(Catalunya, segle XVI – Parma, Itàlia, 1625)
Frare caputxí. Havia estat cartoixà a Montalegre. Vestí l’hàbit caputxí el 1588. Ocupà diversos càrrecs dins el seu nou orde.
Fou tres vegades ministre provincial. Enderrocà gairebé tots els ermitoris caputxins i els substituí per convents.
Morí quan es traslladava a Roma, a peu i descalç, per assistir a un capítol general.
(Vic, Osona, 29 setembre 1591 – Valladolid, Castella, 10 abril 1625)
(Miquel Argemir i Mitjà) Trinitari i sant. El 1602 ingressà a l’orde, a Barcelona, i el 1608 a l’orde dels trinitaris descalços. Visqué a Valladolid i fou superior de l’orde.
Escriví poesia durant la seva joventut i, a dinou anys, el Breu tractat de la tranquil·litat de l’ànima.
Morí amb fama de místic i de sant. Fou canonitzat el 1862 i és el patró de Vic.
(Girona ?, vers 1625 – Perpinyà, 1701)
Militar. Tercer marquès d’Aguilar. Fill de Felip de Margarit-Gallard i Sunyer i germà de Vicenç, de Felip i de Josep.
Publicà Retórica epítome latino y castellano… (1645).
Després de la capitulació del 1652 passà amb el seu pare al Rosselló i formà part de l’exèrcit de Lluís XIV.
Es casà (1675) amb Rafaela de Negrell de Cruïlles i de Bas, baronessa de Castellfollit i comtessa de Montagut.
(Barcelona, 1625 – Deinze, Flandes, 1690)
Militar. Passà al servei de França durant la Guerra dels Segadors.
Com a mariscal de camp eixí de Barcelona al davant de les forces franceses que abandonaren la ciutat (1652).
Lluità en les campanyes europees de Lluís XIV: al Franc Comtat (1668) i a Holanda (1672), on fou governador d’Arnhem i, després, de Maastricht, ciutat que defensà destrament.
En la invasió de Catalunya del 1684 obtingué la victòria del Pontmajor, prop de Girona.
Els últims anys lluità novament a Flandes.
(Sort, Pallars Sobirà, 1625 – Saragossa, Aragó, 1706)
Eclesiàstic i escriptor. Estudià lleis i cànons a Madrid, on exercí d’advocat.
El 1690 fou nomenat canonge del Pilar de Saragossa i exercí els càrrecs d’examinador sinodal i vicari general.
Escriví Palestra numerosa austríaca, en la victoriosa ciudad de Huesca (1650).
Dades dels Països Catalans 