Turó (106 m alt), situat damunt la vila vella de la ciutat. Al seu cim hi ha el castell de Santa Bàrbara. Hi han estat trobades restes d’un poblat de la cultura del bronze valencià i d’un posterior poblat ibèric.
L’Alacant islàmic era situat al peu sud-oest del turó, de cara a la badia, i coincidia aproximadament amb la vila vella; era defensat per un alcàsser, que fou pres pels castellans el 1248 i definitivament per Jaume I el Conqueridor el 1265.
(cast: el Babel) Barri i partida rural, situat al sud de la ciutat, davant la platja del Baver (que s’estén entre el port, el barranc de Sant Blai i la rambla de les Ovelles).
La part més pròxima al centre d’Alacant, on fou començat a construir el 1884 el barri de Benalua, havia estat anomenada els Antigors, i hi ha estat trobades restes d’una ciutat romana.
Al segle XVIII el Baver formava encara un port natural.
Veure> banys de Busot (antic balneari).
Jaciment ibèric. És situat en una antiga península, separada de la costa a causa d’un terratrèmol i tornada a unir al continent l’any 1943. Actualment forma un promontori de 200 m de longitud per 100 m d’amplada màxima.
L’hàbitat, de poc més de 4.000 m2, es concentra en els dos terços occidentals i s’organitza de forma regular a partir d’un carrer central de 3,5 m d’amplada. S’hi han documentat dos temples ibèrics, un magatzem i una gran casa senyorial, que daten d’entre la primera meitat del segle V aC i el segle III aC.
Tot això, juntament amb l’abundància de materials d’importació grega i púnica, així com la presència de nombroses inscripcions, ha fet pensar que podia tractar-se d’un punt d’intercanvi comercial.
També s’hi han documentat restes d’un poblat de l’edat del bronze i d’una vil·la romana.
Illot, situada al nord del barri del Carrer del Mar.
Caseriu, situat al nord del poble, a l’esquerra del barranc de Cabrafic.
La serra de la Ballestera (309 m alt) separa aquest caseriu de la plana costanera.
Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 55,27 km2, 26 m alt, 27.081 hab (2014)
Situat sobre un planell litoral, accidentat per les serres de Bonalba i de la Ballestera, que el limiten. La meitat nord del terme té un litoral rocallós i espadat. Al sud, on hi ha el riu de Montnegre la costa forma el delta i una extensa platja sorrenca. Més de la meitat del terme no és conreable, i és cobert pels erms, les pastures i l’espartar.
Agricultura de secà, amb la rotació tradicional de cereals i lleguminoses, garrofers i ametllers; el regadiu aprofita el sistema d’irrigació (hortalisses i tomàquets). La pesca, activitat tradicional, ha estat desplaçada pel turisme, que compta amb una important indústria hotelera instal·lada a la platja de Sant Joan, el Carrer de la Mar, el barri marítim i les colònies de la Coveta Fumada, Mutxavista, Cases del Marco, etc. Àrea comercial d’Alacant.
El poble és situat a 1 km de la costa. El terme fou segregat el 1901 del d’Alacant. La illeta del Campello o de Banyets conserva una torre o talaia del segle XVI; hom hi ha trobat nombroses restes d’una factoria romana o potser més antiga.
El municipi comprèn, a més, el llogaret de Fabraquer i els caserius de la Ballestera i Aigües Baixes.
Parròquia rural (els Sants Joans), creada el 1952 a la partida del mateix nom, situada a 8 km a ponent de la ciutat.
Forma castellanitzada del barri i partida rural del Baver.
Dades dels Països Catalans 