(Torreblanca, Plana Alta, 1635 – Madrid, 20 novembre 1698)
Escriptor. Estudià filosofia i dret a València, ciutat on exercí d’advocat. Fou secretari del Consell d’Estat per a Itàlia.
Escriví en castellà gran nombre de comèdies i d’autos sacramentals, així com unes Grandezas de la lengua valenciana.
(València, 1635 – Madrid, 1673)
Pintor. Deixeble d’Esteve Marc a València i de Carreño de Madrid. Alternà la seva producció entre València i Madrid, on s’establí els darrers anys de la seva vida.
Pintà un Sant Cristòfor i un Sant Agustí amb Crist i la Verge, per a les monges Agustines de València.
(Castella, segle XVII – 1635)
Noble. Fill de Cristóbal Gómez de Sandoval-Rojas y de la Cerda. Fou sisè marquès de Dénia. Només deixà dues filles, una de les quals fou:
Mariana de Sandoval y Enríquez de Cabrera (Castella, segle XVII – 1651) Dama. Setena marquesa de Dénia. Fou casada amb Lluís d’Aragó-Cardona-Córdoba y Fernández de Córdoba-Figueroa, duc de Sogorb i de Cardona.
(València, 1635 – 1700)
Frare mercenari. Professà el 1658. Estudià a les universitats de Salamanca i València. Fou catedràtic de metafísica de la darrera. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde, entre ells el de provincial.
Deixà sermons notables i d’altres escrits.
(València, 1635 – 17 agost 1699)
Erudit, genealogista i heraldista. Germanastre de Vicent Esquerdo i Pastor. Ciutadà de València. Ocupà, entre altres càrrecs, el de jutge de contrafurs, síndic i jurat en cap.
Deixà manuscrites diverses memòries, cròniques i catàlegs bibliogràfics, perduts, llevat d’una relació dels justícies i els jurats de València i d’un nobiliari valencià (publicat el 1963).
Se li atribueix el poema heràldic Trobes de mossèn Jaume Febrer en què tracta dels llinatges de la conquista de la ciutat de València (publicat el 1796), que fingí traduir i posar en prosa castellana a partir d’un manuscrit català d’un seu avantpassat.
(València, 1555 – 1635)
Prelat. Fou catedràtic de teologia i vicari general a València.
L’any 1609 fou nomenat bisbe de Sogorb.
(Baena, Andalusia, 1582 – Madrid, 1642)
Duc de Sessa i de Somma, baró de Bellpuig, comanador de Sant Jaume.
Es mantingué fidel a Felip IV durant la Guerra dels Segadors (1640).
Fou germà seu Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba (Cabra, Andalusia, 1585 – Montalbà, Aragó, 1635) Primer príncep de Maratea.
(Benavarri, Ribagorça, 1635 – Espanya ?, 1689)
Militar. Fill de Josep Bayarte i Calassanç, secretari del Consell d’Aragó i governador de Menorca (1664-84) i d’Eivissa (1684-89). A Menorca féu fortificar l’illa, i a Eivissa reformà les ordinacions municipals.
Introduí reformes i innovacions importants en l’artilleria de muntanya i de plaça que permeteren modernitzar l’armament de l’exèrcit espanyol.
Publicà diversos tractats polítics i militars.
Dades dels Països Catalans 