Arxiu d'etiquetes: Alt Camp

Montferri (Alt Camp)

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 19,15 km2, 229 m alt, 388 hab (2017)

0alt_campA la riba esquerra del Gaià, al límit amb el Tarragonès. El terreny és suaument ondulat i accidentat per la serra de Montferri.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (especialment la vinya i els ametllers), una mica de regadiu (hortalisses i avellaners), la ramaderia i l’avicultura. Àrea comercial de Valls. La població, amb tot, tendeix a disminuir (el 1900 tenia 429 hab).

El poble, dit antigament Puigtinyós, és al vessant nord de la tossa Grossa, dominat per l’església parroquial de Sant Bartomeu (segle XIV). Santuari de la Mare de Déu de Montserrat (projecte de Josep M. Jujol) i castell de Rocamora.

Dins el terme hi ha el poble de Vilardida.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Miramar -Alt Camp-

(Figuerola del Camp, Alt Camp)

Llogaret (660 m alt), situat en un coster, al vessant oriental de la serra de Miramar, sector de la Serralada Pre-litoral, entre el coll de Lilla i l’estret de Cabra (que la separa de la serra del Cogulló), que separa l’Alt Camp de la Conca de Barberà i culmina a 864 m alt, al Tossal Gros.

miramar2La seva antiga església parroquial (de traça romànica) on es venera l’apòstol Sant Mateu i on també hi ha un altar dedicat al patró dels excursionistes Sant Bernat de Menthon, fou agregada a Prenafeta, del qual municipi formava part a mitjan segle XIX. Dominava el lloc el desaparegut castell de Miramar.

Actualment només és habitada a l’estiu.

Milà, el (Alt Camp)

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 4,13 km2, 166 m alt, 178 hab (2016)

Situat al sud-oest del municipi de Valls, a les terres planeres de la riba dreta del Francolí (límit oriental del terme), entre aquest riu i el seu afluent el Glorieta.

Els conreus són extensos i totalment mecanitzats, amb predomini del regadiu (ocupa més de la meitat del terme), dedicat bàsicament a l’avellaner i regat pel Francolí, per pous i per mines, el qual s’ha intensificat mitjançant la perforació de pous a gran profunditat. Al secà hom conrea vinya, oliveres, garrofers i ametllers. L’avicultura, la ramaderia porcina i una modesta indústria paperera completen l’economia. Pertany a l’àrea comercial de Valls.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l’església parroquial de Santa Úrsula, reedificada el 1914 després que un cicló la destruís el 1909.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Masó, la (Alt Camp)

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 3,57 km2, 115 m alt, 290 hab (2016)

0alt_campSituat a la part meridional de la comarca, a la riba dreta del Francolí, el qual travessa el municipi, un dels més petits de la comarca.

El terreny és pla i força conreat. Predomina el regadiu, amb aigua de pous i del riu, dedicat bàsicament a l’avellaner; el secà (vinya, ametllers, garrofers i oliveres), l’avicultura i algunes modestes indústries fan de complement de l’agricultura. Àrea comercial de Valls.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l’església parroquial de Santa Magdalena, construïda a la fi del segle XIX i d’estil neoromànic; destaca també el sindicat agrícola, de l’any 1926, el portal de la Casa Benet, el pont que travessa el Francolí i una casa modernista.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Garidells, els (Alt Camp)

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 3,07 km2, 132 m alt, 193 hab (2016)

0alt_camp

Situat a l’esquerra del Francolí, al sud de la comarca, al límit amb el Tarragonès. El relleu és lleugerament accidentat, amb pinedes i pasturatges.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura de secà (cereals, ametllers, avellaners i vinya), amb una petita zona de regadiu. Àrea comercial de Tarragona. La població, que va iniciar una davallada lenta però constant a partir de mitjan segle XIX, darrerament s’ha estabilitzat.

El poble és en un turó coronat per les ruïnes de l’antic castell dels Garidells. L’església parroquial (segle XIX) és dedicada a sant Joan.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Figuerola del Camp (Alt Camp)

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 22,72 km2, 474 m alt, 341 hab (2016)

0alt_camp

Situat a l’est i al peu de la serra de Miramar, que separa el terme de la Conca de Barberà. El relleu és força accidentat.

La vida econòmica del municipi es limita a l’agricultura de secà, principalment avellaners, i també hi ha cereals i vinya. La ramaderia hi és poc important. Àrea comercial de Valls. Els escassos recursos econòmics ha provocat l’emigració constant des del 1887. Una part de la població treballa a les indústries de Valls i del Pla de Santa Maria.

