Nom atorgat el 1937 per al municipi de Sant Pere Pescador.
Empori *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Alt Empordà
Empordà, aiguamolls de l’ *
(Alt Empordà)
Veure> Aiguamolls de l’Empordà (conjunt de maresmes i parc natural).
Delfià
(Rabós d’Empordà, Alt Empordà)
Poble. L’església de Sant Romà depèn de la de Garriguella.
Pertangué al monestir de Colera i al de Sant Pere de Rodes.
Creu d’en Cobertella, la
Monument megalític, del tipus de sepulcre de corredor.
És el més gran dels coneguts a Catalunya; la llosa de coberta fa 5,75 per 4,15 metres.
Malgrat la seva importància, les troballes arqueològiques han estat molt escasses, perquè fou emprat com a cabana fins a època recent.
Creixell -Alt Empordà-
Poble (60 m alt), al sud-est del centre del municipi, a l’esquerra de la riera d’Àlguema.
L’església actual (construïda el 1779) és santuari de la Mare de Déu de Creixell, imatge d’alabastre policromat del segle XV. No hi ha restes ni de la capella anterior (dotada per Dalmau de Creixell el 1219 a favor del priorat de Lledó) ni de la força (o castell) de Creixell, dins el clos de la qual aquella fou bastida.
El castell era, com el veí de Pontós, en la línia de defensa del comtat de Besalú davant el d’Empúries. El 1276 l’infant Pere comprà a Blanca de Creixell els castells de Creixell i de Pontós.
Tot i que amb el nom de baronia de Creixell hom coneixia el conjunt dels termes de Creixell, Pontós, Borrassà i Romanyà de Besalú, al segle XIV ja n’era Pontós el castell més important.
Costes de Peralada, les
(Mollet de Peralada, Alt Empordà)
(o les Costes de Mollet) Veïnat, que forma un enclavament separat del sector principal pel terme de Peralada. És a la vall de l’Orlina.
L’església de Sant Joan depèn de la parròquia de Sant Martí de Peralada.
Corsavell
Poble de l’antic terme de Bassegoda, al vessant oriental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la vall de Corsavell, afluent, per la dreta, de la Muga.
La parròquia (Sant Martí) depèn de la de Llorona; fou fundada pels monjos del monestir d’Arles el 878.
L’església, del segle XI, fou cedida aquell segle a la canonja de Girona.
Castelló, foc de -1874-
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, nit 3 novembre 1874)
Acció militar de la Tercera Guerra Carlina que tingué lloc prop del poble, entre les forces carlines de Francesc Savalls i les liberals del brigadier Moya que defensava la població.
L’atac fou per sorpresa, i els carlins, fingint una retirada, derrotaren els liberals. Savalls fou felicitat pel bisbe Josep Caixal i pel pretendent Carles VII i féu entrar els seus soldats a Olot coronats de llorer.
Castelló, estany de
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà)
Estany, reduït actualment, per dessecament, a alguns fragments costaners (Aiguamolls de l’Empordà).
Als segles IX i X s’estenia probablement fins al peu de la serra de Rodes (el 945 el comte Gausfred I d’Empúries concedi drets exclusius de pesca al monestir de Sant Pere), voltant tres illes, amb altres estanyols perifèrics als termes de Rodes i Palau-saverdera.
Al començament del segle XIX un dels estanys principals arribava encara a Sant Joan Sescloses; la Mugueta n’enllaçava dos més, actualment aiguamolls, que desguassaven per la riera de les Salines i el grau de la Muga.
Carmençó, castell de
(o de Quermançó) Antic castell, actualment enrunat. És aturonat (104 m alt), prop del coll de Canyelles, als contraforts occidentals de la serra de Rodes.
És esmentat ja el 1078 entre els dominis donats pel comte Ponç I d’Empúries. Dalmau Berenguer, vescomte de Peralada, almenys des del 1099, utilitzà sovint el títol de vescomte de Carmençó.
Fou destruït per la invasió francesa del 1288. Restà vinculat fins al segle XIX al comtat d’Empúries. El 1808 fou restaurat i fortificat per les forces napoleòniques.
Enllaç: castell de Quermançó
Dades dels Països Catalans 