Cim (1.119 m alt) de la serra Fenossosa, al sud de la vall de Biar.
Blasca, penya de la
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Alcoià
Biscoi
Despoblat, al límit septentrional de la foia de Castalla, al vessant meridional de la serra de Biscoi (1,164 m alt), termenal dels mun. d’Ibi, Onil i Alcoi.
Forma part de l’alineació que, des de la penya de la Blasca a la serra d’Aitana, divideix les conques dels rius d’Alcoi i de Montnegre.
Penàguila (Alcoià)
Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 49,92 km2, 685 m alt, 324 hab (2014)
(trad: Penaila) Situat a la serralada Pre-bètica valenciana, accidentat per la serra d’Aitana i drenat pel riu de Frainos (o riu de Penàguila), afluent esquerre del riu de la Seta, a l’est d’Alcoi. El terme és força accidentat i la superfície conreada només ocupa una petita part del terme.
La principal activitat econòmica és l’agricultura, dominada pel secà, i els conreus més estesos són els cereals, als quals segueixen en importància l’olivera i la vinya. El regadiu, que aprofita les aigües dels barrancs de la Font i de Planes, produeix hortalisses i fruiters. Hi predominen les explotacions agràries petites. La indústria hi és pràcticament inexistent; cal esmentar únicament l’alimentària (farines) i la tèxtil (confecció). Àrea comercial d’Alcoi.
La vila és dominada per l’antic castell de Penàguila, avui arruïnat. Església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII.
El municipi també comprèn el despoblat de l’Alqueria de Sanç.
Onil (Alcoià)
Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 48,41 km2, 697 m alt, 7.565 hab (2014)
Situat a la vora del riu Verd o de Castalla, al sector septentrional de la foia de Castalla, al sud-oest d’Alcoi. El sector nord del terme és accidentat per la serra d’Onil (1.018 m alt) i el pla d’Onil. Drenen el terme el riu Verd i diversos barrancs afluents.
Agricultura de secà (cereals, olivera i vinya) i de regadiu (hortalisses), amb aigua procedent de diverses fonts. Explotacions avícoles. La principal font de riquesa és la indústria, i la fabricació de joguines és la principal activitat industrial, juntament amb la fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial d’Alcoi. La població és mantingué estacionària durant la primera meitat del segle XX i registrà un creixement important entre el 1950 i el 1965, a causa de l’afluència d’immigrants d’Andalusia i de la Manxa.
La vila conserva el palau dels barons de Castalla (en una ala del qual hi ha l’església parroquial de Sant Jaume), obra del segle XVII.
El municipi comprèn, també les caseries de Vistabella, la Cadolla, Favanella, Fontanar i Mossèn Joan.
Enllaç web: Ajuntament
Batoi, el
Barri de la ciutat, situat a 2 km a l’oest de la ciutat, vora la carretera de Banyeres de Mariola, a l’esquerra del barranc de Barxell.
Barxell, el
Llogaret, a 6 km de la ciutat, a l’oest, al centre d’una petita depressió anomenada pla del Barxell, travessada per la carretera d’Alcoi a Banyeres de Mariola.
Prop de la petita església hi ha les restes del castell del Barxell, antiga alqueria esmentada ja el 1249 i adquirida pel municipi d’Alcoi el 1647.
El barranc del Barxell, que neix al vessant meridional de la serra de Mariola, dins el terme de Banyeres, després de drenar el pla de Barxell, s’engorja i, ja dins Alcoi, s’uneix amb el barranc del Molinar i forma el riu d’Alcoi.
Ibi (Alcoià)
Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 62,52 km2, 816 m alt, 23.456 hab (2014)
Situat a la foia de Castalla, en un terreny força accidentat, al sector nord de la serralada subbètica valenciana, al peu de la serra de Biscoi, al sud-oest d’Alcoi. La rambla Gavarnera, o riu d’Ibi, drena un sector del terme, que rep el nom de vall d’Ibi. La meitat del terme correspon a terres incultes.
El principal recurs econòmic del municipi és la indústria de la joguina, de gran tradició (iniciada el 1906), complementada per l’agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers). Pertany a les àrees comercials d’Alcoi i d’Alacant. La població del terme va créixer espectacularment entre el 1960 i el 1980 a causa de la immigració.
La vila és als vessants meridionals dels tossals de Sant Miquel i de Santa Llúcia, que havien dominat dues fortificacions d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de la Transfiguració, construïda a la fi del segle XVI i ampliada al començament del XIX.
El municipi comprèn, a més, les caseries de Ternoves i de l’Alfàs d’Ibi i el despoblat de Biscoi.
Enllaç web: Ajuntament
Barcella, alt de la -Alcoià-
(Banyeres de Mariola / Onil, Alcoià)
Cim (1.210 m alt) de la serra Fenossosa, entre la vall de Biar i la foia de Castalla.
Castalla (Alcoià)
Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 114,6 km2, 675 m alt, 10.143 hab (2014)
Situat a la serralada subbètica valenciana, entre la serra de l’Arguenya i la foia de Castalla. A la zona muntanyosa hi ha pinedes i pasturatges.
La principal activitat econòmica del municipi és la indústria (tèxtil, sabates, joguines, etc), complementada per l’agricultura de secà, on predomina el conreu de cereals i de vinya, l’olivera també té una certa importància. La població ha augmentat els darrers anys, un cop controlada l’emigració.
La ciutat és redossa en un turó, coronat per les restes de l’antic castell de Castalla, al peu del qual hi ha l’antiga església parroquial de la Sang, gòtica; l’actual, dedicada a santa Maria, fou bastida en 1562-70; l’església de l’antic convent de mínims és del segle XVIII; la casa de la vila és del 1664.
El municipi comprèn, a més, les caseries de l’Alfàs, Sarganella, Fontes, Ventisclar, l’Espartosa, el Xarrell, el Campello, Forcall, les Fermoses, la Penadesa i Almarra.
El 1364 Pere III el Cerimoniós creà la baronia de Castalla.
Enllaç web: Ajuntament
Benifallim (Alcoià)
Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 13,7 km2, 734 m alt, 121 hab (2014)
Situat a la conca del riu de Frainos, al qual tributen els barrancs de la Capella i dels Horts, al sud-est d’Alcoi. El terreny és molt muntanyós, accidentat pels contraforts de la serra dels Plans i poblat per una massa important d’alzinars i de pinedes.
Els recursos econòmics del municipi es limiten a l’agricultura (hom conrea prop de la meitat de la superfície total), amb fort predomini del secà, sobretot cereals, oliveres, ametllers i vinya; hi ha molt poc regadiu (hortalisses). Àrea comercial d’Alcoi. La propietat de la terra és repartida, i predomina l’explotació directa.
La població, molt afectada per l’emigració, ha experimentat una important davallada, principalment a partir del segon terç del segle XX.
A la vila, d’origen islàmic, hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel.
Enllaç web: Ajuntament
