(Palma de Mallorca, 1280 – Pamplona, Navarra, 1313)
Poeta i frare franciscà. Mestre de teologia a la universitat de París i provincial de l’orde dominicà a la corona catalano-aragonesa a partir del 1312. Aquell mateix any establí una acadèmia de llengua aràbiga a Xàtiva.
Entre els diversos escrits de tema religiós, cal fer esment de la versió en vers de la Bíblia.
(Sicília, Itàlia, segle XIII – 1313)
Cavaller. Serví Frederic II de Sicília. El 1313 era governador de la plaça de Castellamare, la qual lliurà al valencià Berenguer Carròs, almirall dels angevins, a la nova invasió de l’illa per aquests.
Quan tornà prop de Frederic II, fou condemnat a mort i escapçat, per haver-se considerat sense justificació possible el lliurament que havia fet.
(Catalunya, vers 1313 – vers 1374)
Castlà de Cabrera i de Voltregà, dit també Arnau de Cabrera. Fill de Martín Rodrigo de Foces i de Sibil·la de Cabrera.
Armat cavaller per Pere III el Cerimoniós l’any 1343, que el tenia sota la seva tutela i protecció, i projectà de casar-lo amb Maria d’Arborea, filla del jutge Hug III, vers el 1351, però es casà amb Esclarmunda de Mallorca, neboda de Jaume III de Mallorca. Quan enviudà es tornà a casar amb Sibil·la de Fortià (1371), dama de la reina.
Fou conseller i camarlenc de la reina Elionor de Sicília.
(Catalunya o Balears, vers 1261 – Barcelona, 1313)
Teòleg dominicà. Mestre en teologia a París (1306), fou, successivament professor de teologia al convent de Lleida (1294), definidor del capítol general (1302) i provincial d’Aragó (1309).
És autor d’una traducció del Saltiri en prosa catalana, del qual hi ha un còpia incompleta (salms 1 a 113) al manuscrit de la Biblioteca Colombina de Sevilla que conté la Biblia rimada, i que també li ha estat atrbuïda, així com dos altres saltiris catalans de la Biblioteca Nacional de París (a partir del salm 39).
Dades dels Països Catalans 