Llogaret, al límit amb el terme de la Iessa.
Llogaret, situat a 4 km damunt la vila, a mig camí de Titaigües.
La seva església de Santa Bàrbara, del segle XIV, fou reconstruïda el 1703.
Llogaret, a 4 km al sud de la vila.
Llogaret, al nord de la vila, a la dreta de la rambla d’Arquela.
(o Valdovar) Llogaret, és el nucli més important del municipi.
L’església de Sant Roc, barroca, és del segle XVII.
Llogaret, es troba a la dreta de la rambla d’Arquela (capçalera del riu de Xelva), aigua avall d’Alpont.
(Alpont, Serrans, 1030 – 1094)
Petit regne de taifa. Format per la família dels Banü Qäsim, havent independitzat el territori situat entre Albarrasí i Sagunt.
Dependent de veïns més poderosos, va ser ocupada pels almoràvits el 1092, i finalment conquerida pel Cid el 1094.
Municipi dels Serrans (País Valencià): 138,21 km2, 1.000 m alt, 695 hab (2014)
(cast: Alpuente) Situat al sud de la serra de Javalambre, a la zona de llengua castellana del País Valencià i al límit amb l’Aragó. Al territori, molt muntanyós, hi abunden les fonts i els boscos de pins.
L’activitat econòmica del municipi, molt limitada, es basa en l’agricultura, principalment de secà, i la ramaderia ovina. La manca de recursos i l’aïllament han fet que la població disminuís notablement al llarg del segle XX.
La vila, situada al peu de l’antic castell d’Alpont, va ser durant l’època islàmica centre d’un petit regne de taifa i, a finals de l’Edat Mitjana, gaudí d’una certa importància. Durant la Primera Guerra Carlina va ser ocupada i després incendiada per les forces del capitost carlí Ramon Cabrera.
El terme, molt extens, comprèn nombrosos pobles i llogarets.
Llogaret, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a 6 km al nord de la vila.
Jaciment paleontològic, datable entre 116,5 i 108 milions d’anys.
El context geològic fou una plana d’inundació que posà al descobert una de les poques restes d’estegosaure atribuïda a l’espècie Dacentrurus armatus.
Dades dels Països Catalans 