Arxiu d'etiquetes: 1623

Feliu -varis bio-

Deixa un comentari

Bonaventura Feliu  (Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Fou mestre de capella a l’església de Tàrrega.

Francesc Feliu  (Camprodon, Ripollès, segle XIV – Cervera, Segarra, segle XV)  Pintor i escultor. Realitzà un gran nombre d’obres, especialment pictòriques de caràcter religiós, sobretot per a temples de Cervera i de Manresa.

Gaspar Feliu  (Illes Balears, segle XVIII)  Jurista. És autor de notables al·legacions i d’un Tractatus varii juridici.

Josep Feliu  (Catalunya, segle XVII – Nàpols ?, Itàlia, segle XVII)  Jurista. Era oïdor del consell de Salern. Més tard fou jutge del civil a Nàpols. Gaudí de gran prestigi.

Nadal Feliu  (Alcúdia, Mallorca, 1623 – Palma de Mallorca, 1681)  Franciscà. És autor d’escrits religiosos en castellà i en llatí. El titulat Examen calificatorum fou condemnat per la Inquisició. Excel·lí com a orador i dialèctic.

Ramon Feliu  (Catalunya ?, segle XVIII – Madrid ?, segle XIX)  Polític. Fou diputat suplent pel Perú a les corts de Cadis (1810-13). El 1821 fou ministre d’ultramar, del govern constitucional de Ferran VII de Borbó; aviat, però, passà al de governació. Intentà, sense èxit, de consolidar el govern liberal moderat davant els exaltats.

Garcia i Torres, Francesc Vicent

14 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre, 1582 – Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 2 setembre 1623)

“el Rector de Vallfogona”  Escriptor. Estudià a l’Estudi General de Lleida i començà, més tard, la carrera eclesiàstica; fou ordenat l’any 1606.

Predicà el 1621 a la catedral de Girona un sermó amb motiu de les exèquies de Felip III, i l’any següent es pot datar el viatge que féu a Madrid on, a la cort, va posar-se en contacte amb els escriptors castellans del seu temps.

Personatge envoltat de llegenda (com la seva mort per emmetzinament), li han estat atribuïdes obres apòcrifes que han creat dubtes.

Francesc Vicenç Garcia i Torres

Les seves poesies restaren disperses i no s’imprimiren fins l’any 1703, quan l’Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona publicà el llibre La armonia del Parnàs, més numerosa en les poesies vàries de l’Atlant del cel poètic, lo Doctor Vicent Garcia.

Conreà els gèneres poètics propis dels escriptors castellans del segle XVII, va escriure sonets i dècimes, i va introduir el romanç castellà a la literatura catalana. Utilitzà els temes mitològics, als quals donà un sentit irònic, adoptant davant els tòpics literaris una actitud burlesca. La seva obra poètica es basa en l’actitud de versificar en un estil elegant i retòric, pròpiament barroc, a l’estil dels escriptors castellans.

Sobresurten en la seva obra les poesies Desengany del món, A l’expressiva senzillesa de la llengua catalana i les letrillas a l’estil de Góngora. És també autor de La comèdia de Santa Bàrbara, escrita amb un cert barroquisme pròpies de les comèdies al·legòriques de l’escena castellana i estrenada el 1617.

Popularment la seva llegenda, més que la seva obra, ha perdurat fins avui.