Arxiu d'etiquetes: actors

Pavlovsky, Àngel

(Rivera, Argentina, 1941 – )

(Gregorio Ángel Povolotzky Sinkel) Actor. El 1971 rebé a Buenos Aires el premi de la crítica per Àngel Pavlovsky con pelos y señales.

El 1973 es traslladà a Madrid i poc després a Barcelona, on el 1976 creà el seu personatge, que ha popularitzat amb espectacles com Pavlovsky y su orquesta de señoritas, Pavlovsky en concierto, La gran Pavlovsky, Pavlovsky, esa mujer inoxidable i Orgullosamente humilde, muntatge que va rebre el premi Especial de la Crítica i el premi FAD Sebastià Gasch el 1996.

Palà i Marquillas, Miquel M.

(Manresa, Bages, 1854 – Barcelona, 2 juliol 1886)

Actor còmic i autor teatral. Excel·lí en la interpretació de sarsueles, com La festa del barri, La fira de Sant Genís, De Sant Pol al Pol Nord, Els estudiants de Cervera, De la Terra al Sol, etc.

Com a comediògraf va escriure, entre altres obres, Papers al balcó (1876), Als peus de vostè! (1879), Criatures! (1880), La corda sensible (1881), Dotzena de frare (1882), en col·laboració amb Blanco, La sala de rebre (1914), etc.

És autor, també, del recull de poemes Íntimes i cantars (1878).

Orduna i Echevarria, Lluís

(Azcoitia, País Basc, 1899 – Palafrugell, Baix Empordà, 1974)

Actor i director escènic. Principalment actor genèric, actuà en diverses companyies a Barcelona.

A la postguerra actuà a l’Amèrica Llatina i pertangué a la companyia del teatre Romea de Barcelona, on tingué èxits remarcables amb L’auca del senyor Esteve (1956) i amb obres de J.M. de Sagarra (L’alcova vermella, El pobre d’esperit i els altres), de Carles Soldevila (Els milions de l’oncle), etc.

Exercí també la direcció escènica. Fou supervisor d’actors de l’ADB (1954).

Des del 1940 intervingué també en diversos films, com El sobre lacrado (1940), Cañas y barro (1954), Lo que nunca muere (1955) i El último cuplé (1957).

Nolla i Roig, Alexandre

(Gràcia, Barcelona, 1881 – Barcelona, 11 juliol 1944)

Actor teatral i escultor.

Al principi treballà com a modelista i féu sovint d’actor teatral en companyies d’aficionats. Aquesta vocació pogué més que la d’escultor.

Ingressà (1907) a la companyia de teatre català del Romea. Representà també obres líriques i treballà amb Margarida Xirgu. Féu teatre castellà amb la companyia Guerrero-Mendoza i, a Mèxic, amb Tallaví.

Tornà a fer teatre català treballant un temps amb Enric Borras (1917), així com amb companyia pròpia.

El 1921 anà a les Filipines i, posteriorment representà teatre líric català i hi assolí grans èxits, sobretot amb obres com Marieta de l’ull viu i Cançó d’amor i de guerra. Treballà amb la companyia Vila-Caví i amb la de Josep Santpere.

Montero i Delgado, Joaquim

(València, 25 febrer 1869 – Santiago de Xile, Xile, 1942)

Actor i comediògraf.

Es casà amb l’actiu Maria Xatart i tots dos van recórrer Espanya del 1888 al 1900. Després partí cap a Amèrica, on va estar-se durant bastants anys, sobretot a Xile.

El 1913 tornà a la Península i s’instal·là a Barcelona, on actuà primer al teatre Romea i, al cap de poc, al teatre Novetats. Per a les dues companyies compongué i dirigí obres teatrals.

Com a actor excel·lí en la representació d’obres de Pirandello, Lenormand i Vildrac.

Dirigí a Barcelona el diari “La Noche”.

Autor de La boda, Clavé, Per Catalunya, A Barcelona, Montserrat, La revista del Romea, etc. En castellà, Balada de Carnaval, amb música d’Amadeu Vives.

Monner, Agustí

(Catalunya, segle XIX – 1868)

Actor.

Formà part del repartiment de l’estrena de La Verge de les Mercès (1856), l’obra de Manuel Angelon que obrí al teatre català renaixentista un camí ambiciós.

Les seves actuacions foren molt aplaudides.

Fou el pare de l’actriu Anna Monner.

Mollà i Perales, Jordi

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1 juliol 1968 – )

Actor cinematogràfic. Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, debutà al cinema el 1991.

Tot i que ja era conegut per la sèrie La granja, la popularitat li arribà amb Jamón, jamón (1992), de Bigas Luna.

Entre els films posteriors destaquen Historias del Kronen (1994), La flor de mi secreto (1995), La Celestina (1996), La buena estrella (1997), Los años bárbaros (1998) i Segunda piel (1999).

Mollà, Eduard

(Catalunya, segle XIX)

Actor.

S’especialitzà en papers còmics i en la interpretació de les principals sarsueles catalanes estrenades per la companyia del Tívoli de Barcelona pels anys 1870-75.

Molgosa i Valls, Jaume

(Barcelona, 1841 – Girona, 14 setembre 1907)

Escriptor i director i actor de teatre. Actuà habitualment del 1860 al 1895 a Barcelona, on estrenà un gran nombre de comèdies, que publicà sovint, com Un bateig a cops de punys (1885), Nihilistes (1887) i Conseqüències de l’Electra (1902), i drames, com Blanca Monnier, o la secuestrada de Piotiers (1901).

Fou germà seu Josep Oriol Molgosa i Valls  (Barcelona, 17 desembre 1844 – 15 abril 1909)  Actor i escriptor. Publicà i estrenà obres de teatre, en català i en castellà.

Mir, Paco

(Barcelona, 15 novembre 1957 – )

(de nom real Francesc de Paula Mir i Maluquer)  Actor. Cursà estudis de belles arts a la UB, i d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona. Treballà com a dibuixant còmic.

El 1979, juntament amb Joan Gràcia i Carles Sans, fundà la companyia El Tricicle, de la qual ha creat, dirigit i interpretat tots els espectacles d’aleshores ençà, tant en teatre com en cinema i televisió.

Guionista de sèries televisives, adaptador i director d’obres comercials i autor d’històries de l’espectacle.