Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Vizcaíno i Casas, Ferran

(València, 23 febrer 1926 – Madrid, 2 novembre 2003)

Advocat i escriptor en castellà. Doctor en dret, s’especialitzà en legislació sobre teatre i cinema. Ha col·laborat en “ABC”, “Pueblo”, “Gaceta Ilustrada” i altres periòdics.

Per al teatre escriví La senda iluminada (1949), El baile de los muñecos (1950), El escultor de sus sueños (premi València 1953), Las luciérnagas (1963) i moltes altres obres. En el camp del cinema ha publicat Derecho cinematográfico español (1952) i altres texts sobre el mateix tema, així com un Diccionario del cine español (1966).

És també autor de diverses narracions i reportatges: La España de la postguerra, Niñas, ¡al salón!, De camisa vieja a “chaqueta nueva” (1976), Al tercer año resucitó (1978), Un año menos (1979), etc.

Villarroya i Romanos, Josep

(Talamantes, Aragó, 1732 – València, 1804)

Historiador i advocat.

És autor de Real Maestrazgo de Montesa (1787), en dos volums; d’una Colección de cartas histórico-críticas en que se convence que el rey don Jaime I fue el verdadero autor de la crónica o comentarios que corren a su nombre (1800); uns Apuntamientos para escribir la historia del derecho valenciano y verificar una perfecta traducción de los fueros (1804), i d’altres obres.

Villafanye i Andreu -germans-

Antolí Villafanye i Andreu  (Castelló de la Plana, 1762 – Madrid ?, segle XVIII)  Advocat i polític. Fou alumne dels Reales Estudios de Madrid. Treballà a les ambaixades de Lisboa, Viena i París i fou oficial de la secretaria d’estat.

Dídac Villafanye i Andreu  (Castelló de la Plana, 1765 – Granada ?, Andalusia, segle XVIII)  Advocat. Treballà a la chancillería de Granada.

Manuel Villafanye i Andreu  (Castelló de la Plana, 1768 – València ?, segle XIX)  Advocat i polític. Fou alumne dels Reales Estudios de Madrid, oïdor i governador de la sala del crim de València i diputat a les corts de Cadis.

Vidal i Salvador, Manuel

(Torreblanca, Plana Alta, 1635 – Madrid, 20 novembre 1698)

Escriptor. Estudià filosofia i dret a València, ciutat on exercí d’advocat. Fou secretari del Consell d’Estat per a Itàlia.

Escriví en castellà gran nombre de comèdies i d’autos sacramentals, així com unes Grandezas de la lengua valenciana.

Vich i Santandreu, Ignasi

(Palma de Mallorca, 1792 – 1827)

Escriptor i advocat. Deixà manuscrites diverses obres, entre elles sengles reculls poètics, en bona part en llengua catalana, traduccions i un llibre d’òpera.

Verdeguer i González, Alfons

(València, 2 febrer 1923 – 18 octubre 1971)

Escriptor. Advocat, estigué lligat al grup literari de l’Editorial Torre.

Publicà els volums d’assaig literari Els clàssics, la terra i jo (1954), evocació d’escriptors catalans medievals, Grecs en la meua tinta (1958), sobre figures de l’antiguitat grega, i Viatge a Àusias March (1961).

Verd, Gabriel

(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1790)

Advocat. Fou un dels qui fundaren el col·legi d’advocats de Palma.

És autor de diverses obres de caràcter jurídic.

Valle, Joan de *

Veure> Joan de Balle i Milans del Bosc  (advocat i ciutadà català, 1780-1845).

Valda, Joan Baptista de

(València, 1612 – 1668)

Poeta. Fill natural, legitimat, de Ferran Llorenç de Valda i Leriza. Doctor en lleis (1632), advocat del municipi de València, exercí la secretaria de la ciutat a la mort de Marc Antoni Ortí i Ballester (1661) -i continuà el Llibre de les assistències dels senyors jurats de la ciutat-. Participà a les acadèmies literàries valencianes des del 1659.

Publicà una relació de festes del 1663 i el 1667 un tractat jurídic sobre el fet que la menor edat no impedia d’exercir oficis públics.

Trobat i Vinyes, Ramon de

(Perpinyà, vers 1626 – 9 abril 1698)

Polític. Germà de Josep. Advocat de Perpinyà. Fou, al seu temps, el més destacat col·laboracionista rossellonès a favor de la incorporació a França del comtat del Rosselló i de part del de Cerdanya.

Ocupà durant molts anys el càrrec d’advocat general de l’anomenat Consell Sobirà, constituït a Perpinyà pels francesos de cara a consolidar l’annexió dels territoris. Pels anys 1667-68 prenia part personal a la campanya contra els angelets de Josep de la Trinxeria. Promogué jurídicament les repressions de 1674 contra els qui conspiraven per acabar el domini francès.

Dos anys més tard, el 23 de novembre, pronunciava en llengua francesa un parlament al Consell Sobirà, on fins a la data era encara usat, en exclusiva, el català. Del 1681 al 1698 fou intendent general del Rosselló i de la Cerdanya.

L’any en què s’estrenava el nou càrrec féu un canvi general en les llistes de persones elegibles com a cònsols de Perpinyà, amb el resultat de suprimir desafectes i d’incorporar francesos.