Arxiu d'etiquetes: Alt Empordà

Cistella (Alt Empordà)

7 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 25,55 km2, 130 m alt, 293 hab (2016)

0alt_emporda

Situat a l’anomenada Garrotxa empordanesa, a l’oest de Figueres. El relleu és accidentat a l’oest pels contraforts del massís de la Mare de Déu del Mont, amb pinedes i alzinars.

La vida econòmica del municipi és agrícola, totalment de secà: cereals (blat, userda, blat de moro), vinya i oliveres; i ramadera (bestiar boví, oví i porcí). Hi ha una mica d’explotació forestal. Àrea comercial de Figueres.

El poble és a l’esquerra de la riera de Cistella, afluent per la dreta del riu Manol; l’església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic (segle XII) i refeta al segle XVIII, exhibeix una notable façana i una finestra esculpida.

Dins el terme hi ha el poble de Vilarig, amb un castell-palau del segle XIV, reformat posteriorment, i el santuari de la Mare de Déu de Vida (segles XV-XVII).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club de Futbol

Castelló d’Empúries (Alt Empordà)

60 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 42,30 km2, 17 m alt, 10.784 hab (2016)

0alt_empordaSituat a la costa sobre la badia de Roses, entre les desembocadures de la Muga i del Fluvià, en zona d’aiguamolls i llacunes, on hi ha l’estany de Castelló i la antiga salina medieval coneguda per les salines de Castelló, a l’est de Figueres.

La principal font de riquesa del municipi és el turisme, que ha omplert el terme d’urbanitzacions, com la d’Empuriabrava, de xalets de luxe. Altres activitats econòmiques són la ramaderia bovina, dedicada a la producció de llet, i l’agricultura de secà, i també de regadiu (sèquies derivades de la Muga), que produeix blat, blat de moro i userda. Àrea comercial de Figueres.

La vila és a l’esquerra de la Muga, prop de la confluència amb la Mugueta. Antiga capital del comtat d’Empúries, conserva part de les antigues muralles; hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, de campanar romànic i façana gòtica (segles XII-XIII); l’antiga llotja gòtica; i la Casa de la Vila, també gòtica.

El 1168 s’hi establiren els templers, que organitzaren la comanda de Castelló. El 1874 hi tingué lloc el combat conegut per foc de Castelló.

Dins el terme hi ha el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Capmany (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 26,40 km2, 107 m alt, 596 hab (2016)

0alt_emporda(o Campmany)  Situat al nord de la ciutat de Figueres, al peu de l’Albera, a la conca del Llobregat d’Empordà, entre aquest riu i el Masarac. Hi ha suredes i pasturatges.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà (vinya, olivera, farratges i cereals), la ramaderia (bovina, porcina i ovina) i la indústria vinícola, que ha donat lloc a una cooperativa. Àrea comercial de Figueres.

El poble és situat a banda i banda del Merdançà, al voltant de les ruïnes de l’antic castell de Capmany (segle XII) i de la seva església romànica, actual temple parroquial dedicat a santa Àgata (segles XII-XIII).

Dins el terme, on han estat trobades restes prehistòriques, hi ha el poble de Bosquerós, la caseria de la Vall i l’antic balneari de la Mercè.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cantallops (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 19,62 km2, 200 m alt, 317 hab (2016)

0alt_empordaSituat entre els vessants meridionals de la serra de l’Albera, a banda i banda del riu Maserac, a la plana de l’Empordà, al nord-oest de Figueres.

Al nord del terme hi ha grans extensions de boscos de diverses espècies; l’explotació del suro, tradicional al municipi, és, però, en decadència. Predomina l’agricultura de secà (oliveres, cereals i vinya). Ramaderia poc important. Fonts d’aigües sulfuroses. Àrea comercial de Figueres.

El poble, a la dreta de la riera de Torrelles, es formà al voltant de l’antic castell de Cantallops, en ruïnes; dominat per l’església parroquial de Sant Esteve, antiga capella del castell.

Dins el terme, on han estat trobades restes eneolítiques, hi ha l’antic monestir agustinià de Bell-lloc.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cadaqués (Alt Empordà)

44 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 26,43 km², 23 m alt, 2.712 hab (2019)

0alt_empordaSituat entre els caps de Creus i de Norfeu, a l’extrem de la serra de Rodes, a la zona septentrional de la Costa Brava.

El relleu és molt accidentat, la costa és espadada, amb caps, cales i la badia, o port, de Cadaqués i la de Portlligat. A partir del 1920 el municipi va esdevenir un centre d’atracció de pintors i escriptors, sobretot a causa de la presència de Salvador Dalí a Portlligat, dins el terme i fou un dels primers centres turístics de la Costa Brava.

pobl_cadaquesLa vila és al fons del port natural, al voltant de l’antic castell de Cadaqués; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, d’estil gòtic tardà (segles XVI-XVII), amb un interessant retaule barroc (1723-25); dominant la població, resten les ruïnes d’una fortificació anomenada castell de les Creus o de Sant Jaume.

