Arxiu d'etiquetes: Alcoià

Castalla, primer combat de -1812-

(Castalla, Alcoià, 21 juliol 1812)

Acció bèl·lica durant la guerra del Francès. Foren derrotades les forces del general Enrique José O’Donnell (12.000 homes) quan intentaven d’expulsar els francesos de la foia de Castalla.

Després d’intentar de resistir dins la vila de Castalla i havent tingut 3.634 baixes, les tropes d’O’Donnell es retiraren a Alacant, ciutat que els francesos no aconseguiren d’ocupar aleshores a causa de la intervenció anglo-siciliana.

Com a conseqüència d’aquesta derrota, O’Donnell fou substituït per Francisco J. de Elío com a capità general de València.

Castalla, baronia de

(Alcoià, segle XIV)

Jurisdicció, vinculada el 1364 per Ramon de Vilanova i Lladró.

Carrascar de Parcent, serra del

(Alcoi, Alcoià)

Serra (994 m alt) de la regió muntanyosa del terme, a l’est del coll de Rates. És coberta, en part, de pinedes.

La seva forma arquejada correspon a l’estructura pre-bètica, amb encavalcaments cap al nord i falles verticals al sud.

Separa la vall de Pop (Marina Alta) de la de Tàrbena (Marina Baixa), capçalera del riu d’Algar.

Carrascar de la Font-Roja, parc natural del

(Alcoi / Ibi, Alcoià)

Espai natural protegit de la comarca, declarat parc natural el 1987. S’estén entre els dos termes municipals.

Comprèn la serra del Menejador, a la qual dóna nom aquest cim de 1.352 m alt que pertany al sistema bètic, amb roques calcàries de l’era terciària.

Entre la vegetació cal destacar els pinars baixos i els boscs de carrasques, aurons i freixes, com també espècies endèmiques com ara la pebrella. Entre la fauna, cal esmentar el pit-roig, la mostela, el teixó i el gat salvatge. En destaquen els típics masos, construccions lligades a l’antiga explotació agropecuària de la zona.

El comerç de la neu també hi fou important a partir del segle XVIII, i originà l’actual indústria dels torrons a Xixona.

Carrascar d’Alcoi, serra del

(Alcoi, Alcoià)

Serra de la regió muntanyosa del municipi (1.352 m alt), divisòria d’aigües entre els rius d’Alcoi i de Montnegre.

El relleu, de tipus estructural, reprodueix un anticlinal calcari bolcat cap al nord, damunt la conca del riu de Polop. A l’est, el plec és fragmentat en blocs irregulars esfondrats (la Serrella) que limiten la foia d’Alcoi.

El vessant meridional, desenvolupat segons una falla directa, encaixa la foia de Castalla (vall d’Ibi). El barranc dels Molins la separa, a l’oest, de la serra de Biscoi.

Caramanxel

(Alcoi, Alcoià)

Barri al nord de la ciutat, prop de la carretera de València.

Canal d’Alcoi, la *

(Alcoi, Alcoià)

Veure> canal d’Alcoi  (vall on hi ha la ciutat).

Campello, el -Alcoià-

(Castalla, Alcoià)

Caseriu, al sud-est de la vila, a la dreta del riu Verd.

Camp d’Or, el

(Banyeres de Mariola, Alcoià)

Caseriu, a l’oest de la vila, a la dreta del Vinalopó.

Tibi (Alcoià)

Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 70,38 km2, 533 m alt, 1.656 hab (2015)

Situat en un terreny muntanyós, a la foia de Castalla, als vessants de la serra del Maigmó i de la Penya-roja, drenat pel riu Verd, a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb l’Alacantí. Pantà de Tibi, el més antic d’Europa (1594).

És conrea prop de la cinquena part del terme, amb predomini del secà sobre el regadiu, en el qual s’empra aigua de fonts (cereals, seguits per ametllers i productes d’horta). Ramaderia de llana, Petita indústria. Àrea comercial d’Alacant.

La vila és al peu de la lloma de les Monges, allargada paral·lelament damunt la riba esquerra del riu Verd. Església parroquial de Santa Maria Magdalena. Restes del castell de Tibi, islàmic.

El municipi comprèn, a més, les caseries d’Alcoja, Torrosella, Ronesa, Terol, Meclí i la Pedrera.

Enllaç web: Ajuntament