Arxiu d'etiquetes: Alacantí

Manises, tossal de -Alacant-

(Alacant, Alacantí)

Tossal prop de la costa, al nord de la ciutat, al costat de l’Albufereta.

S’hi conserven les restes d’una ciutat ibèrica, després romana, excavada en part des del 1932. Els materials més antics (segles V-IV aC) són, en bona part, coneguts a través de la necròpolis  de l’Albufereta d’Alacant. La romanització no canvià, bàsicament, l’estructura urbana, i esdevingué ciutat, amb la categoria, probablement, de municipi.

Desaparegué com a nucli important durant la crisi de mitjan segle III. Els noms ibèric i llatí no són coneguts, i és errònia la identificació amb Lucentum.

Maigmó, el

(Agost, Alacantí)

Muntanya (1.296 m alt), a la serra del Maigmó, situada entre la foia de Castalla i l’Alacantí, que s’estén en direcció oest-est, entre la rambla de Sarganella, afluent de la rambla de les Ovelles, i el riu Montnegre.

Està constituïda per anticlinals, amb falles longitudinals que determinen una forma d’arc.

Llometes, les -Alacant-

(Alacant, Alacantí)

Caseria, a l’antic terme de la vila del Palamó, al nord de la ciutat.

Lloixà

(Sant Joan d’Alacant, Alacantí)

Caseria.

Información -Alacant-

(Alacant, 1941 – )

Diari. Fundat per la cadena periodística del Movimiento.

El 1984 fou adquirit per l’editorial Prensa Alicantina SA. De línia independent, democràtica i marcadament progressista, es difon essencialment en les comarques d’Alacant i nuclis urbans de València i Múrcia.

Té una difusió d’uns 40.000 exemplars en dies feiners. Un dels seus darrers directors fou Francisco Esquivel Morales.

Horta, cap de l’ -Alacant-

(Alacant, Alacantí)

(o de les Hortes o de l’Alcodre)  Cap de la costa meridional, que tanca per llevant la badia d’Alacant.

A ponent, després d’un sector de costa alta, s’estén la platja i urbanització de l’Albufereta, i al nord, la platja i urbanització de Sant Joan.

Damunt hi ha l’antiga torre de l’Alcodre i un modern far.

Grana, serra de la

(la Torre de les Maçanes, Alacantí / Relleu, Marina Baixa)

Alineació muntanyosa (1.092 m alt), paral·lela a la costa, de direcció sud-oest – nord-est.

Continuació vers el nord de la serra del Cabeçó, que separa la foia de Xixona de la Marina Baixa.

Galera, la -Alacantí-

(Alacant, Alacantí)

Illot, pròxim a la costa meridional de l’illa Plana.

Fontcalent

(Alacant, Alacantí)

Caseria, a l’oest del terme, al vessant occidental de la serra de Fontcalent (426 m alt), anticlinal fallat juràssic, que forma part de les elevacions que limiten la plana d’Alacant.

Florida, la -varis geo-

la Florida  (Alacant, Alacantí) Barri perifèric obrer, a l’est de la ciutat, erigit en parròquia (el Roser) el 1952. Entre els seus edificis hi ha l’antiga presó correccional on fou afusellat (1936) José Antonio Primo de Rivera, convertida en casa religiosa de la Mare de Déu del Roser.

la Florida  (Benetússer, Horta) Barri, al sud del nucli principal.

la Florida *  (Crevillent, Baix Vinalopó)  Veure> Sant Antoni de la Florida  (barri).

la Florida  (Dolores, Baix Segura)  Caseria, al sud-est de la vila.

la Florida  (Paiporta, Horta) Barri del municipi, a l’esquerra del barranc de Torrent, a tocar de les Casesnoves de Torrent. Fins al 1964 pertangué al terme municipal de Picanya.