Arxiu d'etiquetes: 1917

Sant Calze del Cos de la Noblesa Valenciana, Germandat del

1 Resposta

(País Valencià, 1917 – )

Corporació de la noblesa. Fundada amb estatuts propis reformats el 1923, per donar culte i guàrdia d’honor al Sant Calze de la seu de València. És sota la protecció de la Mare de Déu dels Desemparats i de sant Francesc de Borja.

Per formar-ne part cal ésser catòlic, súbdit de l’Estat espanyol, títol del regne o primogènit de títol del regne, o membre d’altres cossos nobiliaris de l’estat. Les dones han d’ésser representades per llurs marits o, en cas de no casades, per un cavaller de la Germandat.

Roca i Hernández, Francesc

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 8 gener 1851 – 19 març 1917)

Dirigent socialista. Sabater, formà part del moviment internacionalista de 1869-73 i més tard actuà dins la minoria anarco-col·lectivista de la Unió Obrera Balear, en 1881-83. El 1890 fou un dels organitzadors de la celebració del primer de maig i de l’Ateneu Obrer Mallorquí.

Evolucionà cap al socialisme marxista i fou, juntament amb el tipògraf Pere Pascual, el fundador d’una primera Agrupació Socialista a les illes i de “La Bandera Roja” (1892-94). Organitzà el 1892 la societat de sabaters La Igualdad, presidí la Federació Local de Palma (des del 1892), participà el 1897 en la formació del Centre Instructiu Obrer i mantingué tots aquests anys un petit nucli socialista. Després, fou l’ànima de la reorganització del moviment obrer illenc de començament de segle.

El 1900 fundà “El Obrero Balear”, del qual fou el primer director (1900-09), i presidí alhora l’Agrupació Socialista de Palma (reorganitzada el 1899) i la Federació de Societats Obreres de Balears (creada el 1903). Regidor en 1901-04 i en 1909-14, fou substituït al capdavant del socialisme mallorquí per Llorenç Bisbal.

López-Amo i Marin, Àngel

Deixa un comentari

(Alacant, 16 desembre 1917 – Warfordsburg, EUA, 20 desembre 1956)

Escriptor. Era catedràtic d’història del dret a la universitat de Santiago de Compostela. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

Obres seves són les titulades Insignis nobilitas (1950), Estado medieval y antiguo régimen (1952), El poder político y la libertad. La monarquía de la reforma social (1952, reeditada el 1957), Sobre el estudio profundo de las revoluciones (1956) i Burguesía y estilo burgués (1956), així com unes Cartas académicas a un príncipe joven transcrites al diari barceloní “La Vanguardia” el 1956.

López i Rodríguez, Antoni

Deixa un comentari

(el Poblenou de Benitatxell, Marina Alta, 1859 – Alboraia, Horta, 1917)

Periodista i polític. Participà en la tercera guerra carlina, a favor de Carles VII.

Després d’un breu exili a França, retornà a València, on col·laborà a “El Tradicional” (1888-89) i “La Lealtad” (1885-87), comprà “El Centro” (1892) i fundà “La Lucha” (1892).

Ocupà diversos càrrecs municipals.

Llevant Unió Esportiva

Deixa un comentari

(València, 1917 – )

Entitat esportiva sorgida al barri del Cabanyal, dedicada al futbol, derivada de l’antic Llevant Futbol Club (1909).

El seu primer equip ha jugat ocasionalment a la primera divisió del futbol espanyol.

Els jugadors vesteixen samarreta de ratlles blaves i vermelles i pantaló blau.

Enllaç web: Levante U.D.

González i Castellano, Jaume

Deixa un comentari

(Xàbia, Marina Alta, 1832 – 1917)

Metge. Foren especialment notables els seus treballs La lepra en España (1898) i Medios prácticos para la extinción de la lepra en España (1910).

Giner i Vidal, Carles

1 Resposta

(València, 12 juny 1834 – 10 abril 1917)

Pintor. Germà de Salvador i de Vicent. Fou deixeble de Francesc Llàcer a l’Acadèmia de Sant Carles de València i, després, estudià a l’Academia de San Fernando de Madrid amb F. de Madrazo. Tornà a València el 1862. Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid del 1862 i del 1864.

Conreà especialment els temes religiosos, d’un especial misticisme. També excel·lí com a copista de Joan de Joanes, com a retratista (retrat del seu germà Salvador) i amb la pintura d’ambient històric.

Gayà i Sitjar, Miquel

1 Resposta

(Sant Joan de Sineu, Mallorca, 3 abril 1917 – Palma de Mallorca, 1998)

Escriptor. Blauet del Lluc del 1927 al 1930 i deixeble fidel de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, ha publicat diversos llibres de poesia adscrits a l’Escola Mallorquina: L’atzur il·luminat (1944), Breviari d’amor (1946), Ruta dels cims (1951), Poema de l’Ave Maria (1953) i Miratges del record (1975).

Col·laborador assidu de la revista “Lluch”, el 1962 aconseguí d’introduir-hi una secció en català i, després de moltes dificultats, el 1968 la convertí en “Lluc”, redactada totalment en català; en fou secretari -i pràcticament director- fins al 1972.

Com a historiador de la literatura, cal esmentar La poesia de Miquel Ferrà (1960), Contribució a l’epistolari de Miquel Costa i Llobera (1956), Contribució a l’epistolari de Joan Alcover (1964), L’intimisme poètic de Guillem Colom (1978), La lletra i l’esperit (1978), Històries i memòries (1986) i Epistolari de Miquel Ferrà a Maria Antònia Salvà (1998). Ha traduït Vuit poemes d’André Riviore (1946).

Galmés i Sansó, Llorenç

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca, segle XIX – 1917)

Polític republicà. Organitzà el partit republicà federal a Manacor a partir del 1869, d’on fou batlle el 1873.

Posteriorment s’oposà al republicanisme progressista, encapçalat a Mallorca per Jeroni Pou, i féu costat a Antoni Villalonga, federal.

A partir del 1910 presidí la conjunció republicano-socialista a Manacor.

Fira Mostrari Internacional de València

2 Respostes

(València, 1917 – )

Fira de mostres. Creat per la Unió Gremial (associació de comerciants), la quarta d’Europa. Celebrà 19 certàmens, fins el 1936; el 1925 participà com a fundadora de la Unió de Fires Internacionals.

El 1942 reprengué el funcionament i inicià una etapa caracteritzada pel foment del comerç internacional.

El 1962 promogué la creació de fires especialitzades, com la de joguines, mobles, maquinària per a la fusta, ceràmica i vidre, art del metall, taronges, moda infantil, tèxtils de la casa i jardineria i floricultura.

El 1969 inaugurà un modern palau de fires de 200.000 m2.

Enllaç web: Fira de València