. Ramaderia modesta. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.
El poble és situat al sud del terme; l’església parroquial de Sant Salvador és sufragània de la de Vilamalur.
Enllaç web: Ajuntament
(la Pobla d’Arenós, Alt Millars)
Caseriu, al sud del poble.
Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 13,52 km2, 291 m alt, 106 hab (2015)

Situat a banda i banda del Millars i accidentat al sud per la serra d’Espadà, a la zona de parla castellana del País Valencià. Tres quartes parts del territori és de muntanya poc productiva.
Agricultura amb conreus que ocupen una petita part del terme: regadiu a les vores del riu (arbres fruiters i hortalisses); de secà, s’hi conreen garrofers. Població en descens.
El poble és situat al peu de la lloma de Trapos, on hi ha les ruïnes de l’antic castell de Toga; l’església parroquial de la Concepció és petita, d’una sola nau. Fou el centre de la baronia de Toga.
A l’est del poble hi ha el santuari de Sant Joan i Santa Bàrbara, i a 2 km una font termal amb aigües indicades per a l’aparell digestiu.
Enllaç web: Ajuntament