Arxiu d'etiquetes: Almàssera

Settier i Aguilar, Alexandre

Deixa un comentari

(València, 1858 – Almàssera, Horta, 1915)

Metge i escriptor. Llicenciat (1880) i doctor (1881) en medicina, s’especialitzà, a París, en malalties gènito-urinàries. A Buenos Aires fundà la revista “Progreso Médico-Farmacéutico” (1890), que després continuà a Madrid, on residí gairebé sempre.

Publica nombrosos estudis sobre la seva especialitat, la qual abandonà per dedicar-se a la investigació de temes financers i administratius. A “El Mercantil Valenciano” i “Las Provincias” sostingué campanyes anticentralistes, d’un regionalisme possibilista i tímid. Fou secretari general de propaganda de l’Exposició Regional Valenciana (1909).

Publicà La descentralización administrativa y los conciertos económicos con el estado, La instrucción pública en España: una vergüenza nacional i altres opuscles, així com una guia de València.

Garcia i Capilla, Josep

Deixa un comentari

(Almàssera, Horta, 22 novembre 1840 – València, 6 febrer 1902)

Escriptor teatral. Ferrer d’ofici i de formació autodidàctica.

El 1868 estrenà amb considerable èxit, la seva primera obra Cada ovella en sa parella, la qual seguiren, entre moltes altres, Un cacique a redolons, Una nuvolà d’estiu, La justícia en les mans brutes, etc.

Col·laborà també a la premsa amb articles i poesies.

Cortina i Farinós, Antoni

1 Resposta

(Almàssera, Horta, 16 febrer 1841 – Madrid, 6 novembre 1890)

Pintor. D’origen humil -conegut popularment com el Femateret-, fou ajudant de dibuix lineal de l’Acadèmia de Sant Carles (1885).

Pintor irregular, d’una gran retentiva i fantasia, les seves obres tenen una certa espontaneïtat; hom en destaca La conquesta de València (premiada a l’Exposició Regional del 1867).

Conreà la pintura mural.

Almàssera (Horta)

8 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 2,85 km2, 10 m alt, 7.293 hab (2014)

Situat en plena horta, ocupa un territori completament pla, a 5 quilòmetres al nord de la ciutat de València.

L’agricultura, totalment de regadiu, que aprofita aigües de les sèquies de Rascanya i de Montcada, és la gran font d’ingressos del municipi. A part de les hortalisses, el conreu típic és la xufla. Altres activitats econòmiques són la ramaderia estabulada i la indústria, principalment de porcellana. La immigració, procedent sobretot de la Manxa, ha provocat un creixement constant de la població.

El poble, una antiga alqueria d’origen islàmic, conserva el palau senyorial, del segle XVII. L’església parroquial és d’estil neoclàssic.

Dins el terme hi ha més de dues-centes alqueries, típiques de la zona.

Enllaç web: Ajuntament