Arxiu d'etiquetes: Alt Empordà

Bàscara (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 17,50 km2, 66 m alt, 980 hab (2016)

0alt_empordaSituat al sud de la comarca, als contraforts de la serra que separa les conques del Fluvià i del Ter, al nord-est de Girona. Les terres no conreades són ocupades per boscos de pins i d’alzines sureres.

L’agricultura de secà (cereals, farratges i blat de moro) i de regadiu (hortalisses i fruiters), dominen l’activitat econòmica del municipi, complementada per la ramaderia (bestiar boví), l’avicultura i l’explotació del bosc i d’algunes pedreres. Depèn de les àrees comercials de Girona i Figueres. La població, que s’ha mintingut relativament estable entre el 1900 i el 1950, tendeix a minvar.

La vila és emplaçada a la riba dreta del Fluvià, prop de la carretera de França; conserva restes de la torre de la Presó, de l’antic castell episcopal de Bàscara; l’església parroquial és dedicada a sant Iscle i a santa Victòria.

El terme comprèn també els pobles de Calabuig i d’Orriols (on hi ha l’església de Sant Genís) i l’antic lloc romà de Cinyana.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 12,30 km2, 70 m alt, 1.587 hab (2016)

0alt_empordaSituat entre l’anomenada Garrotxa empordanesa i la depressió de l’Empordà, part del terme és regat pel Manol (afluent de la Muga). Al sector septentrional del terme, moderadament accidentat, hi ha boscos (alzinars i pinedes) i pasturatges.

L’agricultura, bàsicament de secà (cereals, blat de moro, alfals i oliveres), centre la vida econòmica del municipi, complementada per la ramaderia i l’explotació d’algunes pedreres. Àrea comercial de Figueres.

El poble s’agrupa al voltant de les ruïnes de l’antic castell d’Avinyonet. Hi destaca l’església de Sant Esteve, del segle XVIII, que va ser aixecada en el lloc que ocupava l’església romànica del castell.

Dins el terme es troben també el santuari i el veïnat de Santa Eugènia.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Armentera, l’ (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 5,60 km2, 7 m alt, 935 hab (2016)

0alt_empordaSituat a la plana al·luvial de la desembocadura del Fluvià, en la zona dels aiguamolls de l’Empordà. Hi ha unes 5 ha sense conrear, cobertes de pi blanc, freixes, salze i pasturatges permanents.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals, cebes, alfals i bleda-rave) i, en menor importància, de regadiu (moresc i alfals); però hi ha en projecte el regatge de tot el terme. La ramaderia consta de bestiar oví, boví i, sobretot, porcí; hom cria també conills i aviram. Darrerament, té molta importància el turisme, a causa del desenvolupament turístic de la zona costanera empordanesa. Àrea comercial de Girona.

La vila es troba a la vora esquerra del riu Vell; l’església parroquial de Sant Martí és del segle XIX. Pertanyia al comtat d’Empúries. La zona dels aiguamolls és de gran interès botànic i ornitològic.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Albanyà (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 94,39 km2, 239 m alt, 147 hab (2016)

0alt_empordaSituat a l’alta vall de la Muga, en plena Garrotxa empordanesa. De relleu accidentat pels contraforts del puig de Bassegoda, amb boscos d’alzines i de pins. El terme municipal comprèn dos sectors pràcticament separats pel de Sant Llorenç de la Muga: al sud, l’antic terme d’Albanyà, i al nord, els antics termes de Carbonils i dels Horts, al límit amb el Vallespir.

Hi predomina l’agricultura de secà. La ramaderia, l’avicultura, una petita central hidroelèctrica i, sobretot, l’explotació de la riquesa forestal completen l’oferta econòmica del municipi. Àrea comercial de Figueres.

L’església parroquial de Sant Pere, romànica, és probablement successora de l’antic monestir de Sant Pere d’Albanyà. Al terme hi ha també el santuari romànic de la Mare de Déu del Mont.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Agullana (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 27,73 km2, 166 m alt, 841 hab (2016)

0alt_empordaSituat a la vall del riu de Guilla, al nord-oest de la comarca, al límit amb el Vallespir. Boscos d’alzines, castanyers i, sobretot, alzines sureres.

Hi predomina l’agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres), complementada pel regadiu i la ramaderia bovina i ovina i els animals de granja. Important indústria surera tradicional, que actualment està en plena regressió. Àrea comercial de Figueres.

El poble està situat prop de l’aiguabarreig del riu de Guilla amb la riera del Gou, a l’antic camí de Figueres a Perpinyà, pel coll del Portell d’Agullana; església parroquial de Santa Maria (segle XI), d’estil romànic, amb campanar de cadireta de dos pisos.

Dins el terme, a més del poble de l’Estrada, es troba també l’ermita de Santa Eugènia (segle XV, reconstruïda després del 1940), alguns megàlits i una important necròpolis hallstàttica a can Bec de Baix.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques