Districte rural, al sud de la ciutat.
Llogaret, al sud del poble, al sector septentrional de la Platja de Sant Joan.
La seva església del Roser depèn de la parròquia de Sant Joan d’Alacant.
Passeig de la ciutat, davant el port, obert a mitjan segle XIX en enderrocar les muralles.
És plantat de palmeres, i hi ha edificis importants: els grans hotels, el govern civil, el casino, etc.
Segueix cap al sud-oest pel parc de Canalejas.
Districte, a l’est del terme.
Caseria, al límit amb el terme de Montfort (Vinalopó Mitjà), dividit en els nuclis d’Escandella Nova i d’Escandella Vella.
Urbanització, a la costa, al nord-est del poble.
(el Campello, Alacantí / la Vila Joiosa, Marina Baixa)
Cala de la costa, al límit entre els dos municipis, on desemboca el barranquet de les Coves, que davalla de la serra del Cabeçó i constituí la frontera meridional del Regne de València fins el 1304 i que fou, des d’aleshores, límit entre les governacions d’Oriola i de Xàtiva.
(País Valencià)
Denominació turística de la Marina alacantina, estesa oficialment al litoral comprès, aproximadament, entre els caps de la Nau i de Gata (Andalusia), que inclou les costes d’Alacant i Múrcia i part de la d’Almeria.
Des del punt de vista paisatgístic és molt variada: al nord, fins a Alacant, predominen les costes abruptes, on s’obren petites cales i rades de fons arenós, mentre que des d’Alacant fins al cap de Palos predominen les costes baixes amb nombrosos arenys i albuferes, entre les quals destaca la del mar Menor de Múrcia, per continuar de nou accidentades al sud del cap de Palos, a causa del contacte de les muntanyes penibètiques amb el mar.
Els principals centres turístics són, a la província d’Alacant: Benidorm, Alacant, Calp, Elx i Sant Joan d’Alacant.
Caseria, entre les platges de Sant Joan i de l’Albufereta.
(Alacant, Alacantí / Elx, Baix Vinalopó)
Serra (130 m alt), que limita els dos termes, al sud de la serra de Fontcalent.
Forma part del conjunt de relleus baixos retallats, damunt el miocè del pla alacantí, per dos nivells d’erosió quaternària.
Dades dels Països Catalans 