Arxiu d'etiquetes: 1999

Universitat Cardenal Herrera

1 Resposta

(Montcada de l’Horta / Alfara del Patriarca, Horta, 1999 – )

(UCH)  Universitat privada. Creada per la Fundació Universitària San Pablo. És un centre docent d’inspiració cristiana, basada en l’ideari de l’Associació Catòlica de Propagandistes. La universitat és gestionada per un patronat. El primer rector de la institució fou José Luis Manglano de Mas.

El centre imparteix titulacions en les àrees de tecnologia, ciències de la salut i ciències socials i jurídiques. Amb la col·laboració de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, creà l’Institut de Drogues i Conductes Addictives. Per al curs 2005-06, oferia 26 titulacions.

Soler i Estruch, Eduard

1 Resposta

(Castelló de la Ribera, Ribera Alta, 9 maig 1912 – Carcaixent, Ribera Alta, 18 octubre 1999)

Escriptor. Ha signat sovint Eduard Soleriestruch.

És autor de les monografies Estampas biográficas de la villa de Carcagente (1950), El territori i la comunitat d’Aigües Vives (1956-57), Noticia de la imprenta Muñoz d’Alzira, 1872-1972 (1972), Alzira en el cor (1976), Notícia de Pepe Estruch (1978) i Carcaixent (Antologia) (1981), i dels volums de prosa literària Contes sense fel (1961), De la ingènua veritat (1961), D’Alzira (sense plors, però) (1973) i Humor carcainxení (1978).

Rodríguez i Bronchu, Salvador

Deixa un comentari

(Godella, Horta, 28 novembre 1913 – 27 novembre 1999)

Pintor. Signà amb el segon cognom. Format a Godella, on fou deixeble de Joan Belda, exposà per primer cop al Círculo de Bellas Artes de Madrid (1951).

Exposà des d’aleshores a diversos llocs de l’estat espanyol i dels EUA i ha obtingut diversos premis.

Conreà una pintura molt rica en matèria i en color amb tendència a l’efectisme.

Rodrigo i Vidre, Joaquim

Deixa un comentari

(Sagunt, Camp de Morvedre, 22 novembre 1901 – Madrid, 6 juliol 1999)

Músic. Cec des dels 3 anys, la seva família li donà tota mena de facilitats per als estudis musicals. El 1926 s’instal·là a París, on amplià els seus estudis amb P. Dukas, de qui fou deixeble predilecte.

El 1939 s’establí definitivament a Madrid i va compondre el Concierto de Aranjuez per a guitarra i orquestra, obra que li donà una gran popularitat arreu del món. Fou acadèmic de l’Academia de San Fernando, professor de música a la universitat de Madrid i doctor honoris causa per la universitat de Salamanca.

La seva música és una última conseqüència del moviment nacionalista, tracta els temes de caire popular en estructures semblants a les dels primitius espanyols però assaonada de modernitat.

Entre la seva abundant producció, cal remarcar Ausencias de Dulcinea (1948), Música para un códice salmantino (1952), Concierto de estío (1953), Fantasía para un gentilhombre (1955), diversos concerts per a diferents instruments, peces simfòniques i nombroses cançons i peces per a piano.

El 1996 fou guardonat amb el premi Príncep d’Astúries de les Arts.

Rivera i Bagur, Miquel

1 Resposta

(Alcúdia, Mallorca, 1919 – Palma de Mallorca, 20 abril 1999)

Pintor. Ha obtingut diversos premis i exposat a Palma, Eivissa, Madrid i Màlaga, així com a França, Alemanya i Amèrica.

Fou un reconegut representant de la pintura naïf.