Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Rodés i Baldrich, Felip

Deixa un comentari

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1878 – Barcelona, juny 1957)

Polític i advocat.

Membre del Centre Nacional Republicà, fou diputat el 1905 pel districte de Balaguer i el representà fins al 1923. Va ésser també secretari de l’Assemblea de Parlamentaris.

Membre de la Lliga, l’1 de novembre de 1917 ocupà la cartera d’Instrucció Pública en un gabinet presidit per García Prieto. Prengué part en una campanya de mítings a favor del sufragi universal.

El 1936 tornà a ésser elegit diputat per Barcelona.

Roca i Caball, Joan Baptista

2 Respostes

(Barcelona, 3 abril 1898 – 23 agost 1976)

Advocat i polític.

Com a partidari del tradicionalisme fou secretari de redacció d'”El Correo Catalán”. Detingut durant la dictadura de Primo de Rivera, s’apartà del jaumisme; participà (1931) en la fundació de la Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i en fou un dels dirigents.

Durant la guerra s’exilià a França i hi organitzà un comitè per a la pacificació de Catalunya.

Establert de nou (1946) a Barcelona, intervingué en la reorganització de la UDC, fet pel qual fou detingut el 1952.

Fou el pare del també polític Miquel Roca i Junyent.

Roca i Auguet, Rafael

Deixa un comentari

(Girona, 1878 – Madrid, segle XX)

Publicista. Era advocat.

Col·laborà a “El Eco del Pueblo”, “El Gironès” i “El Autonomista”, de Girona, i “La Renaixença”, de Barcelona. Professà, a l’institut de Girona.

Després visqué a Madrid, on fou redactor de l'”Heraldo de Madrid”, secretari del polític Canalejas i redactor del diari de sessions del congrés.

Traduí al castellà La mare eterna, d’Ignasi Iglésias.

Riu i Periquet, Daniel

1 Resposta

(Sort, Pallars Sobirà, 1880 – Madrid, 5 maig 1961)

Advocat. Germà d’Emili.

Membre del partit liberal -secundà Santiago Alba-, fou diverses vegades diputat a corts a partir del 1916. Assistí a l’Assemblea de Parlamentaris del 1917 i l’any següent fou nomenat director general de duanes.

El 1936 presidí a Catalunya el consell regional del Partit Radical, del qual fou expulsat després de les eleccions de febrer.

El 1916 presentà la tesi doctoral El impuesto sobre el aumento de valor de los bienes immuebles, on, per a fomentar la imposició sobre la plus-vàlua dels terrenys, es basà en les xifres dels increments de valor de sòl a diverses grans ciutats europees, com Barcelona. Publicà tàmbé La liquidación de los presupuestos del Estado y esbozo de un plan de política financiera (1935).

Dirigí a Madrid l'”Anuario Financiero y de Valores Mobiliarios” (1916) i “Revista de Economía y Hacienda” (1898).

Ripoll i Fortuño, Francesc d’Assís

1 Resposta

(Benissanet, Ribera d’Ebre, 1873 – Barcelona, 1963)

Advocat i editor. Exercí amb encert l’advocacia fins a l’edat de 80 anys. Destacà com a civilista.

Presidí una poderosa societat anònima de productes químics, a la qual havia entrat en la seva jovenesa com a lletrat assessor. Promogué algunes iniciatives de caràcter cooperativista.

Difongué un ideari econòmic basat en la reagrupació industrial i en una revisió profunda de les pressions tributàries.

Als seus darrers anys impulsà mecenatges de caràcter cultural i especialment literari.

Ripoll, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Advocat i escriptor. És atestat el 1419. Notari a Barcelona, gaudí d’una gran anomenada.

Autor d’epigrames i poesies en català i llatí, comentà el codi poètic del Consistori de Tolosa, Las flors del gay saber, i féu un epitafi en llatí per a la tomba de la reina Elionor de Xipre.

Actuà com a jutge en el debat poètic entre Gabriel Ferrús i Guerau de Maçanet.

Ribó i Duran, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1933 – 19 gener 2014)

Advocat. Besnét de Manuel Duran i Bas, i nebot nét de Lluís Duran i Ventosa.

Llicenciat en dret a Barcelona l’any 1957, fou catedràtic de dret civil a la Universitat Pontificia a Puerto Rico (1963-70) i director de la “Revista de Derecho Puertorriqueño” (1969-70).

Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-74), a ESADE (1971-73) i a l’Escola de Pràctica Jurídica Roda Ventura (1979-83).

Ha publicat articles i obres com Ordeno y mando (1977), La problemática jurídica del descuento (1983), Diccionario de Derecho (2a edició, 1995), Práctica Procesal Penal (5a edició, 1997) i Diccionario de derecho empresarial (1998).

Ribera i Rovira, Ignasi

2 Respostes

(Castellbell i el Vilar, Bages, 1880 – Barcelona, 28 juliol 1942)

Advocat, poeta i periodista.

De jove visqué a Portugal i fou el principal lusòfil català del segle XX i el qui treballà més per la interrelació entre ambdues llengües i cultures.

Fundà el Casal Català de Lisboa (1907) i els Jovestels, branca de l’escoltisme català. Escriví a “El Poble Català”, “La Noche” i “La Veu de Catalunya”.

A més a més d’una munió de versions del portuguès al castellà i al català, publicà Poesia i prosa (1905) amb pròleg de Maragall, Cròniques de Portugal (1903), Portugal artístic (1905), Iberisme (1907), Portugal literari (1911), Catolicisme, socialisme i sindicalisme (1913), Catalunya i la guerra de les nacions’ (1916), etc.

Fou el pare de l’escriptor Antoni Ribera i Jordà.

Reynals i Rabassa, Estanislau

1 Resposta

(Calella, Maresme, 29 octubre 1822 – Barcelona, 1 maig 1876)

Advocat i escriptor. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de dret i rector (1875-76).

El 1859 ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el 1871 presidí els Jocs Florals de la Llengua Catalana.

Des del 1849 col·laborà al “Diari de Barcelona” i publicà diversos opuscles, com La desamortización y los gremios (1860), on atacava l’estat centralista liberal; El matrimonio civil y la libertad de cultos (1869), contra el divorci; El criterio conservador (1872) i un elogi fúnebre de R. Martí i d’Eixalà.

Reverter, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)

Polític i advocat.

Membre destacat del Consell de Cent, del qual va ésser assessor i delegat en diverses ocasions. Va formar part primer de la comissió que anà a veure Felip V per expressar-li el desacord pel nomenament d’un virrei abans de jurar les llibertats catalanes; més tard (1703) va ésser membre de la comissió encarregada de fer respectar els furs davant les arbitrarietats borbòniques, activitat que li va ocasionar l’exili forçós a l’Aragó (1704).

Esclatada la guerra de Successió, s’escapà de l’exili i es presentà a l’arxiduc Carles. Durant la guerra ocupà llocs de govern: Reial Junta d’Estat, jutge del Reial Consell de la Batllia General, membre de les Corts (durant les quals va ésser nomenat cavaller), de la Junta Superior d’Hisenda o Mitjans i, durant el setge de Barcelona, responsable de la Seca, amb Francesc Dorda.

L’administració borbònica li confiscà els béns, si bé li va mantenir el títol de cavaller.