Arxiu d'etiquetes: abats Poblet

Torrell i Cabré, Esteve

(Vila-seca, Tarragonès, 8 desembre 1761 – l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 1841)

CI Abat de Poblet, XLVII quadriennal (1819-21 i 1823-25). Succeí a Jaume Pàmies. fou destituït (1821) per les autoritats polítiques, en aplicar-se el decret de dissolució de les comunitats religioses.

Poblet es convertia en “Monasterio suprimido de Poblet y casa de reunión de ex-monjes bernardos”. Josep Barba, que ja havia estat abat, ho tornà a ser en aquesta ocasió tan penosa. Després dels fets revolucionaris del 1823, Barba fou deposat i reelegit Torrell.

Era aleshores CII abat de la sèrie general i II de la quadriennal. Fou succeït per Josep Queralt.

Timor, Andreu de

(Catalunya, segle XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1315)

XXXI abat perpetu de Poblet. Fou elegit el 1312, succeint al difunt Pere d’Alferic.

El mateix any el cenobi tenia 88 monjos i 85 conversos. Alguns d’ells, dirigits per un fra Bernat, prengueren possessió del nou priorat de Santa Maria de Natzaret, establert a Barcelona per una donació rebuda l’any anterior.

A la seva mort fou succeït per Ponç de Copons.

Tarròs, Joan

(Albatàrrec, Segrià, 1546 ? – Poblet, Conca de Barberà, 11 desembre 1602)

LIII Abat perpetu de Poblet (1598-1602). Fou elegit a la mort del seu predecessor Francesc Oliver de Boteller. Era ja vell en accedir al càrrec. Era mestre en teologia i havia estat rector del col·legi de Poblet a Lleida.

Reclamà de Felip III, anant prop d’ell a Dénia, el lliurament a Poblet de les restes de Sant Bernat d’Alzira i de les seves germanes, en atenció al fet que el sant fou monjo de Poblet i arran de la segona invenció dels cossos dels màrtirs. No arribà a resoldre la qüestió.

Fou succeït per Simó Trilla.

Talladell, Pere de

(Catalunya, s XII – Poblet, Conca de Barberà, 1187)

VIII abat perpetu de Poblet (1185-87). Fou elegit a la mort d’Esteve Droc.

Durant el seu abadiat foren seguides les obres de l’església major i del claustre, entre d’altres. Fou succeït per l’abat Esteve.

Siscar, Ramon de

(Catalunya, segle XII – Lió, França, 1247) 

Abat de Poblet (1237-38) i bisbe de Lleida (1238-47).

Es distingí per la seva resistència a acceptar el càrrec d’abat de Poblet: la primera vegada que fou elegit (1236) aconseguí de convèncer la comunitat, i fou elegit Simó Ximeno en lloc seu com a XIX abat; però aquest fou nomenat bisbe de Sogorb l’any següent, i Siscar hagué d’acceptar, bé que no sense resistència, la nova elecció que el tornava a designar (1237).

Però el seu abadiat fou curt, ja que el 1238 fou nomenat bisbe de Lleida.

Serra, Josep

(Catalunya, segle XVII)

Abat de Poblet. Fou elegit el 1672 succeint a Antoni Rossell al segon mandat d’aquest.

Fou així el LXVII abat de la sèrie pobletana i XIII dels quadriennals.

Cessà el 1677 i fou succeït per Antoni Rossell al tercer mandat d’aquest.

Sant Martí, Esteve de

(Catalunya, segle XII – Osca ?, Aragó, 1186)

V Abat perpetu de Poblet (1160-65) i bisbe d’Osca (1165-86). Fou elegit el 1160, després d’un temps d’abadiat vacant.

Quan, el 1162, morí Ramon Berenguer IV de Barcelona, protector i fundador del monestir, Esteve de Sant Martí sabé conservar la protecció del consell de govern del jove Alfons I el Cast.

Durant el seu abadiat foren començades les obres de l’església major del monestir, nous allotjaments, i l’ala romànica del claustre principal.

Sanç, Josep

(Catalunya, segle XVII)

Abat del monestir de Poblet (1652-56).

Expirat el torn de l’abadiat segon de Rafael Llobera, fou elegit com a LXII abat de la sèrie pobletana, el VIII dels quadriennals.

Fou succeït per Joaquim Arbolí.

Salvador, Josep

(Catalunya, segle XVIII – Poblet, Conca de Barberà, 1786)

Abat de Poblet. Fou elegit el 1784, després de quatre anys de seu vacant que hi hagué en acabar-se l’abadiat de Josep Güell.

A la seva mort, la comunitat no es posà d’acord en l’elecció de nou abat, i fou imposat de reial ordre el castellà A. Vázquez de Varela.

Saiol, Baltasar de

(Barcelona, 1656 – Poblet, Conca de Barberà, 1738)

Eclesiàstic i escriptor. Sembla que fou partidari de Felip V, i per això fou elegit tres vegades abat quadriennal del monestir de Poblet (1716-20, 1724-28 i 1732-36).

Impulsà obres d’importància al monestir, com la façana de l’església major i la capella de Santa Tecla.

És autor d’escrits, com Grandezas del Real Monasterio de Poblet, Commentarium in libris Edra,Commentarium in libros Paralipomenon i Profecia dels reis d’Aragó i Castella.