Arxiu d'etiquetes: Alt Millars

Seguer -Alt Millars-

(Cirat, Alt Millars)

Despoblat. Antic lloc de moriscs, el 1602 tenia 45 focs.

San Vicente de Piedrahita

(Cortes d’Arenós, Alt Millars)

(ant: de Piedrafita)  Poble, al sud del terme, al coll de Piedrahita, a l’interfluvi del Millars i del riu de Vilamalefa.

La seva església (Sant Vicent) depèn de la de Cortes i fou bastida a mitjan segle XIX.

Romeral, El

(la Pobla d’Arenós, Alt Millars)

Antic llogaret de l’antic municipi de Campos d’Arenós, a l’esquerra del Millars.

Puebla, La -varis geo-

La Puebla de Arenoso  (Alt Millars)  Nom castellà de la vila i municipi de la Pobla d’Arenós.

La Puebla de Rocamora  (Daia Nova, Baix Segura)  Nom castellà del poble de la Pobla de Rocamora.

La Puebla de San Miguel  (Racó)  Nom castellà de la vila i municipi de la Pobla de Sant Miquel.

Pina, serra de *

(Alt Millars / Alt Palància)

Veure> serra d’Espina  (alineació muntanyosa).

Penyagolosa

(Alcalatén / Alt Millars)

Massís (1.813 m alt) del Sistema Ibèric, entre les dues comarques, prop del límit amb l’Aragó. Constitueix la màxima altitud del País Valencià (1.814 m al cim del Penyagolosa). És considerat com a punt de confluència entre les muntanyes ibèriques (a través del massís aragonès de Gúdar i de l’altiplà de Mosquerola) i el Sistema Mediterrani Català (a través dels ports de Morella i de les muntanyes del Maestrat).

El material predominant són les roques calcàries, que donen lloc a un relleu amb abundància de cingleres i a l’existència d’una important circulació d’aigües subterrànies. Hidrogràficament totes les aigües de la regió tributen al riu Millars.

El clima es caracteritza per ésser bastant fred i humit; la temperatura mitjana anual és de 8,3ºC; entre novembre i maig la mitjana de les mínimes mensuals és igual o inferior a 0ºC i únicament durant els tres mesos d’estiu no hi ha perill de glaçades; la pluviositat és elevada (747 mm anuals), i el règim presenta dos màxims equinoccials (el tardoral, molt marcat); té una gran irregularitat, tant anual com interanual.

La vegetació natural està molt diversificada a causa de les diferències d’altitud i l’existència de dos tipus de sòl molt diferents (calcari i silici); la clisèrie altitudinal consta de tres estatges: 1) estatge inferior, fins a 1.000-1.200 m, amb plantes plenament mediterrànies; 2) estatge mitjà, entre 1.200 i 1.500 m, amb plantes submediterrànies, i 3) estatge superior, entre 1.500 i 1.800 m alt, amb vegetació muntanyenca d’influència mediterrània.

Pandel

(Cirat, Alt Millars)

Despoblat, a la dreta del Millars, aigua amunt de la vila.

Lloc de moriscs, tenia 18 focs el 1602 i era de la fillola de la Vall d’Uixó.

Montanet *

(Montanejos, Alt Millars)

Antic nom de l’Alqueria Baixa  (llogaret).

Maimona, rambla de la -Alt Millars-

(Montanejos, Alt Millars)

Curs d’aigua intermitent, afluent per la dreta del Millars, que neix prop de Manzanera (Aragó) i desemboca al seu col·lector prop de Montanejos.

Ludiente *

(Alt Millars)

Forma castellana del nom del municipi de Lludient.