Arxiu d'etiquetes: 1527

Furió i Ceriol, Frederic

Deixa un comentari

(València, 27 maig 1527 – Valladolid, Castella, 12 agost 1592)

Historiador i cronista. Erasmista. Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina.

Protegit per Jordi d’Àustria, bisbe de Lieja, ciutat on s’establí (1544), li dedicà unes Instituciones rhetoricarum libri tres (Lovaina 1554). Defensà la necessitat pastoral de les versions en la llengua del país en la seva obra Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis (1556), que li portà greus problemes amb la Inquisició, ja que fou acusat de luteranisme.

En la seva obra Concejo y consejeros del príncipe (Anvers 1559), repetidament publicada en distints idiomes, propugnà una organització federal per a l’imperi espanyol.

Felip II el nomenà conseller del nou governador dels Països Baixos, Lluís de Requesens, i ambdós intentaren la pacificació d’aquest territori amb una política transigent.

Dassió i Albats, Tomàs

1 Resposta

(València, 1527 – 1585)

(o d’Assió) Bisbe d’Oriola (1578-85). Fill del jurista Dionís Pau Dassió, estudià dret i teologia a València i a Bolonya; bon llatinista, fou influït per Pere Joan Nunyes.

Fou xantre de Sogorb i ardiaca major de València (1573), on exercí de vicari general. Fou rector i vice-canceller de la universitat de València. Assistí al Concili de Trento. A Barcelona tingué un càrrec a l’audiència reial de Catalunya.

Nomenat bisbe d’Oriola, tingué un fort antagonisme amb la diòcesi de Cartagena (de la qual Oriola s’havia separat el 1566) i amb el capítol de la seva pròpia catedral.

Representant de l’esperit contrareformista, protegí els jesuïtes.

Calders, Pere

Deixa un comentari

(Llucmajor, Mallorca, 1527 – Valldemossa, Mallorca, 1595)

Escriptor. Franciscà conventual, no acceptà la reforma del 1567 i entrà a la cartoixa de Valldemossa (1570), d’on esdevingué prior (1595).

Publicà Instrucció i doctrina que ensenya lo que deu considerar i contemplar lo cristià… Quan ou la santa missa (1588), i deixà inèdita una biografia de Caterina Tomàs.

Agres i Sella, baronia d’

4 Respostes

(País Valencià, segle XVI – )

Jurisdicció senyorial, creada el 1527. Comprenia les viles d’Agres (Comtat) i de Sella (Marina Baixa).

Vinculada, amb caràcter agnatici, a Joan de Calataiud, senyor d’aquelles viles.

El títol continua dins la mateixa família.

Abelló, Joan

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XV – Palma de Mallorca, 1527)

Notari. Continuà l’obra compiladora de Llorenç Rosselló sobre els privilegis i franqueses de l’antic regne de Mallorca.

Durant les agitacions socials de 1521 secundà la posició reaccionària de la noblesa. Aquesta actitud provocà contra ell l’animositat dels agermanats rebels, que assaltaren la seva casa, la saquejaren, mataren la seva muller i malferiren la seva filla.

Espallargues, Pere d’

1 Resposta

(Molins de Rei, Baix Llobregat, abans 1490 – Barcelona ?, després 1527)

(o Despallargues) Pintor. Col·laborador i successor al taller de Pere García de Benavarri.

Hom en coneix l’arcaïtzant retaule d’Enviny, signat i datat del 1490 (Hispanic Society, Nova York).

Caçador, Guillem -bisbe l’Alguer-

6 Respostes

(Vic, Osona, 1477 – Roma, Itàlia, 1527)

Eclesiàstic i cronista. Fill de Guillem Caçador. Estudià a Roma (1502) i a Viena.

Canonge de la catedral de Vic, a la qual renuncià (1513) a favor del seu germà Jaume. Capellà de Juli II, aquest l’envià (1511) com a legat apostòlic prop de Ferran II de Catalunya i dels reis de Navarra i Portugal per a la celebració del concili Laterà V.

Fou auditor de la Rota romana (1511) i el 1525 fou nomenat bisbe de l’Alguer, diòcesi que no regí personalment. Fou secretari del papa Lleó X.

És autor d’algunes obres llatines sobre dret canònic: Decisiones aureae… Curiae Romanca concernentes i Decisiones ac intelligentiae ad Regulas Cancelleriae diligenter collectae.

Felip II de Catalunya

103 Respostes

(Valladolid, Castella, 21 maig 1527 – El Escorial, Madrid, 13 setembre 1598)

Rei de Catalunya-Aragó (1556-98), i de Castella i de Portugal (1580-98). Fill de Carles I i de l’emperadriu Isabel de Portugal. De caràcter retret i reservat, tenia una sòlida formació i una completa educació, però molt centrada en el món castellà. Fou regent els anys 1543 i 1551. Degut a la puixança de Selim II i dels pirates barbarescos va participar a la Santa Lliga, que culminà amb la victòria a la batalla de Lepant (1571).

La rivalitat amb Isabel d’Anglaterra ocasionà la desfeta de l’Armada Invencible. Per a reprimir la insurrecció dels Països Baixos va enviar-hi entre altres a Lluís de Requesens. No li van mancar tampoc conflictes interns, com el que va esquitxar el seu secretari Antonio Pérez.

Econòmicament, va arribar a veritables bancarrotes (1557, 1575 i 1596) degut a l’elevada despesa militar i malgrat el flux continu de plata americana i l’augment dels impostos. El desastre estava a la vista i tan sols la inèrcia mantenia dret el gegant amb peus de fang que era la monarquia castellana del segle XVI.