A l’estiu i des del 1970 hi té lloc el Festival Internacional de Música de Cadaqués.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Festival de Música

Cabanes (Alt Empordà)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 15,02 km2, 26 m alt, 915 hab (2016)

0alt_emporda(o Cabanes d’Empordà)  Situat al nord de la ciutat de Figueres, al mig de la depressió empordanesa, entre els rius Llobregat d’Empordà i la Muga.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies derivades de la Muga, amb cultius hortícoles fruiters, i s’aprofiten parcialment pels cereals; de secà, vinya. La ramaderia és de bestiar boví i cria d’animals de granja. Àrea comercial de Figueres.

El poble, situat entre els dos rius, és esmentat ja el 935; l’església parroquial, dedicada a sant Vicenç, es troba davant de les ruïnes de l’antiga capella de Sant Sebastià; la torre de Cabanes, correspon probablement al castell de Cabanes, esmentat al segle XIV.

Prop del poble hi ha l’antic monestir i antiga abadia de monges cistercenques de Sant Feliu de Cadins, del qual resta, entre altres dependències, l’església romànico-gòtica dels segles XII-XIII. El terme també comprèn els veïnats de l’Aigüeta i de les Masies de Dalt.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cabanelles (Alt Empordà)

12 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 55,58 km2, 194 m alt, 257 hab (2016)

0alt_empordaSituat a l’alta conca de la riera d’Àlguema, a l’interior de la comarca, al límit amb la Garrotxa. Comprén part de la vall del Fluvià, per on s’estén l’antic terme d’Espinavessa, que forma part del municipi. El relleu és lleugerament accidentat pel vessant oriental de les muntanyes de la Mare de Déu del Mont; hi ha suredes i pasturatges.

Els recursos del municipi es limiten a l’agricultura de secà (oliveres i cereals) i la ramaderia (bestiar oví, boví i porcí. Àrea comercial de Figueres. La població, en conseqüència, ha minvat de manera constant durant el segle XX i es troba molt dispersada entre el nucli principal i el terme.

El poble, a la dreta de la riera d’Àlguema, és esmentat ja el 1017.

Dins el terme hi ha els pobles d’Espinavessa, Queixàs, on hi ha l’antiga cel·la romànica de Sant Romà de Casamor, Sant Martí Sesserres, l’Estela (amb l’antic monestir de Santa Maria d’Estela) i Vilademires, i el veïnat de la Palma.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Borrassà (Alt Empordà)

7 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 9,45 km2, 73 m alt, 711 hab (2016)

0alt_empordaSituat a la vall que forma l’Àlguema, subafluent de la Muga, al sud de la ciutat de Figueres, en un terreny pla.

La vida econòmica local es limita als recursos tradicionals: ramaderia (bestiar boví per a aprofitament de la carn i la llet, oví i porcí) i agricultura; els conreus són principalment de secà i produeixen sobretot farratges, cereals (gra d’aresta, blat de moro i userda, intercalant l’olivera). Àrea comercial de Figueres. La població tendeix a disminuir.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Andreu, ja esmentada el 818.

El terme comprèn també els pobles de Vilamorell, a llevant, i de Creixell, al sud-est, on hi ha el santuari de la Mare de Déu de Creixell, que conserva una imatge d’alabastre policromada del segle XV.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Boadella i les Escaules (Alt Empordà)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 10,78 km2, 82 m alt, 266 hab (2016)

0alt_emporda(ant: Boadella d’Empordà)  Situat a la conca de la Muga, on els darrers contraforts de la serra dels Tramonts enllacen amb la plana empordanesa. La vall que forma el riu en aquest sector ha estat inundada parcialment pel pantà de Boadella. La zona muntanyosa del terme és coberta per la vegetació natural (bosc de pins, alzines sureres i pasturatges).

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya i olivera) sobre el regadiu, que aprofita aigües derivades de la Muga; i la ramaderia (bestiar boví i oví). L’explotació dels jaciments de coure i de plom fou abandonada al segle XIX. Darrerament, la construcció del pantà ha donat lloc a la instal·lació d’una central hidroelèctrica i a l’aparició d’alguns nuclis turístics, que semblen haver deturat la corba demogràfica descendent iniciada a mitjan segle XIX.

El poble, a la vora dreta de la Muga, havia estat emmurallat i era presidit pel castell de Boadella; l’església parroquial és dedicada a santa Cecília.

El terme comprèn el poble i l’antic monestir de les Escaules.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Biure (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 10,02 km2, 81 m alt, 233 hab (2016)

0alt_emporda(o Biure d’Empordà)  Situat al peu del Mont-roig, a la confluència de les valls del Llobregat d’Emporda i del seu afluent el Ricardell, subafluent de la Muga, al nord-oest de la ciutat de Figueres. Al terme hi ha pasturatges i boscos de pins i d’alzines sureres (les quals havien estat explotades econòmicament per una petita indústria tapera).

Actualment, els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l’agricultura de secà (olivera, vinya i cereals) i a la ramaderia ovina, que aprofita els pasturatges, circumstància que ha provocat un notable descens de la població, sobretot durant les últimes dècades. És totalment abandonada l’explotació de guixeres i pedreres de calcària, molt rendible fins al començament del segle XX. Àrea comercial de Figueres.

El poble, que agrupa gairebé tota la població del municipi, es troba a la ribera esquerra del riu de Ricardell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques