Arxiu d'etiquetes: 1359

Eufèmia de Sicília

2 Respostes

(Sicília, Itàlia, 1330 – 21 febrer 1359)

Regent de Sicília. Tercera filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia. Juntament amb les seves germanes (Elionor i Constança) intentà enfortir la posició catalana a l’illa.

Ajudà Constança en el govern de Sicília durant la minoritat de Lluís I. A la mort d’aquest i de Constança (1355), Eufèmia assumí el poder en nom del seu altre germà, Frederic III.

Elionor de Castella i de Portugal

11 Respostes

(Castella, vers 1307 – Castrojeriz, Castella, 1359)

Reina de Catalunya. Filla de Ferran IV de Castella i de Constança de Portugal.

Casada amb Alfons III el Benigne (1329), vidu de Teresa d’Entença, conspirà en favor dels seus fills Ferran i Joan amb donacions territorials, que comprenien gairebé tot el regne de València, i que, després de la protesta d’una delegació valenciana, dirigida per Francesc de Vinatea, foren revocades (1332).

Després d’haver fracassat la revolta de la Unió Valenciana contra Pere III el Cerimoniós, fugí a Castella (1335) i donà suport a Pere I el Cruel.

Passat el seu fill Ferran al bàndol del rei català, Pere el Cruel feu matar primer el seu germà, l’infant Joan, i poc després també Elionor, que havia estat tancada a la fortalesa de Castrojeriz.

Cròniques dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona

3 Respostes

(Catalunya-Aragó, abans 1359)

Obra concebuda per Pere III el Cerimoniós com a història oficial de la corona catalano-aragonesa. Coneguda també per la Crònica de Sant Joan de la Penya, fou redactada en versió llatina (perduda) i en la catalana i aragonesa entre 1369 i el 1373.

S’inicià amb referències a la Hispània antiga, continuà amb la invasió sarraïna, s’ocupa dels reis navarresos, dels comtes de Barcelona i acaba amb els reis de la corona catalano-aragonesa, fins a Alfons III el Benigne (1336).

Aquesta obra, la versió llatina, de Tomàs de Canyelles, antecedí a la crònica personal de Pere III i es basà en els Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum, en la Historia gothica de Rodrigo Jiménez de Rada així com en altres textos.

Bé que literàriament té un valor poc notable, i que inclou fets llegendaris, destaca per la nombrosa informació inèdita que conté, que ha servit de guia per a la historiografia catalana posterior.