Estació de ferrocarril de Dénia a Alacant, al límit amb el terme del Campello, que serveix la platja de Mutxavista.
Palmerar, el -Alacantí-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Alacantí
Palamó, el
(o Vilafranquesa) Vila (72 m alt), al nord de la ciutat, al sector occidental on acaba l’horta d’Alacant. Abans regava amb la fillola de Vilafranquesa, a partir del braçal de l’Alfàs (pantà de Tibi); actualment hi passa un canal de Riegos de Levante.
L’església parroquial (Sant Josep) fou bastida en 1778-86 (el primitiu edifici, acabat el 1676, s’ensorrà el 1778). A la sortida de la població hi ha l’ermita de Sant Antoni. Té una certa tradició l’estiueig.
El lloc, que formava part del terme general d’Alacant el 1490, fou adquirit al segle XVI per Pere Franquesa i Esteve, comte de Vilallonga, i al segle XVII prengué el nom dels seus senyors, els comtes de Vilafranquesa (els comtes de Vilallonga esdevingueren comtes de Vilafranquesa des del 1614), encara que s’ha mantingut viu l’originari. Passà posteriorment als comtes de Cirat.
Ja el 1723 hom intentà la independència municipal enfront d’Alacant, aconseguida posteriorment, al segle XIX, però la tornà a perdre abans del 1940. Dins el seu antic terme hi ha la caseria de les Llometes.
Ovelles, rambla de les
(Alacantí)
Riu de la comarca, que neix al vessant meridional del Maigmó, dins el terme de Tibi (Alcoià).
Una gran part del seu curs alt limita els termes de Sant Vicent del Raspeig i d’Alacant (el Moralet), i després de rebre, per la dreta, conjuntament, les rambles de Pepior i de Sarganella, travessa l’horta d’Alacant i aflueix a la Mediterrània al sud de la ciutat.
Orgègia
Caseria, al sector septentrional del terme, a llevant del Palamó.
Or, cabeçó d’ *
(Alacantí / Marina Baixa)
Veure> el Cabeçó (serra).
Olivera, pla de l’ * -Alacantí-
(Sant Vicent del Raspeig, Alacantí)
Veure> el Pla de l’Olivera (caseria).
Nuges
Districte, al nord de la ciutat.
Nova Tabarca, la
Poble (8 m alt), al nord de l’illa Plana. La manca d’aigua hi impossibilita l’agricultura, i els tabarquins es dediquen gairebé exclusivament a la pesca (moll, sardina, etc), un cop tancada l’almadrava de la costa sud que capturava tonyines.
Fou bastit el 1770 per Carles III de Borbó per tal d’instal·lar-hi uns 600 pescadors (de peix i de corall) d’origen genovès residents a l’illa Tabarca, enfront de Tunis, els quals, foragitats i reduïts a l’esclavitud pel bei de Tunísia el 1741, havia redimit el 1768.
Hom hi bastí el castell de Sant Pau i un recinte emmurallat i l’església de Sant Pau. Assolida l’autorització per a emigrar al litoral proper, moltes famílies s’establiren al Baix Segura (Torrevella, Guardamar) i al Baix Vinalopó (Santa Pola), i la població ha anat disminuint ininterrompudament.
Fou centre de contraban.
Nau, illot de la -Alacant-
Petit illot, a llevant de l’illa Plana.
Mutxavista
Platja i urbanització turística (hotels i nombrosos apartaments), al sector meridional del terme, al centre de l’extensa platja de Sant Joan.
Dades dels Països Catalans 