(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà / Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir)
Cim (1.194 m alt) de la serralada que separa les dues comarques, entre els colls de Pedra Dreta i del Faig.
Arxiu d'etiquetes: Alt Empordà
Mont, serra del
(Albanyà, Alt Empordà / Beuda, Garrotxa)
(o de la Mare de Déu del Mont) Massís (1.115 m alt) del Pre-pirineu, a l’alta Garrotxa, format pels contraforts orientals del Pirineu, a la divisòria entre el Fluvià i la Muga.
Als seus vessants neix el Manol, afluent de la Muga. Hi predominen els materials calcaris.
La vegetació és de tipus mediterrani (bosc d’alzina, sotabosc de boix).
Al cim del pic del Mont hi ha el santuari romànic de la Mare de Déu del Mont.
Molins de Dalt
(el Pont de Molins, Alt Empordà)
(o Molins) Nucli antic del poble, situat a l’esquerra de la Muga, aigua amunt del pont de la carretera de Barcelona a Perpinyà que ha donat origen al nou nucli, que és el cap del municipi.
Molinars
(Colera, Alt Empordà)
Llogaret despoblat, a la capçalera de la riera de Molinars, petit curs d’aigua intermitent que neix al vessant meridional del puig de les Guilles i que desemboca al mar a la badia de Colera.
Mirapols
(la Jonquera, Alt Empordà)
Masia i antic castell, dins l’antic terme de Requesens.
Situat a la dreta de la riera de Mirapols, afluent, per la dreta, de la riera d’Anyet, que s’uneix al seu col·lector dins el terme de Sant Climent Sescebes.
Milicià *
Antic nom de la població de Sant Pere Pescador.
Mercè, balneari de la
(Capmany, Alt Empordà)
Hotel i antic balneari, vora el Llobregat d’Empordà, a la carretera de Barcelona a Perpinyà.
Les aigües de les fonts de la Mercè, Sant Rafael i Sant Joan, contenen àcid sulfhídric, sulfur sòdic i silicat sòdic i són indicades per a les afeccions de les vies respiratòries.
Mercadera
(Peralada, Alt Empordà, segle XIII – després 1325)
Personatge. Ha esdevingut famós per l’esment que en fa Muntaner a la seva Crònica.
Era una dona que tenia una botiga de merceria a Peralada. Durant el setge de la vila per les forces franceses de Felip III l’Ardit, el 1285, ferí i féu presoner un cavaller francès, en una lluita singular que el cronista explica amb detall al capítol 124 de la seva obra.
Na Mercadera vivia encara el 1325.
Mas Castellar, jaciment del
Assentament ibèric. És un dels nuclis ibèrics més intensament estudiats de Catalunya.
Situat damunt d’una plataforma de poca altitud, durant el segle V aC hi existí un petit assentament fortificat d’uns 10.000 m², que protegia un extens camp de sitges. Aquest habitat fou substituït al segle IV aC per un petit assentament rural (uns 2.000 m²) de traçat regular.
La presència de nombroses sitges indica també en aquesta fase el caràcter agrícola de l’assentament. A més, s’hi ha documentat un taller metal·lúrgic i una capella dotada d’un altar.
Marzà
(Pedret i Marzà, Alt Empordà)
Poble i capital del municipi, situat a la dreta de la riera de Pedret, aigua amunt d’aquest poble, del qual depèn eclesiàsticament.
El lloc és esmentat ja el 1060.
El castell de Marzà fou adquirit l’any 1288 pel monestir de Sant Pere de Rodes.
Dades dels Països Catalans 