Arxiu d'etiquetes: 1447

Sant Leocadi, Pau de

5 Respostes

(Reggio-Emilia, Itàlia, 10 setembre 1447 – València, vers 1515)

(o de San Leocadio) Pintor. Actiu a València des del 1472, on arribà amb Francesco Pagano i un mestre Richart -potser Riccardo Quartararo-, per mitjà del cardenal Roderic de Borja, a fi de decorar al fresc la capella de l’altar major de la catedral.

Treballà també a Gandia, on contractat per Maria Enríquez (1501) es comprometé a pintar el retaule de la col·legiata, desaparegut el 1936. Protegit per aquesta dama hi pintà també el retaule del convent de Santa Clara -conservat només en part- i diverses obres per al palau ducal.

Féu el 1512 el retaule de l’església de Santiago de Vila-real, on uns anys abans, possiblement, féu el retaule del Salvador. Tornà a treballar a la seu de València (1513-14) i pintà un retaule, perdut, per a l’església parroquial de Castelló de la Plana.

Hom li adjudica obres com una Sacra conversació (vers 1490; National Gallery de Londres) -signada Paulus-, el Crist mort de la col·lecció Muntadas i el retaule del Naixement de la col·lecció Despujol, les dues de Barcelona, així com l’Oració a l’hort (València, col·l Montortal), Crist varó de Dolor (València, col·l Serra), Adoració dels pastors (València, col·l baró de Càrcer), Verge amb el nen i Sant Joan (Museu de Belles Arts de València), etc.

El seu estil acusa influències flamenques i nord-italianes, proper a Ercole Roberti o Cosimo Tura, i evidencia una progressiva adaptació als models valencians derivats de Roderic d’Osona. És palès també l’influx posterior de Fernando Yáñez i Fernando de Llanos. Entre els seus deixebles sobresurt Vicent Macip, el seu col·laborador més directe.

Casat el 1493 amb Isabel Llopis, fou segurament fill seu el pintor Felip Pau de Sant Leocadi  (València, vers 1480 – 1547)  Pintor. Se li atribueixen, entre altres obres, el retaule de Sant Domènec i els Misteris del Roser (Palau Ducal de Gandia).

Caldentey, Bartomeu

3 Respostes

(Felanitx, Mallorca, 1447 – Palma de Mallorca, 28 novembre 1500)

Lul·lista i humanista. Catedràtic de l’Estudi General de Mallorca, fou, amb Francesc Prats, un dels principals mestres del lul·lisme, amb el qual obrí (1480) una escola d’humanistes i lul·lians, que el 1485 fou traslladada a Miramar (Valldemossa).

Estudià a París, on rebé el grau de mestre en teologia. El 1477 fou ordenat prevere. Fou enviat tres vegades al rei pels jurats de Mallorca per a resoldre afers importants.

Juntament amb Nicolau Calafat, introduí la primera impremta de Mallorca (1485), que durà fins al 1490 i finançà l’edició del Tractatus de regulis mandatorum (1485), de Jean Gerson.

Almenara, comtat d’

6 Respostes

(Plana Baixa, segle XV – )

Jurisdicció senyorial, adquirida el segle XIV per la família Pròixida, d’origen sicilià; incloïa la vila d’Almenara i els pobles de la Llosa de la Plana i Xilxes.

El títol comtal fou concedit el 1447 a Joan de Pròixida i de Centelles, comte d’Aversa, camarlenc d’Alfons IV el Magnànim. Passà posteriorment a les famílies Ferrer, Sabata de Calataiud i Vives de Canyamars.

Actualment es posseït per la família basca d’Orbe.

Cruïlles, Pere Galceran de

2 Respostes

(Catalunya, segle XV – 1447)

Fill de Bernat de Cruïlles. Fou figura important de les Corts de Barcelona de 1436.

Destacà entre els qui s’oposaren per sistema a la marxa de l’assemblea, raó que mogué la reina Maria de Castella a invocar legalment l’usatge Juditium in curia datum i fer-lo empresonar amb altres nobles que havien pres la mateixa actitud.

Poc després fou alliberat, per bé que forçat a compromisos.