Arxiu d'etiquetes: abats/abadesses

Oliva, Agustí

(Catalunya, segle XVIII)

LXXXVII abat general de Poblet (1756-60), XXXIII dels quadriennals.

Succeí a Miquel Cuiàs al primer mandat d’aquest. Fou succeït pel segon abadiat de Miquel Cuiàs.

Oliola, Arnau d’

(Montblanc, Conca de Barberà, segle XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1276)

XXVI Abat perpetu de Poblet (1267-76).

Succeí a Arnau de Preixens i al seu torn fou succeït per Bernat de Cabrera.

Modolell, Cels

(Catalunya, segle XVII)

Monjo. Abat del monestir cistercenc de Santes Creus, càrrec per al qual fou elegit el 1668, el 1673 i el 1680 i els quadriennis successius.

Durant el segon quadrienni féu obres importants al monestir per reparar els estralls causats per les forces castellanes durant la guerra de Successió.

Miró, Francesc

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Abat de Santes Creus (1335-47). Fou successor de Pere Alegre.

Tingué un paper important en la concòrdia entre la noblesa catalana i el rei Pere III, a l’ocasió què aquella renyí amb el monarca pel fet d’haver-se fet coronar a Saragossa abans de jurar les Constitucions de Catalunya (1386).

Miracle, Pau

(Catalunya, segle XVII – Santes Creus, Alt Camp, segle XVII)

LVI abat de Santes Creus.

Fou elegit per dos períodes quadriennals, els anys 1681 i 1688.

El 1689 rebé el nomenament de vicari general de l’orde del Císter.

Merola, Miquel

(Balaguer, Noguera, 1578 – Poblet, Conca de Barberà, 1661)

LV Abat i I quadriennal de Poblet (1623-27). Fou també abat d’Escarp i visitador general de la congregació.

Amb ell Poblet entrà, després de llarga resistència, a la congregació de monestirs de la Corona d’Aragó decretada, el 1616, pel papa Pau V, a instàncies de Felip III, i perdé així la seva antiga autonomia.

No reeixí en els seus esforços per a constituir-se abat perpetu del monestir.

Eixugà part del deute que gravava Poblet i, el 1628, fou elegit definidor de l’orde a Catalunya.

El seu predecessor fou Simó Trilla.

Mercoral

(França, segle IX – Catalunya ?, segle IX)

Segon abat de Sant Esteve de Banyoles (822-abans 840).

Nomenat no pas pel bisbe de Girona, seu a la qual pertanyia el monestir, sinó per l’arquebisbe Nebridi de Narbona.

Aquest lligam potser podria explicar que el 899, a precs de l’arquebisbe Arnust, el rei Carles el Simple annexés Banyoles a Narbona.

Maçanet, Pere de -abat Poblet-

(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1196)

X Abat perpetu de Poblet (1190-96). Donà un fort impuls a les obres del monestir.

El 1194 gestionà amb Alfons I de Catalunya-Aragó la fundació del monestir de Piedra (Aragó), en un castell que el rei cedí a Poblet, i l’entrada de l’infant Ferran a Poblet. El rei decidí aleshores d’ésser enterrat a Poblet i el nomenà marmessor seu.

Morí pocs mesos després d’haver mort el rei.

Lloret, Jeroni

(Cervera, Segarra, segle XVI – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1571)

Erudit. Entrà al monestir de Montserrat el 1525, i fou dues vegades abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols (1559-62 i 1568-71).

Excel·lí pels seus coneixements bíblics i patrístics.

La seva obra principal, Sylva allegoriarum totius Sacrae Scripturae (1570), obtingué una gran difusió i fou reedita als segles XVI-XVIII, onze vegades, a Venècia, París, Lió i Colònia.

Llort i Montguió, Benet

(Valls, Alt Camp, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)

XXXVIII Abat quadriennal del monestir de Santes Creus. Fou elegit el 1740.

Era home molt entès en qüestions musicals. El 1766 projectà l’orgue de l’església arxiprestal vallenca.

És autor de música religiosa.