El poble està situat al vessant oriental del tossal Gros, i és dominat per l’església parroquial de Sant Jaume, edificada a partir del 1732 sobre el primitiu temple romànic, del qual hi ha alguns vestigis. El lloc pertangué al monestir de Poblet.

Dins el terme hi ha el llogaret de Miramar, amb església de traça romànica, actualment convertit en lloc d’estiueig.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiques

Cabra del Camp (Alt Camp)

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 26,95 km2, 493 m alt, 1.113 hab (2016)

0alt_campSituat al nord de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, al nord de Tarragona. El territori és accidentat per la serra de Miramar, la qual s’estén per tot el sector nord-oest del terme, al límit occidental del qual resta tallada pel coll, o estret, de Cabra, que facilita les comunicacions entre ambdues comarques. És drenat per diversos barrancs, que porten les aigües cap al Camp de Tarragona. Hi ha nombroses fonts i mines. A causa del relleu, muntanyós, la meitat del terreny és inculta, recoberta en gran part de garriga o bé erma; hi ha també algunes pinedes.

Les bases de l’economia local són l’agricultura sobretot de secà, dedicada especialment als cereals i a la vinya, i l’avicultura. Bòbiles. Àrea comercial de Valls.

La vila és prop del coll de Cabra, dominada per l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII.

Dins el terme, on han estat trobades restes neolítiques, hi ha, a més, el despoblat de Fontscaldetes, a la zona muntanyosa, i la caseria de la Fonollosa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bràfim (Alt Camp)

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 6,42 km2, 236 m alt, 668 hab (2016)

0alt_campSituat al sud de la comarca, a la dreta del riu Gaià, al nord-est de Tarragona. El relleu és lleugerament ondulat, amb algunes hectàries de bosc.

La vida econòmica del municipi es basa en el conreu de la vinya i l’elaboració de vi, a més d’oliveres i cereals, activitats complementades amb la cria d’animals de granja. Àrea comercial de Valls. Tanmateix, el descens demogràfic ha estat constant des del començament del segle XX, tot i que darrerament hi ha un lleuger augment de la població.

La vila, que agrupa tota la població del municipi, és situada al sud del municipi; han estat trobades restes romanes; destaca l’església parroquial de Sant Jaume del segle XVII.

Prop de la vila, dalt d’un turó, es troba el santuari de la Mare de Déu del Lloret (o del Loreto).

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesAgrícola de BràfimEscola Sant Jaume

Alió (Alt Camp)

Municipi del Alt Camp (Catalunya): 7,25 km2, 263 m alt, 405 hab (2016)

0alt_campSituat al centre de la comarca, al pla de Valls. El terreny, molt pla i aixut, només conté herbassars i un parell de bosquets de pins.

La manca d’aigua fa que la principal font de riquesa sigui l’agricultura de secà, dedicada principalment a l’ametller, seguit de la vinya i les oliveres. L’avicultura i la cria de bestiar complementen l’activitat agrícola. Àrea comercial de Valls.

Ja a partir de finals del segle XIX, la població del municipi no ha deixat de minvar, encara que últimament està estancada, amb una lleugera recuperació.

El poble, que agrupa pràcticament tota la població del municipi, està centrat per l’església barroca de Sant Andreu (1769), i és assentat, probablement, damunt una vil·la romana.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Alcover (Alt Camp)

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 46,00 km2, 243 m alt, 5.095 hab (2016)

0alt_campRedossat, al nord, a les muntanyes de Prades, s’esten al sud per la plana del Camp de Tarragona. És travessat pel riu Glorieta. Prop de dues terceres parts del terme són ocupades per boscs, pasturatges, botjars i erms.

L’economia gira entorn de l’agricultura de secà (vinya, avellaners, oliveres i garrofers) i de regadiu (avellaners, hortalisses i arbres fruiters), i sobretot, de l’avicultura; la ramaderia (bestiar porquí, boví i oví), en canvi, compta poc. La indústria esta molt relacionada amb les activitats agràries, i el segon diumenge d’octubre hi té lloc la Fira del Remei, de maquinària agrícola; també té força anomenada la pedra d’Alcover. La població tendeix a crèixer.

La vila és emplaçada al peu de la muntanya, a l’esquerra del Glorieta; d’època medieval encara resten alguns fragments de les muralles i algun portal, a més de l’església romànica, dita la Vella o la Mesquita, que ha estat declarada monument històrico-artístic. L’actual església parroquial de l’Assumpció és d’estil renaixentista (segles XVI-XVII), té el campanar inacabat.

El terme comprèn també el santuari del Remei, els antics santuaris de les Virtuts i de Gràcia, els antics termes de Samuntà, de Bomburguet i de la Plana, així com nombroses i importants masies.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques