Nom adoptat el 1937 per al municipi de Pedret i Marzà.
Arxiu d'etiquetes: Alt Empordà
Manol, riu
(Garrotxa / Alt Empordà)
Riu, afluent dretà de la Muga.
Neix prop de Lliurona (Garrotxa), a les muntanyes de la Mare de Déu del Mont, i recorre l’Alt Empordà en direcció oest-est, on passa per diversos municipis, com Cabanelles, Borrassà, Figueres, i desemboca en el seu col·lector prop de Vilanova de la Muga.
De cabal irregular, les seves ribes són plenes de vegetació de ribera.
Major, riu -Alt Empordà / Vallespir-
(Alt Empordà / Vallespir)
Afluent de capçalera de la Muga.
Neix al vessant meridional del coll de la Creu del Canonge (que separa les dues comarques), dins el terme d’Albanyà, del qual forma el límit occidental, i alhora és límit estatal franco-espanyol fins a la vora de la seva desembocadura.
Llorona
(Albanyà, Alt Empordà)
Poble (766 m alt), situat al vessant meridional de la serra de Llorona (840 m alt), contrafort sud-oriental del puig de Bassegoda.
L’església parroquial de Sant Andreu és romànica (segle XV); és esmentada ja el 1019, i pertangué a la canònica de la seu de Girona. En depenen les de Corsavell i de Bassegoda.
Llobregat d’Empordà, el
(Alt Empordà)
Riu, afluent de la Muga.
Neix al massís de l’Albera, prop del coll del Pertús, corre en direcció nord-oest – sud-est, fins a desguassar a la Muga, aigües avall de Peralada.
Els seus afluents són el Ricardell, per la dreta, i el Masarac, el Net i l’Orlina, per l’esquerra.
Lleó, golf de
Ansa de la mar Mediterrània nord-occidental, entre el cap de Creus, a l’oest, i el delta del Roine, a l’est.
Les costes són de navegació difícil pel relleu que presenten (baixes, arenoses, amb abundants albuferes).
Ports principals: Marsella i Seta.
Lledó, priorat de
(Lledó d’Empordà, Alt Empordà)
Canònica augustiniana (Santa Maria de Lledó), creada el 1089 pels senyors de Navata. Des de la seva creació, s’instal·là al voltant de l’església una comunitat canonical agustiniana.
Al segle XII és construí un hospital per acollir pelegrins i l’església actual; és un edifici de tres naus, amb volta d’arcs apuntats la central i de quart de cercle les laterals i amb tres absis. La portalada consta d’arquivolta amb sis arcs i timpà llis. No es conserva el claustre però sí la sala capitular (segle XI).
S’inicià la decadència del priorat el segle XIV; a partir del 1852 esdevingué parròquia.
Límits, els
(la Jonquera, Alt Empordà)
Barri de la vila, a la frontera franco-espanyola.
Forma un sol nucli urbà amb el poble del Pertús (Vallespir), del qual el separa només la carretera general.
Els antics serveis de frontera i el comerç caracteritzen la seva activitat.
indigets
5 Respostes
Horts, els -Alt Empordà-
Poble, situat al vessant occidental del puig del castell de Grillera, damunt el riu Major, límit amb el Vallespir.
L’antiga església de Sant Cristòfor, notable exemplar romànic, és arruïnada; havia estat parròquia, de la qual depenien Fontfreda, Carbonils, els Vilars, Oliveda i el santuari del Fau.
Dades dels Països Catalans 