Arxiu d'etiquetes: 1554

Tàrrega, Francesc Agustí

Deixa un comentari

(Sogorb, Alt Palància, 1554 – València, 7 febrer 1602)

Escriptor i eclesiàstic. Membre de l’Acadèmia dels Nocturns, fou canonge del capítol valencià des del 1584. El 1600 presidí, a València, el certamen literari que se celebrà amb motiu del trasllat de les relíquies de sant Vicent Ferrer.

És autor de poesies i obres teatrals de caràcter frívol i amorós, com El esposo fingido, La duquesa constante, El cerco de Roda i El prado de Valencia, entre altres. Va escriure també Fundación de la Orden de Nuestra Señora de la Merced.

Ripollès, Antoni Joan

Deixa un comentari

(València, 1554 – segle XVI)

Matemàtic. Fou catedràtic d’astrologia, astronomia i matemàtiques a la universitat valenciana, on ensenyà fins al 1612.

És autor d’un Pronóstico universal del año 1580, para el meridiano de la insigne ciudad de Valencia, y para todo el quinto clima (1580).

Díaz Romano, Francisco

1 Resposta

(Guadalupe, Extremadura, segle XVI – Mérida, Extremadura, 1554)

Impressor. Establert a València del 1531 al 1541. Es donà a conèixer el 1531 amb l’edició del Llibre de consells, de Jaume Roig, i una Oratio, del catedràtic Cosme Damià Savalls.

El 1533 es traslladà al Molí de la Rovella com a successor de l’impressor Joan Jofré, de qui heretà també el senyal d’impressor. Imprimí des del Breviarium Valentinum (1533) fins als Diálogos cristianos contra la secta mahomética (1535), del canonge de Gandia Bernat Peres, el Libro de motes de damas y caballeros o el Libro de música de vihuela, de Lluís del Milà.

Per l’edició del Furs de València fou nomenat impressor de la ciutat el 1539.

Dameto i Cotoner, Joan

4 Respostes

(Palma de Mallorca, 1554 – 1633)

Historiador. Ingressà a la Companyia de Jesús (1602) i exercí com a professor a Catalunya i Aragó. Deixà l’orde el 1614 i tornà a Mallorca, on fou nomenat cronista general (1631).

Escriví una Historia general del reino de Mallorca, en dos volums, tot i que només se’n publicà el primer (1632), ja que el segon es va perdre. Fou continuada per Vicenç Mut i Jeroni Agustí Alemany.

Comallonga, Joan de

1 Resposta

(Illes Balears, segle XVI – després 1554)

Funcionari reial. Primer baró d’Algerri (1541-54). Des del 1519 estigué al servei del secretari reial Hugo de Urríes. Del 1529 al 1535 fou lloctinent de protonotari.

A la mort d’Alfonso de Valdés (1532), s’encarregà dels afers napolitans durant quatre anys (1532-36). Acompanyà l’emperador Carles I a Tunis, on fou nomenat secretari.

El 1546 aconseguí el càrrec de secretari per les Balears gràcies a la influència de Francisco de los Cobos. A la mort d’aquest (1547), intentà en va de succeir-lo en el càrrec. Continuà al seu càrrec de secretari almenys fins al 1554.

Carbó i Malferit, Damià

1 Resposta

(Palma de Mallorca, segle XVI – 1554)

Metge i poeta en castellà. Doctor en arts i medicina.

És autor del Libro del arte de las comadres (Mallorca 1541), un dels primers escrits sobre el tema en llengua moderna, que tingué una influència important en el desenvolupament de l’obstetrícia i la pediatria a la península Ibèrica.

Un poema seu, dedicat a Carles I amb motiu de la visita d’aquest a Mallorca, fou publicat el 1863.

Beuter, Pere Antoni

4 Respostes

(València, 1490/95 – 5 desembre 1554)

Historiador i exegeta. Beneficiat de la seu valenciana des del 1528 i capellà de l’arquebisbe Erhard de la Marche, dedicà a aquest el tractat Caerimoniae ad Missam (1527) i un Iudicium in confessiones sacerdotum (1532). L’any 1540 anà a Roma, on Pau III el nomenà protonotari i predicador apostòlic. De tornada a València regí la càtedra de Sagrada Escriptura i Antic Testament.

El 1538 publicà la primera part de la seva obra essencial Primera part de la història de València…, que fou traduïda per ell mateix al castellà el 1546 amb el títol de Crónica general de toda España y especialmente del reino de Valencia, la segona part de la qual, redactada en castellà, va publicar-se el 1550; la tercera, inèdita, no ha estat trobada.

La crònica de Beuter, que fou traduïda a l’italià el 1556 i reeditada a València el 1604, és basa en un ampli recull bibliogràfic i inclou diverses inscripcions, però no es sostreu a la influència fabulosa d’Annio de Viterbo.

Fou el pare del teòleg jesuïta Pere Lluís Beuter.