(Nàpols, Itàlia, s XV)
Títol concedit el 1439 a Alfons de Cardona i de Villena, baró-consort de Chiusa, confirmat el 1443.
Reggio, comtat de
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: 1439
Escrivà i Pujades -germans-
Eren fills de Joan Escrivà i de Joana Pujades.
Guillem Escrivà i Pujades (País Valencià, segle XIV – 1439) Senyor de Patraix i Catarroja. Fou el successor del seu pare. La seva herència, pel fet d’haver mort sense successió, fou adjudicada a la seva germana Brunissenda.
Brunissenda Escrivà i Pujades (País Valencià, segle XV – vers 1463) A la mort del seu germà Guillem (sense successió) heretà la mitjà baronia de Patraix i el lloc de Catarroja. Era muller de Gilabert Dalmau, àlies Sanoguera, i foren pares de Joan Escrivà, àlies Joan Sanoguera.
Caterina de Castella
(Toro ?, Lleó, Castella, 1403 – Saragossa, Aragó, 19 octubre 1439)
Marquesa de Villena. Germana del rei Joan II de Catalunya. Es casà (1420) amb l’infant Enric d’Aragó, germà d’Alfons IV de Catalunya, i secundà la seva política de domini del regne castellà.
Empresonat el seu marit per Joan II (1422), es refugià a València fins que fou alliberat (1425); s’hi reuní el 1433 a Portugal, on aquest s’havia refugiat.
Morí de part, i està enterrada al monestir de Poblet.
Caldora, Giacomo
(Nàpols, Itàlia, vers 1370 – Circello, Campània, Itàlia, 1439)
Militar i duc de Bari. Lluità contra Alfons IV de Catalunya i a favor de la lliga pro-angevina (1424-28) encapçalada pel papa Martí V, i més tard al servei de Joana II de Nàpols.
Morta aquesta (1436), lluità a favor d’Elisabet, muller de Renat d’Anjou, i intentà de deturar els catalans a l’Abruç.
Sovint fingí, en veure’s amenaçat, que volia canviar de bàndol. El 1439 prengué Pescara, Loreto i Sulmona.
Fou el pare d’Antonio Caldora (Nàpols, Itàlia, segle XIV – segle XV) Militar. Duc de Bari i comte de Trivento. Lluità amb el seu pare contra Alfons IV el Magnànim al servei de Renat d’Anjou, el qual el nomenà virrei de Nàpols. El 1437 atacà el rei català per sorpresa, però el 1442 fou derrotat per aquest a Sassano i fet presoner. Aviat fou alliberat, però la seva submissió a Alfons IV fou sempre insegura.
Cardona i de Luna, Antoni de
(Catalunya, vers 1380 – Sicília, Itàlia, 1439)
Senyor de Maldà, Maldanell i Oliana, tronc d’una línia dels Cardona a Sicília. Tercer fill del comte Hug II de Cardona i de Beatriu de Luna, germana del cèlebre Antoni de Luna, que fou probablement el seu padrí.
El seu primer casament amb Elionor de Villena li permeté d’ampliar els dominis amb la vall d’Aiora, a País Valencià. Combaté a Sanluri (1409), manà un estol el 1410 i, durant l’interregne, fou partidari decidit i conseller de Jaume II d’Urgell.
Sembla que no se sotmeté als Trastàmara fins després de la mort del rei Ferran I d’Antequera. El 1418 Alfons IV el Magnànim l’envià a Sicília en qualitat de covirrei. S’hi establí i s’hi casà (1421), en segones núpcies, amb Margarida de Peralta, comtessa de Caltabellotta i vídua d’Artal de Luna. Fou també virrei de Sicília el 1436.
Fou el pare de Pere i d’Alfons de Cardona i de Villena, i foren besnéts seus:
Artau de Cardona i de Gonzaga (Sicília, Itàlia, segle XV – segle XVI) Noble. Comte de Collessano. Fou conestable de Sicília.
Antònia de Cardona i de Gonzaga (Sicília, Itàlia, segle XV – 1545) Dama. Darrera representant de la línia dels comtes de Collessano, que havia succeït al seu germà Artau. Muller d’Antoni d’Aragó, duc de Montalto.
Foren oncles d’ambdós:
Hug de Cardona i de Ventimiglia (Sicília, Itàlia, segle XV – Gaeta, Itàlia, 1505) Noble. Morí en el setge de Gaeta.
Joan de Cardona i de Ventimiglia (Sicília, Itàlia, segle XV – Ravenna, Itàlia, 1512) Noble. Virrei de Calàbria, comte d’Avellino. Morí de les ferides rebudes a la batalla de Ravenna.
Dades dels Països Catalans 