Arxiu d'etiquetes: 1607

Cardona, Joan de -varis-

4 Respostes

Joan Cardona  (Catalunya, segle XV)  Escriptor. És citat per Fèlix Torres i Amat com a autor d’una novel·la titulada Tratado notable de amor.

Joan de Cardona  (Sardenya, Itàlia, segle XV)  Bisbe de Ploague, a Sardenya (1495). Potser pertanyia a la branca dels barons de Ploague i Montesanto.

Joan de Cardona  (Catalunya, segle XV – després 1488)  Cavaller. Fill bastard del comte Joan Ramon Folc I de Cardona. Durant la guerra civil catalana de 1462-72 es revelà com un dels primers capitans de Joan II (fou conegut com el Bastard de Cardona). El 1474 dugué a terme una important missió diplomàtica al Rosselló i tingué un paper destacat a les corts de 1473-79.

Joan de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Noble. Fill natural del comte Joan Ramon Folc III de Cardona. Fou comanador santjoanista de Barcelona.

Joan de Cardona  (Sicília, Itàlia, segle XV – Ricoccia, Itàlia, 1522)  Noble. Era comte de Colossa (Sicília). Morí lluitant contra els francesos.

Joan de Cardona  (Sardenya ?, Itàlia, segle XVI – Hongria ?, segle XVI)  Noble. Fou virrei de Sardenya durant setze anys, fins al 1549. Aquest personatge pot ser el que destacà a les guerres d’Hongria contra els turcs, en temps de l’emperador Ferran.

Joan de Cardona  (Catalunya, segle XVI – 1607)  Noble. Fill de Lluís de Cardona i de Pràxedes d’Ança. El 1593 heretà del pare la baronia de Sant Mori. Fou heretat per l’oncle Galceran, germà de Lluís.

Llot de Ribera, Miquel

(Clairà, Rosselló, 1555 – Lleida, 1607)

Eclesiàstic. Frare dominicà. Fou prior del convent de Perpinyà (1585), catedràtic de teologia i rector (1586) de l’Estudi de Perpinyà.

Procurador pel procés de canonització de sant Ramon de Penyafort, en va escriure el De laudabili vita (1595).

També escriví: Llibre… Del Gloriós Sant Joan Baptista (1590), Llibre de la translació… dels màrtirs… Abdon i Senén (1591) i un Epítome teològic (1595); en el primer demanava la impermeabilització militar i religiosa del Rosselló enfront de França.

Morí essent prior del convent de Lleida.

Domènec, Antoni Vicenç

Deixa un comentari

(Grions, Selva, 1553 – Girona, 30 octubre 1607)

Historiador i eclesiàstic. Dominicà, el 1605 fou nomenat mestre de filosofia i de teologia al convent que l’orde tenia a Llutxent (Vall d’Albaida).

Estudià en diversos arxius del Principat, publicà Flos sanctorum o historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña (1602) i traduí al castellà les vides dels sants dominicans escrites per Antoni.